CataLan Septiembre
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 20,1 KB
TEXT:Definicio: enunciat coherent que serveixi per establir la comunicació. Podem considerar “text” des d’un simple Hola! Fins una novel·la sencera. Text, un enunciat que conté un missatge. Perque existeixi un enunciat cal que hi hagi paraules i que la conexió d’aquestes paraules comuniqui alguna informació. Text oral: gestos, la mirada, el to de la veu son molt significatius i cal tenir-los presents. Text escrit: en la comunicacio escrita, per entendre el significat global d’un missatge s’han de tenir en compte els elements extratextuals (epoca, lloc, situacio politica i social…) Propietats del text: un bon text: la saviesa i en l’ordre. Molt ordenat, ben lligat, ben escrit, ben dit. ¿Qué cal dir i com s’ha de dir? COHERENCIA: primera propietat basica que ha de presentar un text. Un text es coherent quan presenta una informacio basica, clara i les idees han estat seleccionades i ordenades. Una unitat de registre. COHESIO: evita la repeticio, un text esta be cohesionat quan els seus elements es presenten ben lligats. ADEQUACIÓ:propietat que ha de presentar tot text que eixigeix que fem la tria a dient de tots els elements lingüistics de que disposem per tal de adaptar-los a la situació comunicativa concreta en que ens trobem. CORECCIO:propietat que ha de presentar un text. Consisteix en l’us correcte de les normes que regulen la llengua. La coreccio oral nomes s’aconsegueix quan es fa un bon us de la fonetica i de l’entonacio. Per a conseguir la correccio escrita s’ha de tenir sempre en compte la normativa d’una llengua a l’hora de redactar textos, que han de tenir una ortografia i una morfosintaxi pulcres i cal tenir present el tipus de text que s’està construint per tal de seleccionar el lexic mes adient.PRIMERS TEXTOS EN CATALÀ: el 1 text escrit es del segle XII: el Liber iudiciorum. Es una traduccio del llati del codi de lleis visigotic perque arribes al poble en la seva llengua: el catala. 1 gran document en llengua catalana pertany a l’ambit religios: les Homilies d’Organyà. NAIXEMENT EPICA; LIRICA ROMAN: entre els segles XI i XII neixen dos generes literaris en llengues romaniques que reflecteixen per el mon medieval: epica i lirica. Entre els segles XII i XIII, va neixer un altre genere literari, el roman. Es un genere escrit per ser llegit escrit en prosa. POESIA EPICA: en llengues romaniques per mitra de la poesia epica, que es va transmetre en forma de cançons de gesta. Les cançons de gesta son llargs poemas epics anonims que canten els fets d’herois que lluitaven contra els arabs. Cantar Mio Cid (1140) compost seguint les normes de l’epica germanica, l’unic poema vencer que s’ha conservat en llengua castellana. POESIA TROBADORESCA: l’edat mitjana va ser una espoca molt fosca. L’epica reflectéis la vida al front, les matances, la brutalitat d’unes guerres inutils, la mort gairabe com un fet quotidià i necessari. Les dones no existien. Finalment al segle XI neix un altre genere literari que reflectéis el maxim refinament dels costums cavallerescos: la lirica trobadoresca. Es en aquest contexto n la dona per primera vegada imposa una nova concepció de l’amor. La dona crea l’Amor cortés i obliga a l’home a patir per ella i a sentir-se inferior per enamorar-la. L’home es troba sol davant d’un amor imposible practicament. L’home expresa tots els seus duotes, la seva tristesa, la seva soledad, en forma de poesia: poesia trobadoresca. UNA RELACIO DE VASSALLATGE: la dama es va convertir en la belle dame sans merci, bonica i delicada, com una divinitat, pero sense fer concessions a l’home. TROBADOR I LA MUSICA: per entendre la poesia trobadoresca s’ha de tenir molt clar que sempre era cantada. Trobador, qualsevol classe social. Era una persona culta, escrivia una canço. No escrivia un poema per ser llegit ni recitat; componia perque el cantés davant d’una cort. Soviet ell mateix acompanyava el poema escrit amb les notacions musicals amb que havia de ser cantat. POEMA TROBADORESC ESCRIT: estil i llengua: lengua provençal. Aviat entre els trobadors es van distinguir tres tendencies estilistiques: 1) trobar leu: uns poesia d’expressio senzilla, directa i emotiva. 