Urbanitat eugeni d'ors
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,55 KB
A Catalunya va predominar entre el 1906 i el 1923 un moviment anomenat Noucentisme en què polítics i intel·lectuals van endegar de manera conjunta un projecte de reformes d'inspiració catalanista i burgesa. Enric Prat de la Riba va ser-ne el líder polític, Eugeni D'ors, l'ideòleg, i Josep Carner, el poeta més representatiu. El Noucentisme té com a objectiu la construcció d'una Catalunya culta i europea en què la ciutat és l'espai ideal per a la implantació d'aquestes reformes. La cultura i els artistes passen a la professionalització i la institucionalització.
El 1901 es va fundar la Lliga Regionalista que va guanyar les eleccions a Catalunya. Aquest partit aglutinava el catalanisme conservador i guiaria la política catalana fins el 1923. El 1907, Enric Prat de la Riba és elegit president de la Diputació de Barcelona i pocs anys després, el 1914, de la Mancomunitat de Catalunya, una nova entitat que aplegava les 4 diputacions provincials catalanes.
La Mancomunitat va dur a terme una obra molt important de modernització de Catalunya en el camp de les obres públiques, l'ensenyament i la cultura.
A Europa, el primer terç del Segle XX va estar condicionat per la 1a Guerra Mundial, la Revolució Russa, i l'aparició dels totalitarismes. A Espanya, el 1923 es va produir el Cop d'Estat de Primo de Rivera, el qual va instaurar una dictadura militar que va suprimir la Mancomunitat.
El Noucentisme parteix del Modernisme i comparteix amb ell la voluntat de modernitzar Catalunya acostant-la a Europa, però el programa noucentista es més ampli:
La secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, creada el 1911, va publicar les normes ortogràfiques, el diccionari ortogràfic i la gramàtica catalana. Estava presidida pel lingüista Pompeu Fabra, Infraestructures culturals:
Impuls de l'institut d'Estudis Ctalans, la Biblioteca de Ctalanuya, la xarxa de biblioteques i museus.
Creació d'una xarxa docent:
Comprenia tots els nivells de l'ensenyament, Normativització de la llengua:La secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, creada el 1911, va publicar les normes ortogràfiques, el diccionari ortogràfic i la gramàtica catalana. Estava presidida pel lingüista Pompeu Fabra, Infraestructures culturals:
Impuls de l'institut d'Estudis Ctalans, la Biblioteca de Ctalanuya, la xarxa de biblioteques i museus.
Eugeni d'Ors va ser un ideòleg noucentista que va nèixer el 1881. Va ser un veritable home de lletres que a més d'escriure, va ser ideòleg i capdavanter del Noucentisme. Va utilitzar diversos pseudònims, però el més conegut fou el de Xènius.
Entre les seves obres cal destacar les glosses que, a partir del 1906, va publicar a la veu de Catalunya. Mitjançant les glosses, Eugeni d'Ors va anar exposant l'ideari noucentista amb aquesta sèrie de conceptes:
Volen recuperar la cultura i l'estètica clàssiques perquè en valoren l'harmonia, lestilització i l'ordre, Mediterranisme:
En relació amb el classicisme, la mar Mediterrània és un pont entre Catalunya i el món grecollatí, Civilisme:
La ciutat és l'espai ideal per a l'ordre, on l'home pot desenvolupar-se civilitzadament, amb urbanitat, Imperialisme:
És un terme que simbolitza l'aspiració de la burgesia catalana de canviar la situació política i crear un estat moder, Arbitrarisme:
La producció artística es realitza des de la constancia i la professionalització, no creuen en la inspiració.
Noucentisme:
És un terme creat per Eugeni que fa refèrencia a l'inici del segle (noucents) i a l'adjectiu nou, Classicisme:Volen recuperar la cultura i l'estètica clàssiques perquè en valoren l'harmonia, lestilització i l'ordre, Mediterranisme:
En relació amb el classicisme, la mar Mediterrània és un pont entre Catalunya i el món grecollatí, Civilisme:
La ciutat és l'espai ideal per a l'ordre, on l'home pot desenvolupar-se civilitzadament, amb urbanitat, Imperialisme:
És un terme que simbolitza l'aspiració de la burgesia catalana de canviar la situació política i crear un estat moder, Arbitrarisme:
La producció artística es realitza des de la constancia i la professionalització, no creuen en la inspiració.
Josep Carner, va nèixer a Barcelona al 1884, va estudiar Dret i Filosofia i Lletres i des de jove col·laborà en revistes i diaris amb articles i poemes. Fou un home de gran cultura i polifacètic: va treballar com a lingüísta a l'Institut d'Estudis Catalans i tambè va ser còncol a Costa Ruca. Fou un dels nombrosos escriptors exiliats arran de la Guerra Civil. Així va viure a Mèxic i a Brusel·les, on va morir el 1970. Obres que destquen: el fruists saborosos, la paraula en el vent, auques i ventalls, el cor quiet, Nabí. Josep Carner va escriure poemes sobre diferents temes: la natura, la vida a la ciutat i nombroses reflexions sobre la vida humana, en què enalteix els elements de la vida quotidiana i ofereix una visió plàcida i ordenada del món. La llengua que utilitzava era molt acurada; sovint emprà el sonet i recursos culturals molt diversos.
Els temes principals de la poesia noucentista i que apareixen clarament en l'obra de Carner són:
la poesia no té com a finalitat l'expressió dels sentiments, sinó que el seu valor rau en la forma, Ironia:
és un recurs utilitzat per a distanciar-se de la realitat.
Natura ordenada i idealitzada:
els noucentistes presenten una natura amable, Control dels sentiments:la poesia no té com a finalitat l'expressió dels sentiments, sinó que el seu valor rau en la forma, Ironia:
és un recurs utilitzat per a distanciar-se de la realitat.
Per als escriptors noucentistes, la poesia era el gènere que millor podia representar la voluntat d'idealitzar la realitat, de la qual donaren una visió harmònica i equilibrada: per mitjà d'una llengua molt treballada i d'abundants recursos literaris, A més de Carner, un altre dels poetes noucentistes destacats fou Guerau de Liost.
CD DETERMINAT : LA , LES, ELS, EL
CD INDETERMINAT: EN
CD NEUTRE: HO
CI SINGULAR: LI
CI PLURAL: ELS
CR ENCAPÇALAT PEE, A, AMB O EN: HI
CR ENCAPÇALAT PER DE: EN
CC ENCAPÇALAT PER QUALSEVOL PREP EXCEPTE DE I LA RESTA DE CC: HI
CC ENCAPÇALAT PER DE: EN
CP SEMPRE: HI
CP QUAN EL VERB ES FER-SE, DIR-SE, NOMENAR I ELEGRI: EN