Anàlisi del Sonet "Espatlla" de Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Aquest document analitza el sonet "Espatlla" de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, un poeta mallorquí (1913-1938) que va morir prematurament a causa de la tuberculosi en plena guerra. Malgrat l'escassetat de la seva obra, Rosselló-Pòrcel va ser un sonetista convençut, experimentant amb diverses formes i estructures poètiques.

Homenatge a Vicent Garcia

El sonet "Espatlla" és un homenatge al poema "A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil" de Vicent Garcia, un escriptor barroc conegut pel seu ús abundant de figures retòriques.

Estructura del Sonet

Estructura Externa

L'estructura externa del sonet "Espatlla" és la següent:

• Tipus: Sonet octosíl·lab (una particularitat, ja que la forma clàssica del sonet requereix versos decasíl·labs).
• Estrofes: 2 quartets i 2 tercets.
• Rima: ABBA CDCD EFG GEF.
• Tipus de rima: Rima consonant i encadenocreuada.

Estructura Interna

L'anàlisi interna del sonet revela una progressió temàtica i expressiva:

Primera Estrofa

Roselló-Pòrcel inicia amb una introducció al poema de Garcia, mostrant el seu homenatge a la dama que es pentinava darrere una reixa. Utilitza el recurs del clarobscur, jugant amb els contrastos entre la foscor (cabellera negra) i la llum (neu blanca).

Segona Estrofa

La segona estrofa continua amb la introducció, però als versos 7 i 8, el poeta planteja una pregunta retòrica: "Quin mot és el mot més impur per empresonar-lo en el vers?". Aquesta pregunta simbolitza les limitacions de la paraula per expressar la realitat inefable i la recerca del poeta per trobar l'expressió adequada, un problema recurrent en el Post Simbolisme. Aquesta reflexió es pot vincular amb el poema V de Roselló-Pòrcel, dedicat a Carles Riba.

Tercera Estrofa

En la tercera estrofa, apareix el principi del desenllaç amb la descripció d'un escenari decadent. L'expressió "l'èxtasi estèril de l’esquena era l’exili de la mirada" remarca el caràcter barroc del poema i la "decadència" del poeta davant la imatge de la dona, de la qual només percebem la seva espatlla clara en contrast amb la foscor del cabell.

Quarta Estrofa

Finalment, la quarta estrofa revela que el reflex del mirall és enganyós. Tant les paraules com el mirall són presentats com a elements de mentida. El joc del mirall-poesia permet a Rosselló-Pòrcel comprendre millor el poema de Garcia, entenent que les antítesis i les preguntes retòriques serveixen per expressar els sentiments de l'autor original.

Temàtica i Conclusions

Els quartets del sonet es dediquen a exposar el tema principal: la descripció de la figura femenina mentre es pentina. Els tercets, en canvi, aporten la conclusió, centrant-se en les sensacions que l'observació de la figura desperta en el poeta. Aquestes sensacions es personifiquen en el contrast cromàtic entre la pinta i la pell, el negre i el blanc.

Revalorització de l'obra

Tot i que Francesc Vicent Garcia va patir un cert descrèdit a partir de la Renaixença, la bellesa del seu sonet va ser recuperada tres segles després per Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Rosselló-Pòrcel, malgrat la seva curta vida i la seva mort prematura, va deixar un llegat poètic que representa una síntesi de la tradició literària, especialment la barroca, i les innovacions del simbolisme i l'avantguardisme.

Rosselló-Pòrcel parteix del primer quartet de Garcia, reescrivint-lo en el seu segon. Les imatges que utilitza són clarament barroques, demostrant la seva connexió amb aquesta tradició literària.