2) trobar clus: difícil d’entendre, d’expresio hermetrica. 3) trobar ric: una pesia ampul·lusa, molt carretada de figures reotriques. Metrica: els poemas trobadorescos son d’una perfeccio forma amb una ritma estricta. El sistema ritmic actual es basa en el recompte sil·labic i en la distribució d’accents i van ser molt estrictes a l’hora d’aplicar la rima. Cançó: una canço es un poema de tema amoros que Adela a l’mant a la seva estimada. Cada trobador feia servir un senyal a cada poema per a la seva dama. La canço subgeneres: 1)escondic: el trobador es defensa de les acusacions que han escampat els lausengiers. 2)dansa: si la canço ha estat per a cor i solista amb l’objectiu de ser ballada. 3) pastorel·la, si la dama es una pastora de la qual s’enamora un cavaller. 4) alba: poema descriu la separacio dels amants que han pasta la nit junts i es desperten amb alba. Sirventes: gran genere. Poema de compromis politic que pot comprendre acusacions personals atacs directes i insults contra una persona, consell morals, critiques de costums i d’institucions, satires… solien anar acompanyats d’una melodía coneguda perque la gent es recordes mes facilment la lletra. Subgenres: 1) plany: lament per la mort d’un amic. 2) tençó: que es un debat poetic que s’estableix entre dos trobadors aver qui ho fa millor. TEMA 11: CRONICA: 1) cancelleresques (en prosa) 2)poesia epica (cançons de gesta en vers) 3)croniques amb elements epics i llegendaris (manifestacions populars que glossen les gestes dels herois i del pobles) 4 GRANS CRONIQUES: la feina del cronista es un treball entre la ciencia i la ficcio, un treball de refosa que s'inicià amb poemes narratius i cançons de gesta, realitat historica, i es va anar completant amb documents, records personals i textos preexistents. Les croniques son literatura? son una eina historica. El cronista, documentat i coneixedor de la historia, escriu en prosa per a un public lector q el llegirà, no l'escoltarà. La cronica sigui escoltada.CRONISTA: -Documentas de palau -> Lectura records. -Poemes epics -> Joglars. ((public lector)). 1 CRONICA: de Jaume I: la primera cronica q es va escriure va ser la de Jaume I. el 1240 i el 1274, la versió q es conserva prové d'uns manuscrits del 1343 i 1380.tot redactat en primera persona majestática (nós). Jaume I la va inspirar i la va dictar a alguns homes de lletres, q la van escruire materialment sota la vigilancia i la direccio del monarca.PARTS: 1)La batalla de Muret; l'estada a Montsó amb els templers; i el seu casament. 2)Consquestes de Mallorca i Valencia amb molts detalls. 3)Les desavinences amb Alfons X de Castella, campanyes contra els sarraïns de Valencia i la revolta de la noblesa aragonesa.LLENGUA I ESTIL: un clima personal i d'heroisma. la narracio es agil i a vegades poc acurada. amb molts dialegs per demostrar que ha viscut els fets en persona. 2 CRONICA: de bernat Desclot: va ser escrita entre el 1283 i el 1288. Bernat Escrivá. CONTINGUT: la unió amb Aragó. el regnat de Jaume I: la conquesta de Mallorca és molt extensa i la de Valencia. el nucli principal; Pere el Gran. la intervenció dels reis de la Corona d'Aragó a Itàlia, la invasió de Catalunya per parts dels francesos. La caracteristica principal es l'objectivitat. per aconseguir aixó es va valer de diverses fonts: textos legendaris i textos historiografics; per al regnat de Pere el Gran i restes de textos prosificats. LLENGUA I ESTIL: Desclor demostra una gran habilitat en la prosa, precisa i clara. personatges per mitjà de les paraules que diueni de les reaccions que tenen destaca la figura del rei Pere, el protagonista principal. La llengua d'akesta cronica es rica i perfecta. Te trets del parlar nord-occidental de Cataluña. Desclot no sempre redacta de la mateixa manera, hi podem trobar 2 modalitats d'estil: 1) un regitre culte per fer les reflexions i els comentaris seguint els models d'akesta llengua estandard de la Cancelleria i un altre que deriva dels relats joglarescos prosificats.
