Anàlisi i Correcció de Poetes Catalans: Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Joan Salvat-Papasseit

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Vida i Obra

Bartomeu Rosselló-Pòrcel va néixer a Palma l’any 1913. Va estudiar a Barcelona gràcies a una beca, on va viure intensament la vida universitària i cultural, adquirint una formació intel·lectual elevada.

Va tenir com a professors Carles Riba i el poeta Salvador Espriu, qui va ser company seu. En acabar la carrera, es va traslladar a Madrid per realitzar la seva tesi doctoral sobre l'estil de Gracián. Mentre es preparava les oposicions a funcionari civil, va tornar a Barcelona. Allà va ser llicenciat i posteriorment traslladat al sanatori de El Brull, on va morir de tuberculosi l'any 1938.

Contextualització dins del Moviment Literari

Rosselló-Pòrcel va trencar amb els postulats de l'Escola Mallorquina i es va interessar per renovar la literatura balear, demostrant que sí que existia la superació de la perfecció de les obres de Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera. Va morir sense arribar a influenciar la nova generació, ja que la seva poesia no havia madurat completament. No obstant això, poetes de la postguerra com Salvador Espriu i Josep Palau i Fabra van mitificar la seva obra.

Obra i Estil

La seva obra segueix la tradició simbolista i el surrealisme de l'Avantguarda. Es va influenciar de la generació del 27 de la poesia castellana, conseqüència del seu interès pel Barroc i per autors com Góngora. Entenia la poesia com una experiència intel·lectual i es va deixar influenciar pels corrents avantguardistes europeus. Va mostrar interès per la relació entre coneixement, art i llenguatge. Empleava el sonet, l'art major, i combinava la rima assonant i la consonant.

Obres Destacades

• Nou Poemes (1933): Recull de poemes mallorquins publicat en una edició limitada de cent exemplars, on es reflecteix l'avantguardisme representat a base d'una sintaxi breu. També comença a perfilar l'adscripció que deriva llavors en una poesia pura.
• Quadern de sonets (1934): Incorporen el conceptisme de l'estètica gongorina i el preciosisme fruit de la imitació dels models barrocs, que a vegades prenen el caire del decadentisme de final de segle. Amb un discurs més elevat i un concepte molt lliure del sonet, els poemes es converteixen en joies fruit de la contenció a què els sotmet la forma.
• Imitació del foc (1938): Llibre de plenitud, expressió de la lluita de contraris que és el món. Apareix pocs mesos després de la seva mort i inclou 30 poemes distribuïts en 3 apartats: Fira Encesa, Rosa Secreta i Arbre de flames. Aquesta obra de maduresa ha estat considerada al llarg dels anys posteriors com un dels llibres fonamentals de la poesia catalana del segle XX. Obra on construeix el seu nou estil cap a l'avantguarda i el neopopularisme infantil.

Joan Salvat-Papasseit: El Poeta d'Avantguarda

Joan Salvat-Papasseit va néixer el 1894 en una família humil. A causa de la mort del seu pare, es va educar en un orfenat. Va començar a treballar als 12 anys i es va formar de manera autodidacta. Des de jove es va interessar per la política i la cultura. Va iniciar la seva carrera literària escrivint articles d'opinió sobre política, art i literatura amb una ideologia llibertària, simpatitzant amb l'anarquisme i el socialisme.

L'any 1911 va conèixer el llibreter Emili Eroles, qui el va iniciar en la filosofia, la política i la literatura. Més tard, va col·laborar en la redacció de la revista llibertària Los miserables (fins al 1916). Va signar amb el pseudònim Gorkiano, per l'admiració que sentia per Màxim Gorki. Des del 1919 va escriure totalment en català fins a la seva mort deguda a la tuberculosi l'any 1924.

Etapes i Influències

Va ser conegut com a poeta d'avantguarda. Té influència del futurisme de Marinetti i és el major representant del futurisme a la literatura catalana. Es distingeixen dues etapes: l'etapa d'avantguarda i l'etapa de consolidació.

Etapa d'Avantguarda

En aquesta etapa destaquen:

• Poemes en ondes hertzianes (1919): Temes i tècniques d'expressió futurista i cubista: cal·ligrames (influència d'Apollinaire).
• L’irradiador del port i les gavines (1921): Deixa entreveure l'evolució cap a una poètica d'exaltació vitalista.

Etapa de Consolidació

Influència de la tradició i una poesia més lírica. Destaca:

• Les conspiracions (1922)
• La gesta dels estels (1922)
• Óssa Menor (1925, edició pòstuma)...

Temes Principals

Els temes centrals de la seva obra són tres:

1. L'amor: Enfocament eròtic, però de manera molt neta.
2. L'ambient marítim: Influït pel seu esperit nòmada i aventurer, i pel fet que el seu pare fos mariner i visqués al port de Barcelona.
3. Els elements de la ciutat moderna: Influït pels primers llibres del poeta italià Marinetti.

També mostra un gran amor i respecte pels infants, en els quals veia l'esperança d'un futur millor.

Anàlisi d'Obres Clau

• El poema de la rosa als llavis (1923): Conté 31 poemes breus que narren una història d'amor. L'amor és vist com l'expressió lliure i espontània de la carn, considerada com una primera religió. El poemari narra la història on l'amant és un mestre dominador que ensenya l'art d'estimar a una fadrina verge i innocent.
• Poemes en ondes hertzianes (1919): Poemes regits pel maquinisme urbà. Salvat desarticula l'estructura tradicional, insinuant l'ús del collage i el cal·ligrama, explorats pel cubisme. Elimina els signes de puntuació i empra tintes i cossos de lletra diferents per apropar-se a les «paraules en llibertat». El poeta s'expressa com un ésser en crisi, abatut per un món quotidià dominat per la màquina, que destrueix la individualitat, i per la fatídica consciència de la condició humana.
• Óssa Menor (1925): Poemari en edició pòstuma. Recull de 20 poemes on es tracten diferents temes dins les característiques pròpies de l'autor.