Pere Calders: Contes Absurds i Crítica Social

El Desert

Un dia, l'Espol es va aixecar amb forts dolors a la part dreta del cos i un ofec lleuger. Va agafar un objecte que li va alleujar el dolor per complet. Per evitar que el dolor tornés, es va fer una bena que li cobria el puny, el qual tenia tancat amb el misteriós objecte, i va decidir trencar amb la seva rutina diària. Primer, va anar a parlar amb el gerent de l'empresa on treballava per comunicar-li que, en tenir la mà inutilitzable, no continuaria treballant. Durant tot el dia, va explicar la seva situació als seus coneguts. El metge li va diagnosticar una pertorbació al·lèrgica i li va recomanar una escola suïssa per aprendre a escriure amb l'altra mà. La seva tia li va treure la bena perquè la considerava lletja. De tornada a casa, es va posar a descansar en un banc del carrer i va veure passar la desfilada del circ. En un moment donat, una trapezista rossa que muntava sobre un cavall el va saludar. Ell, sense pensar-s'ho, va aixecar el braç i li va tornar la salutació, obrint la mà dreta. L'Espol va veure com l'objecte que havia estat sostenint sortia volant (un floc de color). Això va provocar l'alliberació de la vida reposada. Va intentar agafar-la, però ja no va poder.

Les persones tenim poca preocupació per la vida, que, sense pensar-hi, se'ns pot escapar en un moment i que nosaltres no podem decidir quan morir o continuar vivint. També parla de com les persones ens agafem a la vida quan ens estem morint.

L'any de la meva gràcia

El narrador torna a explicar una història personal. Tenia una filla i estava casat. Treballava en una fàbrica d'estampats i consistia a fer el present, per cap d'any, d'un petit sobresou als empleats. De petit, un trepantaire li va descobrir una creu al paladar, senyal d'haver estat escollit per una divinitat. Però fins a l'equador de la seva vida no va tenir cap do diví. Un dia, va passar per un aparador d'una botiga i va veure una nina que li va voler regalar a la seva filla, però, tot i intentar regatejar, el venedor no va accedir a rebaixar-la i li va oferir una nina que no estava pintada. Abans d'entrar a casa, va passar la mà per damunt de la cara de la nina i es va acolorir. Va pensar que podria guanyar-se la vida així. El negoci va prosperar molt al principi, amb una producció molt ràpida, fins que va arribar un austríac amb unes nines competents. Amb això, l'amenaça el va portar a parlar amb el consell de la població, que li va dir que no es podia fer res.

Crítica a la societat burgesa.

La ratlla i el desig

Conte sobre un viatge amb autobús durant el qual un home explica el seu passat als companys de viatge. Explica que ell era agrimensor (persona que s'especialitza a mesurar la superfície de terrenys i fer plànols) i que cada nit, en tornar de la feina, es parava a pensar en la seva esposa. Un dia, tornant amb el seu cavall, va caure i semblava que era impossible que visqués. Ell només tenia el turmell adolorit. De sobte, li va venir l'obsessió de la seva esposa tan estimada i va tenir molta angoixa perquè no sabia què li podria passar. Repentinament, va veure caure una estrella i va demanar el desig de tornar a casa i trobar l'esposa esperant-lo després del primer tombant de camí. Va tenir una il·lusió i va veure la seva casa i la seva dona. Però calia prosseguir sense entretenir-se i anar a trobar la que creu que és realment la seva llar. La seva muller li va entregar un collar perquè pensés en ella i tornés aviat. Ell afirma que allò va ser un engany dels sentits. Si hi havia la casa, voldria tornar-la al seu lloc i, si no hi era, allò destrossaria la seva existència, ja que per a ell la família estava composta per esposa, casa i paisatge, i l'alteració d'un sol d'aquests elements destruiria el seu equilibri. Ell vol el consell del vell de l'autobús i li diu que allò passava a molta gent i que cadascú escull la solució personal, com en tot. El protagonista li dona les gràcies i baixa. Agafa un cavall per fugir i no enfrontar-se a aquella realitat, confós per la misteriosa situació que ha viscut.