3 CRONICA: de Ramon Muntaner: Ramon Muntaner va ser un personatge lluitador, viatger i incansable. va neixer a Peralada el 1265. Amb 20 anys despres d l'incendi de Peralada la seva familia es va quedar arruïnada i en va emigrar. Es va enrolar a l'exercit i va participar a la conquesta de Menorca, els darrers anys dl s.XIII va viure a Mallorca. El 1311 es va poder casar i el 1315 es va establir a la seva possessió de Xirivella. va morir a Eivissa el 1336 on havia estat cridat per Jaume III xk li fes de conseller. LES BONES INTENCIONS: va voler explicar la historia deCataluña q va viure. sempre amb objectius que s'hi havia proposat, deixar constancia dels sues serveis i dels seus mèrits. UN VALOR LITERARI INNEGABLE: aqesta cronica es la de mes qualitat literaria, Ramon Muntaner la va escriure per ser escoltada. el llenguatge es directe i Muntaner escriu com parlaria. I com q la cronica estava al servei d'una finalitat politica, les hiperboles hi son abundoses. Subjectiva des d'un punt de vista patriotic i nacionalista. 4 CRONICA: de Pere el Cerimoniós: el rei Pere III el Cerimonios va neixer el 1309, va ser coronat el 1336 i va regnar fins q va morir al 1387. la corona d'Aragó va tenir més territoris xk va reintegrar Mallorca i Sicilia a la Corona. Pere III va ordenar l'arxiu reial i va crear un cos de copistes i un altre de traductors. UN REI I UNA PASSIO: La passio mes gran de Pere III va ser la historia, lliçó per a princeps i nobles i contraria a la tendencia de veure la realitat deformada per la fantasia. aixo va promoure 3 obres historikes importants. La Cronica, q va ser redactada per iniciativa seva i q explica els fets del seu regnat. amba la redaccio d'aqesta cronica volia aconseguir 2 proposits: 1)Afermar la monarquia 2)Deixar una obra q justifiqé s la seva actuació com a rei.Principals autors del Trencento: Dante: va convertir la figura de Beatriz en l’eix central de la seva obra. L’obra poetica, historia del seu ideal d’amor; obra doctrinal: De vulgari eloquentia, un bellísim elogi de les llengues vulgars. Petrarca: es va enamorar de Laura. Aquesta noia va ser la font de la seva inspiració: als seus poemas hi explica l’amor que sentia per ella. Aques fet inaugura la poesia intimista, en la qual expressa el seu estat de tristesa i es considera desgraciat perque Laura no correspon als sues desigs: pero en aquesta desgracia ell hit roba un plaer: la melancolia. “home d’una cultura molt vasta, va escriure la majoria de les seves obres en llati; el Secretum” Boccaccio: la prosa italiana adquirí un alt nivell artistic per ell. La seva gran obra: Decayeron. L’HUMANISME A LA CORONA D’ARAGÓ:La cancelleria Reial: La tasca mes important que empregué el rei Pere el Ceremoniós fou la reorganització de la Cancelleria Reial, un aparell burocrátic que adquirí una notória importancia. Una condició indispensable: el catala i l’aragones i el llatí. BERNAT METGE: Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413 Barcelona. El pare: especier de la cort i mori el 1359. la mare es tornà a casar amb Ferrer Sayol. Home culte, bon coneixedor del llatí. Bernat àssá a ser escriva de Joan I, tot el seu regnat. En 1390 va ser nomenat secretari reial. Bernat Metge es converteix en el prototipos d’Humanista. OBRES EN VERS: el llibre de Fortuna e Prudencia, llarg poema escrit en 1ª pers.El sermó: paradoia dels sermons dels predicadors. La medicina apropiada a tot mal: poema escrit a la presó, te forma epistolar i va adreçat a Bernat Margarit, conseller de Joan I, amic de Bernat Metge i processat com ell. OBRES EN PROSA: com se comporta Ovidi Essent enamorat, obra escrita durant la juventud. El Valter e Griselda, novel·leta. L’Apologia, reprén el diales filosofic a l’estil de Ciceró i de Plató. EL SOMNI: Intenció; quedar lliure de qulasevol rastre de culpavilitat que algú encara pogues sospitar. Estructura en 4 llibres: 1º: tancat a la presó, rep la visita de l’anima de Joan I, en somnis. S’inicia un diales sobre la inmortalitat de l’anima. 2º: la identitat dels acompañyants del rei i Joan I explica les circunstancies de la seva mort. 3º: Orfeo, explica la seva vida, inclou una descripció del infern seguint Virgili. 