Anàlisi del poema 'L'estiu ple de sedes' de Pòrcel

El poema 'L'estiu ple de sedes' de Bartomeu Rosselló-Pòrcel

La natura com a representació de la vida

El tema principal del poema és la natura com a representació de la vida.

Anàlisi formal (estructura externa)

El poema està format per cinc estrofes de quatre versos pentasíl·labs (5) cadascuna, d'art menor. La rima és assonant en els versos parells, i lliure en els senars.

Anàlisi del contingut (estructura interna)

Es pot dividir en quatre parts:

• 1a i 2a estrofa: Descriu un ambient, un paisatge idíl·lic.
• 3a estrofa: L'aire, la tempesta, trenca aquest ambient.
• 4a estrofa: Les branques cauen, i el carro porta raïms i magranes. Metaforitza l'arribada de la tardor i, per tant, la fi de l'estiu.
• 5a estrofa: El dia acaba (l'estiu) i la nit arriba humida (tardor). Preveu amargor i mort (hivern).

Figures retòriques i estil

• Camp semàntic de les flors: Clavell i gerani, roses, malves.
• Personificacions de la natura: migdia jove, L'estiu ple de sedes, Corona, Sumptuós, l'oratge l'esquinça, l'isola, el mata.
• Encavalcaments: 1-3, 3-4, 5-8, 8-9, 10-11, 15-16.
• Enumeracions: l'esquinça, l'isola; flaires blaves, branques roses, malves, cauen; humida i amarga.
• Paral·lelisme: Flaires blaves, branques roses.
• Al·lusió a una nova estació, la tardor: raïms i magranes.

Interpretació

"La nit" pot simbolitzar la mort, però en estar esmentada més endavant, podem pensar que simbolitza l'hivern, o totes dues coses. Descriu de forma molt sensitiva un dia d'estiu, mitjançant l'elaboració d'imatges brillants i colorides. Li dóna a l'estiu un sentit diferent: és el punt àlgid de la vida, on destaquen el mar (esclata sal i bronze, roca) i la natura amb la seva força, representada mitjançant les flors (clavell, gerani, roses, malves). Hi és present el tempus fugit (cauen flors i branques) i arriba la tardor (porta raïms i magranes). El paisatge és idealitzat (l'estiu ple de sedes -> locus amoenus), mostrant així un dia magnífic que acaba amb la nit, portadora de la mort i de tot allò que ens és desconegut.

Conclusió

'L'estiu ple de sedes' és un poema descriptiu, on el paisatge estiuenc (la vida en el seu esplendor) és idealitzat. Hi són presents diferents tipologies i estils, propis de la poesia final de Pòrcel. És una poesia pura, amb influències del barroc: culteranisme de Góngora en la forma, i el conceptisme de Quevedo en l'essència de la paraula. Existeix un cert paral·lelisme amb la vida del poeta: neix en un dia d'estiu, i mor en ple hivern, humit i amarg.