La consciència, visitadora social

Un assassí professional (Depa Carel·li) explica com la seva pròpia consciència, en forma d'àngel, un còmplice de la mort, li diu que ha de matar una vella. Decideix que l'arma del crim serà una arma blanca. L'àngel evangèlic li apareix i li diu que no ho faci, però ell ignora el consell. La seva consciència li diu que miri la vida que porta i de què li ha servit, ja que fins ara ha escapat per miracle de la justícia. Quan arriba a casa de la víctima, ella està dormint profundament i l'àngel torna a venir i li diu que no té la necessitat de matar-la. Finalment, la mata i l'ofega amb el coixí. Quan se'n torna novament al carrer, amb una gran tristesa, respon a l'àngel que ja farà les seves inútils reflexions sobre el cas ell mateix.

Ningú no pot escapar del destí.

El principi de la saviesa

Un home ric explica la seva història. Havia comprat una casa blanca a la costa. Ell volia una casa normal on no passés res extraordinari i la va dissenyar ell mateix. No tenia gaire relació amb els veïns i tenia una mica de menyspreu cap a la gent de classe social més baixa. Només va establir conversa amb una veïna que li va advertir del perill de la lluna i el mar. Un dia, el jardiner va anunciar que al seu jardí hi havia una mà esquerra amb un anell d'or. Hauria d'haver trucat a la policia, però va pensar que s'apoderarien del jardí i no trobarien res. Va publicar al diari que si algú havia perdut alguna cosa important, que anés a casa seva. Va rebre moltes visites de ciutadans. Un havia perdut un vis de vanadi, un altre la memòria (un lampista), un lladre volia recuperar la cartera i, al final, va tornar-li el que li havia robat, una noia va perdre l'honradesa... Fins a convertir el jardí en el centre de la vida del país, ja que tothom hi trobava la seva cosa perduda. Fins que un desè visitant (quiromàntic, que llegeix les mans) va analitzar la mà i va dir que pertanyia a un home filòsof petit burgès i l'anell indicava les seves inicials: F.E. Quan el va anar a veure, ell l'esperava i li va explicar el motiu de la mà. Volia mostrar com ell, segons l'altre una persona inferior socialment, podia prescindir d'una cosa que per a l'altre seria una gran desgràcia.

Havia de ser menys crític i més humà. En Feliu li aconsella convertir el seu jardí en un jardí municipal i que l'ompli de rètols que diguin que es permet fer malbé les flors perquè així no hi vindria ningú, com era el seu propòsit inicial en el conte. Materialisme, home ric.

Coses de providència

Un home té un dia feliç per un augment en el treball. Va a fer un volt i, quan torna a casa, es troba que li obre un senyor amb la seva roba i no la seva serventa Irene. Entra amb una família i els intenta convèncer que és casa seva, però ells pensen que està trastocat. Pensen que és un pretendent de la seva filla. El pare explica que de jove li va passar una cosa semblant. Al final, es casarà amb la filla.

El tema central és les males jugades del destí. Hi predomina l'absurd. (Explica que de jove va comprar una barra de gel i se la va posar al clatell). Destí quan diu que li passa allò per la Providència. L'home ha d'acceptar el seu destí perquè ja no té casa i per això es casarà amb la Clara. Predicció del futur a la nota feta per l'ocell de paper.

La ciència i la mesura

Un home milionari viu en un castell amb els seus tres fills a Alemanya. Va dissenyar una cambra que fos un racó de jocs per als fills. Van sotmetre'ls a una anàlisi, mesurant-los el crani. En Miquel, de vuit anys, és un guerrer romàntic. L'Alexandre, de sis, és calmat, amb pau interior. I a en Patrici, de quatre, li diuen que treballarà a Amèrica. Va contractar un tècnic perquè vigilés els seus fills. Però els nens l'estomacaven i el deixaven sense sentit, també l'enverinaven i anaven a jugar amb gitanos. Els nens van estar empresonats lligats a una cadira i, al cap de vuit dies, el pare va veure que els seus fills no mostraven sentiments, eren nens sense ànima. Així que el pare el va matar.