4º: construeix un abrandat elogi de les dones, també hi ha una ironica critica contra els homes. LA POESIA DELS SEGLES D’OR (XIV i XV): Els canvis de la historia: Pere III va tenir 2 fills, Joan I i Martí I l’Humá. Pero tots 2 van morir sence descendencia. L’any 1412 al comprimís de Casp Ferran I d’Antekera, net del ceremoniós, va ser proclamat rei d’Aragó. Nova dinastía, la dels Trastamara, començava a regnar a la Corona d’Aragó. Amb el regnat d’Alfons el Magnanim, la cultura catalana va entrar en crisi progresivament i es va deixar seguir massa per la cultura castellana: decadencia. EL SEGLE D’OR DE LA LITERATURA CATALANA: petita noblesa i a la burguesía. Les novel·les que se escriben en catala son d’una qualitat impresionant. La imprenta renia deixar constancia per escrit d’uns fets i d’uns sentiments patriotics. L’ACCEPTACIO DEL RENAIXEMENT: va ser durant els regnats de martí l’Huma i el de Ferran d’Antequera que el moviment ideologic i cultural a que va donar lloc l’Humanisme; el Renaixement. A Catalunya el primer Renaixement durant el regnat d’Alfons elñ Magnánim, i el segon renaixement a Valencia durant els dos regnats, de Joan II i el de Ferran el Catolic. VALENCIA, NOVA CAPITAL CULTURAL: per causes economiques i socials (pestes a Catalunya) religioses (els papes Borja eren valencians) politiques i estrategiques (els ports valencians son mes centrics per moure’s pel Mediterrani). ALFONS EL MAGNANIM: casat amb Maria de Castella, era un amant de la falconeria i de la caça, de la musica i de la cançó. Per aixó es va envoltar de personatges d’armes de la noblesa, de poetes cultes. L’any 1421 ell era hereu legitim de les terres de Napols, hi va translladar tota la cort. La renovacio de la poesia catalana es van aconseguir gracies al contacte amba la lirica italiana, la convivencia amb els poetes castellans. Al segle XVI, el segon Renaixement va florir amb la seva mes gran esplendor a tot Europa, aquí a Catalunya no va aconseguir evolucionar perque s’havia iniciat la decadencia de la llengua catalana. La lenta introduccio de la mentalitat renaixentista a la poesia: meitat segle. XIV, s’havia creat l’anomenat Consistori de Tolosa. Es tractava d’un certamen literari i de temática trobadoresca o religiosa. I va instituir a Barcelona: es el Certamen del Gai Saber o de la Gaia Ciencia. No es vam renovar pas els poetes del Principal pero si els poetes valencians. AUSIAS MARC: fill del poeta Pere March i de Lionor Ripoll, va néixer, a Gandia, l'any 1397, d'una família de burgesos enriquits i funcionaris. El 1419 li és conferit l'orde de cavalleria. Ausiàs March visqué a la societat feudal de la València del segle XV. Actuà plenament com a membre de l'estament de la cavalleria: fou senyor de terres properes a la ciutat de València, vassall del rei Alfons el Magnànim, i no deixa mai d'actuar com un senyor feudal gelós de les seves prerrogatives. Entre el 1420 i el 1424 participà en la vida militar de la Corona al servei d'Alfons el Magnànim, primer a Sardenya i Còrsega i després al Nord d'Àfrica. El rei recompensà generosament els seus serveis atorgant-li els privilegis de percebre el dret de la tretzena i d'administrar justícia civil i criminal en el lloc de Beniarjó i en les alqueries de Pardines i Verniça, que havien estat concedides al seu pare. Alfons el Magnànim no deixa de distingir el poeta, i el 1425 Ausiàs March és falconer major de casa del rei al Regne de València, encarregat de la cura dels serveis de falconeria que el monarca ha establert prop de l'Albufera de València. Es casà dues vegades, una el 1437 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, i una altra el 1443 amb Joana Escorna. No va tenir fills, pèro si que en va tenir de naturals. Entre 1439 i 1442 escriu els seus Cants de Mort, possiblement motivats per la mort de la seva primera esposa. Durant el seu matrimoni amb Joana Escorna, i després de la seva mort, compon la majoria dels seus poemes didàctics i d'apassionants meditacions. Morí el 3 de març de 1459, als 62 anys, a València.
