Narrativa Catalana Postguerra Civil i Obra d'Enric Valor: Context, Temes i Estil

La Narrativa Postguerra Civil: Context Sociopolític

El període coincideix amb els quaranta anys de la dictadura del general Franco, des de la fi de la Guerra Civil espanyola el 1939 fins a la mort del dictador el 1975.

Antecedents: La Guerra Civil Espanyola

El 1936, l’exèrcit espanyol es va alçar contra el govern legítim de la II República. Va començar així la Guerra d’Espanya entre els republicans i les forces rebels feixistes. El 1939, la Guerra d’Espanya es donava per acabada.

La Dictadura Franquista i la Repressió Cultural

La dictadura feixista de Franco va reprimir les cultures i llengües no castellanes, en un exercici clar d’intolerància i d’intransigència. Però el franquisme no va actuar de la mateixa manera durant tot el període de la seva existència, sinó que anà adoptant diverses formes en funció de les conjuntures internacionals.

Períodes del Franquisme i la seva Influència

Així, podem distingir dos períodes principals que van condicionar la narrativa de l'època:

• 1939-1959: Autarquia i Aïllament. Caracteritzat per l’autarquia econòmica, l’aïllament internacional, el desastre econòmic, l’exili provocat de centenars de milers de republicans i l’enorme repressió política dirigida, sobretot, contra tota manifestació de nacionalisme català o basc.
• 1959-1975: Obertura Tímida i Guerra Freda. Es caracteritza per una certa pressió dels EUA sobre el règim de Franco. El país nord-americà buscava un aliat al sud d’Europa contra l’avanç de les idees comunistes, ja que ens trobàvem en plena Guerra Freda. Això va provocar que, a canvi d’ajuda econòmica, els ianquis demanessin a Franco una tímida tolerància davant de moviments reivindicatius com la Nova Cançó o la publicació, amb dificultats, de llibres en llengües diferents del castellà.

La Narrativa de l'Exili

Els narradors de l’exili, organitzats als principals llocs de residència —Mèxic, Buenos Aires, etc.—, van mantenir una vida cultural activa en català.

L'Obra Literària d'Enric Valor: Característiques Clau

Enric Valor, escriptor i gramàtic, des de molt jove es va comprometre amb el valencianisme i va participar en tota mena de moviments polítics en defensa de la democràcia i de la llibertat.

Estil i Temàtica de les seves Novel·les

Les obres d’Enric Valor es caracteritzen per arguments ben construïts, que giren al voltant de dos mons contraposats. El seu objectiu principal és deixar constància d’un món perdut.

Formalment, les seves novel·les presenten un domini absolut del llenguatge, en tots els registres i en totes les variants dialectals.

La Idea de l'Emigrant i "Sense la terra promesa"

Un tema recurrent és la idea de l’emigrant: la dels qui senten el desig d’emigrar del camp i anar a les ciutats. Aquesta temàtica es reflecteix, per exemple, en la novel·la Sense la terra promesa.

Es tracta d’un conjunt novel·lístic situat en un poble imaginari.

Recepció i Valoració de la seva Producció

La producció novel·lística d'Enric Valor ha estat poc coneguda i injustament poc valorada, perquè segueix els models narratius psicològics i realistes d’abans de la guerra. Tot i que els intel·lectuals valencians dels anys setanta i vuitanta del segle XX la van considerar tradicional, la narrativa d’Enric Valor és principalment realista i psicològica, però l’escriptor sí que es va deixar influir per alguna de les innovacions de l’època.

Doble Vessant de l'Obra Narrativa

En tota l’obra narrativa d’Enric Valor, hi trobem un doble vessant:

• D’una banda, la passió de contar, pròpia de l’escriptor vocacional.
• D’una altra, la passió d’ensenyar, de difondre el coneixement del país i del paisatge, de divulgar la nostra llengua, sempre emprada en les seves formes més genuïnes i correctes.