La revolta del terrat

Un arquitecte hongarès va construir una casa a Mèxic on els edificis havien de tenir un lligam espiritual amb el país al qual pertanyien. La va construir en un barri aristocràtic. Al principi, va dividir en dues parts l'edifici: en una hi vivien els burgesos i en l'altra, les criades. Finalment, va fer fora les criades perquè feien festes descontrolades i va destinar els edificis a gent de classe popular. Aquí apareix el protagonista amb el seu gos. El problema arriba amb el regal d'un tapís molt artístic per part d'un amic a la veïna. El gos se'l va menjar i, més tard, el propietari va culpar el protagonista, ja que ell n'era el responsable, i li va donar 24 hores per desfer-se'n. Es van enfrontar, ja que els veïns es van assabentar de la notícia i es van unir a la lluita després que un txec tirés el gos pel balcó. Es van enfrontar els veïns de l'escala amb els del terrat. Els del terrat van tallar l'aigua i van deixar sense els de l'escala. També es van armar amb 250 testos per si algú gosava sortir de l'edifici. Els burgesos tenien menjar, però no aigua, i van rebre un cop de test al cap intentant sortir. El combat va durar cinc dies i el govern del país no va intervenir-hi. Finalment, els habitants de l'escala es van acabar rendint i en van sortir victoriosos els del terrat.

La venjança que tenen els humans i crítica de la societat burgesa.

La clara consciència

Dos amics parlen sobre anècdotes i un li diu que hi ha una certa connexió entre els actes que un realitza a cada instant juntament amb els que patirà en el futur. El cas és que, anys després, l'amic rep la notícia que a l'altre li ha caigut una bomba i va a veure'l. Abans de morir, va voler explicar-li un secret del que va fer abans de la bomba. La reflexió que va fer era que els més feliços són els qui tenen menys por de la mort. Aquell dia, al diari, va córrer la notícia d'un bombardeig. Per anar en contra del destí, va fer coses que mai abans havia fet, per trencar així la monotonia. Va donar cops a la minyona, va aixafar el nas a la portera, ja que si no feia un canvi en els seus actes, el destí se n'aprofitaria. Va veure una mare perseguint el seu fill i li va cridar que tard o d'hora els comptes es paguen i això li va fer entrar en raó, ja que no podia escapar d'aquell destí. Quan va anar a treballar, l'explosió va ser enorme. Quan va morir, l'amic va dir que les il·lusions l'havien matat, però el metge va dir que les il·lusions no maten.

L'home i l'ofici

Inventor enamorat de la seva feina i sense interès per la vida pròpia. Un incident el porta a encetar un prometatge que l'obliga a anar a veure la Sofia cada nit. Un metge li havia recomanat enamorar-se i ell li va demanar matrimoni després de fer-li sang. Tenia una obsessió per inventar i crear. Un dia, va dir que revolucionaria la vida de la família. Cada dia el trobaven més absent a casa. El pare va dir que allò no podia continuar. Un dia, la serventa va explicar que a l'inventor se li va aparèixer el seu esperit i li va demanar l'aparell, i ell va dir que hi aniria de seguida i així va marxar. Al final, el pare diu que és millor així, que mori sol.

Ell tenia l'esperit en un altre lloc.

El teatre Caramar

Explica el desamor d'un personatge. (Mentre ballava, li dona un cop a la cara). Va fer una volta a la nit i va veure una tortuga amb un rètol d'un teatre. La gent va pensar que la volia robar. A dins, es troba el seu amic Elies Caramar. Una dona el mirava des d'una llotja pròxima a la seva. L'espectacle comença: Innocència robada, Dansa andalusa. Comença a trobar-se malament. Es va despertar amb tristesa perquè va somiar que la seva promesa, després d'allò, se n'havia anat amb un altre. Fantasia, somnis.