3 CRONICA: de Ramon Muntaner: Ramon Muntaner va ser un personatge lluitador, viatger i incansable. va neixer a Peralada el 1265. Amb 20 anys despres d l'incendi de Peralada la seva familia es va quedar arruïnada i en va emigrar. Es va enrolar a l'exercit i va participar a la conquesta de Menorca, els darrers anys dl s.XIII va viure a Mallorca. El 1311 es va poder casar i el 1315 es va establir a la seva possessió de Xirivella. va morir a Eivissa el 1336 on havia estat cridat per Jaume III xk li fes de conseller. LES BONES INTENCIONS: va voler explicar la historia deCataluña q va viure. sempre amb objectius que s'hi havia proposat, deixar constancia dels sues serveis i dels seus mèrits. UN VALOR LITERARI INNEGABLE: aqesta cronica es la de mes qualitat literaria, Ramon Muntaner la va escriure per ser escoltada. el llenguatge es directe i Muntaner escriu com parlaria. I com q la cronica estava al servei d'una finalitat politica, les hiperboles hi son abundoses. Subjectiva des d'un punt de vista patriotic i nacionalista. 4 CRONICA: de Pere el Cerimoniós: el rei Pere III el Cerimonios va neixer el 1309, va ser coronat el 1336 i va regnar fins q va morir al 1387. la corona d'Aragó va tenir més territoris xk va reintegrar Mallorca i Sicilia a la Corona. Pere III va ordenar l'arxiu reial i va crear un cos de copistes i un altre de traductors. UN REI I UNA PASSIO: La passio mes gran de Pere III va ser la historia, lliçó per a princeps i nobles i contraria a la tendencia de veure la realitat deformada per la fantasia. aixo va promoure 3 obres historikes importants. La Cronica, q va ser redactada per iniciativa seva i q explica els fets del seu regnat. amba la redaccio d'aqesta cronica volia aconseguir 2 proposits: 1)Afermar la monarquia 2)Deixar una obra q justifiqé s la seva actuació com a rei.Principals autors del Trencento: Dante: va convertir la figura de Beatriz en l’eix central de la seva obra. L’obra poetica, historia del seu ideal d’amor; obra doctrinal: De vulgari eloquentia, un bellísim elogi de les llengues vulgars. Petrarca: es va enamorar de Laura. Aquesta noia va ser la font de la seva inspiració: als seus poemas hi explica l’amor que sentia per ella. Aques fet inaugura la poesia intimista, en la qual expressa el seu estat de tristesa i es considera desgraciat perque Laura no correspon als sues desigs: pero en aquesta desgracia ell hit roba un plaer: la melancolia. “home d’una cultura molt vasta, va escriure la majoria de les seves obres en llati; el Secretum” Boccaccio: la prosa italiana adquirí un alt nivell artistic per ell. La seva gran obra: Decayeron. L’HUMANISME A LA CORONA D’ARAGÓ:La cancelleria Reial: La tasca mes important que empregué el rei Pere el Ceremoniós fou la reorganització de la Cancelleria Reial, un aparell burocrátic que adquirí una notória importancia. Una condició indispensable: el catala i l’aragones i el llatí. BERNAT METGE: Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413 Barcelona. El pare: especier de la cort i mori el 1359. la mare es tornà a casar amb Ferrer Sayol. Home culte, bon coneixedor del llatí. Bernat àssá a ser escriva de Joan I, tot el seu regnat. En 1390 va ser nomenat secretari reial. Bernat Metge es converteix en el prototipos d’Humanista. OBRES EN VERS: el llibre de Fortuna e Prudencia, llarg poema escrit en 1ª pers.El sermó: paradoia dels sermons dels predicadors. La medicina apropiada a tot mal: poema escrit a la presó, te forma epistolar i va adreçat a Bernat Margarit, conseller de Joan I, amic de Bernat Metge i processat com ell. OBRES EN PROSA: com se comporta Ovidi Essent enamorat, obra escrita durant la juventud. El Valter e Griselda, novel·leta. L’Apologia, reprén el diales filosofic a l’estil de Ciceró i de Plató. EL SOMNI: Intenció; quedar lliure de qulasevol rastre de culpavilitat que algú encara pogues sospitar. Estructura en 4 llibres: 1º: tancat a la presó, rep la visita de l’anima de Joan I, en somnis. S’inicia un diales sobre la inmortalitat de l’anima. 2º: la identitat dels acompañyants del rei i Joan I explica les circunstancies de la seva mort. 3º: Orfeo, explica la seva vida, inclou una descripció del infern seguint Virgili. 