Joan Salvat-Papasseit: biografia, poesia i cal·ligrames

Joan Salvat-Papasseit: biografia i context

Joan Salvat-Papasseit

Va néixer a Barcelona el 1894. Fill d'una família obrera, Papasseit es va procurar una formació autodidacta. En aquesta formació hi havia les lectures de Maragall o de Nietzsche. La producció literària de Joan Salvat-Papasseit es divideix en tres etapes:

Etapes de la seva producció

1. 1a etapa

   En aquesta primera etapa es va sentir atret per posicions extremes: el socialisme i l'individualisme anarquitzant. Col·laborà en la premsa anarquista amb diversos articles.

2. 2a etapa

   Troba les avantguardes com a forces per transformar el món. Amb el cubisme pren fantasia formal i gràfica del cal·ligrama. Escriu L'irradiador del port i Les gavines.

3. 3a etapa

   Es va desencantar dels ideals revolucionaris i va aprofundir en una poesia més personal que mitificarà progressivament tot allò quotidià. El 1923 publica el seu llibre més popular, El poema de la rosa als llavis, de temàtica amorosa.

Com sé que es besa

Com sé que es besa

El tema d'aquesta composició és bàsicament l'amor apassionat entre un mariner aventurer i una jove. L'acció es desenvolupa al port de Marsella. Originalment imprès en blau sobre un fons blanc, això pot voler representar el mar, però també el cel, ja que fa referència a qüestions religioses i de fe. És un cal·ligrama que representa un bot.

Tot l'enyor de demà

Tot l'enyor de demà

En aquest poema es reflecteix la fortalesa mental de l'autor envers una malaltia que li provocarà una mort propera. És molt optimista envers tot el que l'envolta (i tot allò que per la gent seria insignificant, ell ho valora amb un entusiasme que l'enforteix davant la mort). Aquest poema té 13 estrofes en les quals no hi ha una regularitat mètrica ni segueix cap rima general. Els versos apareixen separats o tancats per donar una pausa més extensa i una musicalitat important al text.

Al llarg de tot el poema mostra el seu punt de vista més optimista de la seva vida. Joan utilitza un tòpic, Carpe diem, que consisteix en aprofitar el temps. Polisíndeton: repeteix durant tot el poema les coses poc importants que el fan feliç; per tant intenta no pensar en les coses dolentes que ha viscut.

Figures retòriques destacades:

• Polisíndeton: repetició que enalteix petites coses que el fan feliç.
• Paral·lelisme: «I els cavalls assenyats, i els carreters dormits».
• Antítesi: contrast entre la vida i la mort («i la vida i la mort»).

Oda a Guynemer

Oda a Guynemer

És un poema d'avantguarda. Aquest poema se situa en el període conegut com les avantguardes. Aquesta etapa sorgeix gràcies a l'assentament d'una literatura i art moderns que fan adoptar una sèrie d'actituds i obres literàries i plàstiques amb la voluntat de revolta i el rebuig de les formes i els criteris consolidats. Josep Maria Junoy és un poeta i crític que va impulsar l'avantguardisme i va ser un dels introductors del cubisme en la literatura catalana.

Podem dir que aquest cal·ligrama és una síntesi d'elements futuristes i cubistes, d'una gran bellesa plàstica. Tracta sobre l'heroisme del famós aviador capità Guynemer, que mor en combat. El tema del poema és la defensa de la llibertat; és un cant als joves herois defensors d'aquesta llibertat. El títol té un valor descriptiu: el cal·ligrama és una oda per expressar els sentiments de lloança al jove capità de l'aviació francesa.

Aquest poema es pot dividir en dues parts:

a) El fons

Destaca perquè està escrit en majúscules i amb punts, com si fos un cartell de llums. És l'escenari de l'acció: el «cel de França», que per remarcar-ho està escrit en francès. Els punts poden representar o bé les estrelles o bé les bombetes dels music halls de París.

b) El text

Està escrit en català, amb lletra majúscula i en cos petit, en forma d'estela del fum d'un avió que vola entre les constel·lacions. El poeta explica com l'avió està «ferit de mort» i associa el motor al cor. El fet que el poeta humanitzi l'avió fa que la composició esdevingui una personificació. La forma en què està escrit també representa l'ànima del capità Guynemer, que, en morir en combat, puja al cel i descansa en pau. No hi ha tampoc cap signe de puntuació, només l'ús de lletres majúscules, clara influència futurista.