Guia de Llengua Catalana: Sentit Figurat i Gramàtica

El sentit figurat i els recursos literaris

El significat de les paraules

El significat d'un mot o d'una frase pot variar segons el context en què s'utilitzi. En el cas en què varia per a adquirir un nou significat, es parla de sentit figurat: tocar el dos.

Metàfora, eufemisme i disfemisme

La metàfora consisteix en la substitució d'un element real per un d'irreal amb què manté una certa semblança, de manera que en el text l'únic element que apareix és l'irreal: color d'herba tendra.

El terme eufemisme prové d'una expressió grega que significa 'ben parlar' i consisteix a substituir una paraula o un conjunt de paraules (perífrasi) que expressen un concepte desagradable, inoportú o incòmode, per unes altres que volen dir el mateix però que en suavitzen l'impacte significatiu: vigilants de l'ordre.

El disfemisme, en canvi, és l'ús d'una expressió irònica o divertida per tal d'evitar anomenar un terme tabú: anar a visitar el senyor Roca.

Els gèneres d'opinió en el periodisme

L'article d'opinió i la columna

Els articles d'opinió sempre van signats per l'autor, de manera que en molts casos el que atreu el lector no és el tema de què tracta, sinó la firma. Per això, els articles d'opinió també poden anar acompanyats d'una fotografia de l'autor. De vegades, aquest tipus d'article és conegut amb el nom de col·laboració, ja que l'autor col·labora amb el seu nom a donar prestigi al mitjà de comunicació.

La columna és una variant de l'article d'opinió. Normalment té un lloc fix en el mitjà de comunicació i es pot publicar amb periodicitat: cada dia, cada setmana, cada mes. A causa de la periodicitat d'aquest article, s'acaba establint una certa complicitat entre el lector i el columnista.

Gramàtica: Els pronoms personals febles

Posició i formes dels pronoms àtons

Els pronoms personals àtons o febles van sempre davant o darrere el verb, amb el qual formen una unitat de pronunciació:

• Quan el verb està en imperatiu, infinitiu o gerundi, van darrere: fes-ho, anar-hi, agraint-li...
• En les perífrasis verbals i el temps passat perifràstic, poden anar davant o darrere: hi hem d'anar, hi vam anar; hem d'anar-hi, vam anar-hi...
• En els altres casos, van davant: ho fa, hi anem, li diré...

Els pronoms de primera i segona persones són em, ens, et i us, i poden fer de complement directe o de complement indirecte: em miren, em miren les mans.

Els de tercera persona són el, la, els, les, li, es, ho, hi, en, i tenen diverses formes segons la funció que exerceixen.