La clau de ferro

El narrador i protagonista té una casa on hi ha una vitrina molt especial que només es pot obrir amb una clau i conté un secret que ningú no coneix. Hi ha dues claus d'or i una de ferro. Una de les d'or és l'original i les altres són còpies. Aquest secret és una profecia. El protagonista crea un clima de misteri per assolir l'èxit social. Ell tenia càrrecs privilegiats i només volia fama i diners. Hi havia moltes hipòtesis del que es guardava a la vitrina (cartes sentimentals d'un desamor, un cadàver...). Es va casar amb una senyoreta i ella, amb la curiositat, va obrir l'armari i va caure desmaiada. Es va enfadar amb el seu xicot i van trencar la relació. Era un home derrocat per la seva pròpia llegenda. La seva exesposa va enviar una carta dient que allò quedés entre ells per no perdre la reputació. Finalment, va obrir i no hi havia res. Finalment, se'n va i no torna mai més.

Crítica a la gent supèrbia i hipòcrita.

El problema de l'Índia

El protagonista té una experiència amb la religió hinduista. Un dia, s'enamora d'una anglesa i li va a portar flors, però una vaca se li menja el ram. Va tornar a la floristeria a comprar dos rams (un d'econòmic i un altre de més opulent). Quan va passar una vaca, va donar-li el dolent i, després, va explicar-ho a un policia, el qual el va portar a la presó tres mesos per fer trampes a una vaca sagrada.

Els catalans pel món

Un home va a Birmània per vigilar una expedició de blanc d'Espanya. Quan arriba a Yakri, el rei li ofereix allotjament. Li dona una capa de perles. Aquella nit, se li celebra una gala. Van sortir a ballar dues-centes ballarines i el protagonista va dir en català que preferia les dones de Castellferçol, però un lloro li va respondre, en català, que no ho digués en veu alta. El lloro i ell van parlar de l'enyorança del Mediterrani. El lloro era de Cadaqués i, per atzar, va arribar allà.

L'arbre domèstic

Un home, en despertar-se a casa seva, es troba un arbre al mig del menjador. Va a la policia i es mostren incrèduls en sentir la seva història i decideix que mai ningú hauria de tenir cap coneixement sobre allò. Va voler pagar el seu silenci. Van dir que allò era de seguretat nacional i l'home va dir que, per la pàtria, tot, i que no calia que el paguessin. Al cap d'uns dies, va rebre una carta del rei donant-li les gràcies. La veritat oculta, allò que ens fa veure d'una manera i alhora ens té enganyats, la veritat que desconeixem i una mentida que nosaltres creiem que és veritat.

Cada u del seu ofici

El protagonista es troba navegant en alta mar. Anava a l'Àfrica a caçar una raça de negres. Va anar a parlar amb el capità. Aquest li explica que si alguna cosa mereix que un home hi dediqui la seva vida, és l'art de la rellotgeria per a cada un de nosaltres. Anem per la vida buscant el nostre rellotge per a cada un de nosaltres. Gairebé mai tenim la sort de trobar-lo. El capità fa la seva feina per l'herència, però perquè li havien dit que un vaixell s'assemblava a un rellotger. Comparació de la vida amb un rellotge, que té un sentit, una funció.

La temàtica és tenir motivació personal per dedicar-se al que t'agrada. Infelicitat per no fer el que li agrada.

L'esperit guia

Un home al qual, durant la nit, li apareix un esperit que li porta un missatge. Li diu que un tren exprés descarrilarà i hi haurà moltes desgràcies. El protagonista publica l'advertiment al diari i, finalment, va a l'agència (companyia de ferrocarrils) per avisar-los. El director li respon que l'exprés descarrila cada dia i és un fet quotidià. Va sortir enfadat i indignat.

Fet d'armes

Explica l'absurditat de la guerra. Un home que se separa de la resta d'homes de la batalla veu aparèixer un paracaigudista, una bicicleta plegable i una metralladora. Aquest li demana la direcció de l'Ajuntament i mantenen una conversa. El protagonista li diu que sap que és l'enemic. Parlen de com haurien de lluitar. Però no es troben al camp de batalla i el protagonista no porta armes, per això no seria una batalla homologable i oficial. Quan arriben, el protagonista proposa recórrer a l'atzar amb un joc on qui guanyés s'enduria l'altre presoner (joc de la ratlleta). Guanya el protagonista i el general del campament el vol recompensar, i aquest vol la bicicleta. (Absurditat).