4º: construeix un abrandat elogi de les dones, també hi ha una ironica critica contra els homes. LA POESIA DELS SEGLES D’OR (XIV i XV): Els canvis de la historia: Pere III va tenir 2 fills, Joan I i Martí I l’Humá. Pero tots 2 van morir sence descendencia. L’any 1412 al comprimís de Casp Ferran I d’Antekera, net del ceremoniós, va ser proclamat rei d’Aragó. Nova dinastía, la dels Trastamara, començava a regnar a la Corona d’Aragó. Amb el regnat d’Alfons el Magnanim, la cultura catalana va entrar en crisi progresivament i es va deixar seguir massa per la cultura castellana: decadencia. EL SEGLE D’OR DE LA LITERATURA CATALANA: petita noblesa i a la burguesía. Les novel·les que se escriben en catala son d’una qualitat impresionant. La imprenta renia deixar constancia per escrit d’uns fets i d’uns sentiments patriotics. L’ACCEPTACIO DEL RENAIXEMENT: va ser durant els regnats de martí l’Huma i el de Ferran d’Antequera que el moviment ideologic i cultural a que va donar lloc l’Humanisme; el Renaixement. A Catalunya el primer Renaixement durant el regnat d’Alfons elñ Magnánim, i el segon renaixement a Valencia durant els dos regnats, de Joan II i el de Ferran el Catolic. VALENCIA, NOVA CAPITAL CULTURAL: per causes economiques i socials (pestes a Catalunya) religioses (els papes Borja eren valencians) politiques i estrategiques (els ports valencians son mes centrics per moure’s pel Mediterrani). ALFONS EL MAGNANIM: casat amb Maria de Castella, era un amant de la falconeria i de la caça, de la musica i de la cançó. Per aixó es va envoltar de personatges d’armes de la noblesa, de poetes cultes. L’any 1421 ell era hereu legitim de les terres de Napols, hi va translladar tota la cort. La renovacio de la poesia catalana es van aconseguir gracies al contacte amba la lirica italiana, la convivencia amb els poetes castellans. Al segle XVI, el segon Renaixement va florir amb la seva mes gran esplendor a tot Europa, aquí a Catalunya no va aconseguir evolucionar perque s’havia iniciat la decadencia de la llengua catalana. La lenta introduccio de la mentalitat renaixentista a la poesia: meitat segle. XIV, s’havia creat l’anomenat Consistori de Tolosa. Es tractava d’un certamen literari i de temática trobadoresca o religiosa. I va instituir a Barcelona: es el Certamen del Gai Saber o de la Gaia Ciencia. No es vam renovar pas els poetes del Principal pero si els poetes valencians. AUSIAS MARC: fill del poeta Pere March i de Lionor Ripoll, va néixer, a Gandia, l'any 1397, d'una família de burgesos enriquits i funcionaris. El 1419 li és conferit l'orde de cavalleria. Ausiàs March visqué a la societat feudal de la València del segle XV. Actuà plenament com a membre de l'estament de la cavalleria: fou senyor de terres properes a la ciutat de València, vassall del rei Alfons el Magnànim, i no deixa mai d'actuar com un senyor feudal gelós de les seves prerrogatives. Entre el 1420 i el 1424 participà en la vida militar de la Corona al servei d'Alfons el Magnànim, primer a Sardenya i Còrsega i després al Nord d'Àfrica. El rei recompensà generosament els seus serveis atorgant-li els privilegis de percebre el dret de la tretzena i d'administrar justícia civil i criminal en el lloc de Beniarjó i en les alqueries de Pardines i Verniça, que havien estat concedides al seu pare. Alfons el Magnànim no deixa de distingir el poeta, i el 1425 Ausiàs March és falconer major de casa del rei al Regne de València, encarregat de la cura dels serveis de falconeria que el monarca ha establert prop de l'Albufera de València. Es casà dues vegades, una el 1437 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, i una altra el 1443 amb Joana Escorna. No va tenir fills, pèro si que en va tenir de naturals. Entre 1439 i 1442 escriu els seus Cants de Mort, possiblement motivats per la mort de la seva primera esposa. Durant el seu matrimoni amb Joana Escorna, i després de la seva mort, compon la majoria dels seus poemes didàctics i d'apassionants meditacions. Morí el 3 de març de 1459, als 62 anys, a València.