Literatura Catalana Anys 60: Poesia, Teatre i Influències

Literatura Catalana dels Anys 60

Context Històric i Cultural

A principis dels anys 60, durant el franquisme, s'inicia el període del desenvolupisme. Un grup de polítics, anomenats tecnòcrates, impulsen mesures liberalitzadores que produeixen un creixement econòmic. Paral·lelament, la fidelitat del poble a la seva llengua i cultura impulsa una represa de l'activitat cultural en català. Destaquen el moviment de la Nova Cançó, revistes com Raixa, Lluc o Serra d'Or, i editorials com l'Editorial Moll o Edicions 62.

Poesia

Amb la mort de Carles Riba el 1959, la poesia simbolista i hermètica entra en crisi, donant pas a la poesia realista, caracteritzada per:

• L'ús d'espais quotidians, sobretot urbans.
• Un llenguatge senzill i col·loquial, amb pocs recursos literaris.
• Una mètrica flexible o, fins i tot, l'absència d'ella.
• Un caràcter narratiu amb reflexió moral.

Poetes destacats: Joan Oliver, Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí i Pol. A les Balears: Josep Maria Llompart, Bartomeu Fiol, Miquel Bauçà i Marià Villangómez.

Teatre

Als anys 60, el teatre català es renova gràcies a nous grups, locals i autors modernitzadors. S'impulsa el teatre independent, i a les Balears també es produeix una renovació, allunyant-se del teatre culte representat a Catalunya. El teatre català s'adapta a les noves tendències europees: teatre de l'absurd, teatre èpic i teatre existencialista.

Autors importants: Joan Oliver (crítica a la burgesia), Joan Brossa (poesia escènica i teatre de l'absurd), Baltasar Porcel (existència humana i llibertat) i Alexandre Ballester (teatre de l'absurd i existencialisme).

Manlleus

Castellanismes

hamaca, cabdill, pandero, curandero, xocolata, sarsuela

Italianismes

confeti, culata, alerta, bravo, tómbola, escopeta

Anglicismes

rècord, eslògan, suèter, tiquet, film

Gal·licismes

xalet, hotel, nicotina, somier, mascota, garatge

Germanismes

franc, guarir, guant, sala, sabó

Neologismes

Paraules noves, procedents d'altres llengües (especialment l'anglès).

Manlleus

Element lingüístic, sobretot lèxic, que passa d'una llengua a una altra i s'hi integra.

Coordinació

• Copulativa: Suma de significats (i, ni).
• Disjuntiva: Alternativa entre significats (o, o bé).
• Adversativa: Contraposició de significats (però, sinó, sinó que).

Subordinació Adjectiva

Actuen com un sintagma adjectival. Introduïdes per un pronom relatiu (que, qui, què, el qual, on).

• Explicatives: Afegeixen informació addicional (entre comes).
• Especificatives: Delimiten la realitat (sense comes).

Subordinació Substantiva

Actuen com un sintagma nominal. Poden fer les funcions de subjecte, CD, Atribut, CI o CReg.

• Introduïdes per que, si i interrogatius.
• Introduïdes per pronoms relatius precedits d'article, demostratiu o tothom.
• Infinitiu.

Pronoms Relatius

Tenen doble valor: relatiu (inclouen la proposició subordinada) i pronom (es refereixen a un antecedent).

Normes d'Ús dels Pronoms Relatius

• Que: Correcte si equival a aquell que, etc. Incorrecte si equival a el qual, etc.
• El qual: Propi de registres formals, s'utilitza en proposicions adjectives explicatives.

Que o Què

• Que: Conjunció, locució conjuntiva, pronom relatiu sense preposició, exclamatiu, desig, reforç interrogatiu.
• Què: Interrogatiu, pronom relatiu amb preposició.