Barranc dels Algadins: poema de Teodor Llorente

El barranc dels Algadins

El barranc dels Algadins és un paisatge de la comarca de la Ribera Alta, al País Valencià, transformat profundament per l’acció humana des que el conegué Teodor Llorente. Abans era un autèntic barranc; ara és un pla dedicat al conreu de tarongers. El mas on va viure el poeta es conserva igual. Aquí va passar temporades i va immortalitzar les vivències que hi tingué, amb una aguda reflexió sobre el pas del temps. El poema és una exaltació de la vida natural: mas, arbres, ocells i plantes prenen cos i vida, i protagonitzen una desbordant exaltació del paisatge amb múltiples batecs de vida.

En aquest poema de Teodor Llorente es veu una clara relació amb el moviment de l'època de l'autor, la Renaixença Valenciana. Aquesta relació es manifesta amb la presència d'elements nostàlgics que expressa el poeta del paisatge de la seva infantesa, que valora molt, característica pròpia de la Renaixença.

Estructura del poema

El poema és una cobla paisatgística i sentimental. Està estructurat en quatre cobles de vuit versos octosíl·labs amb esquema de rima: 8A/8B/8B/8A/8A/8C/8C/8A. La rima és consonant. És una descripció del que hi ha a la vora del barranc dels Algadins:

En la primera estrofa, l’autor descriu l’aroma que desprenen els tarongers amb un sentiment positiu i li agrada que es trobin en aquell pla dedicat només a ells, i ens introdueix aquell mas on va viure, recordant-nos que dins hi ha uns grans records de la seva infantesa.

En la segona estrofa descriu aquelles palmeres que es troben vora el barranc, recordant que en la seva infantesa n'hi havia quatre i ara tan sols dues.

En la darrera estrofa, fa una descripció general del barranc: l’aigua que hi corre, una aigua transparent amb espills on els llampecs s'hi veuen reflectits.

I finalment, la quarta estrofa és una reflexió de l'autor amb un to totalment nostàlgic. Mentre aquest paisatge resti per sempre, ell no ho farà: ell marxarà i no podrà sentir mai més aquest paisatge tan viu.

Figures retòriques

• Anàfora: "Vora el barranc dels Algadins"
• Hipèrbole: "no té lo món millors jardins"
• Anadiplosi: "Allí hi ha un mas, i el mas té dins"
• Personificació: "per ells jo tinc l'ànima presa"
• Al·literació (vocal e): "s'alcen al cel quatre palmeres; lo vent, batent ales lleugeres"
• Personificació: "fan un soroll que el cor enxisa"
• Exclamació retòrica: "Qui oïr pogués sa xillerissa vora el barranc dels Algadins!"
• Hipèrbaton: "l'aigua corrent los camps anega"
• Metàfora: "l'aigua corrent los camps anega; en sos espills lo sol llampega"
• Onomatopeia: "Sona el tic-tac en los molins"
• Personificació: "i al caure el sol, caçadors destres"
• Imatges: "dolços records i imatges belles"
• Hipèrbaton: "morirà demà les palmes a l'aire"