La història natural

Un protagonista europeu va a viure a una ciutat tropical. Lloga un pis. El primer dia, van començar a sortir insectes, després cuques, rates, rèptils que cantaven a les nits, escorpins, un animal que menja orelles dels insectes, tèrmits blancs, etc. Un dia, apareix un tigre a la cuina i la portera li va dir que no el molestés, perquè era normal, que tots els anys n'apareixien, que havia d'ignorar-lo i tenir-li una galleda d'aigua neta a punt.

Cadascú té el seu lloc en el món i, quan l'abandona, se sent desubicat i no sap encaixar on li pertoca. Tracta sobre la naturalesa de l'home i que nosaltres també hem d'acostar-nos a ella, no només ella a nosaltres.

La fi

El protagonista vol explicar el que li va passar perquè ja s'acostava la fi de la seva vida. Mentre era a Barcelona, una gitana va anunciar-li per deu cèntims que moriria agafat per una bicicleta. Es dedica a imaginar-se com moriria. Diu que a l'hospital vindran els seus amics i es lamentaran. Creu en aquest futur i amb seguretat en les paraules de la gitana.

Tracta sobre la importància que dona la gent a les coses absurdes o inútils, siguin quines siguin.

O ell, o jo

Un dia, un noi estava molt feliç perquè portava molt de temps vivint sense preocupacions, la vida li somreia i això li feia pensar que s'acabaria ràpidament. Va anar a un parc d'atraccions i va veure un home igual que ell. El doble l'amenaça i comencen a lliurar una lluita ferotge sense regles. Fins que va venir la policia i li va explicar els fets, dient que ell hagués fet el mateix.

L'hedera helix

Era un home al qual una amiga li havia regalat una corbata sense cap motiu. Ell volia regalar-li una planta enfiladissa perquè la seva amiga tenia un jardí interior molt gran. Va anar a una floristeria i, finalment, va trobar una planta que constituïa una demanda especial, perquè el client havia d'acceptar la plena responsabilitat de la compra (Hedera Helix). El venedor va advertir-lo que creixeria molt ràpid. La planta va començar a créixer pel seu cos. Al final, la seva amiga el reconeix perquè sobresurt la corbata i li diu que baixés de l'arbre, ja que tenia una edat.

Una curiositat americana

El protagonista és visitat per un senyor de Colòmbia que venia de part d'un amic seu de Santa Rosa per informar que la seva família estava bé. L'home va ensenyar-li una arma i el protagonista li va disparar sense voler. El vol tractar, ja que l'home no vol, per vergonya, anar al metge. L'intentarà aixecar i mantenir conversa, però és en va. Va voler escriure una carta per als seus familiars, però la va cremar perquè no tenia cap dada d'aquella persona. Va col·locar el difunt en un armari de roba, penjant-lo per l'americana. Va anar-se'n de vacances i, quan va tornar, va despenjar-lo, posar-li una mena de faldilles i penjar-lo en un clau del rebedor, de manera que va semblar una curiositat americana.

Narració absurda, perquè la situació és contrària a la raó i al sentit comú.

Quieta nit

La nit de Nadal, es presenta el Pare Noel a casa d'una família, però ells no hi creuen, ja que només celebren els Reis i, per tant, no accepten els seus regals (una escopeta). La mare diu que els protestants utilitzen aquest mètode d'entrar a les cases per divulgar les seves idees i el conviden a marxar. Ell se sent ofès i diu que aquella no era manera de tractar una persona que porta regals i els fa un sermó sobre el significat del Nadal. La família se'n penedeix i li ofereix lloc a taula. Fins que una persona torna a treure el tema i el Pare Noel decideix marxar i fer que els nens plorin perquè volien els seus regals. Crítica a la societat que no admet més d'un prodigi metafísic per any.