El Partenó: Anàlisi del Temple Grec Clàssic

El Partenó

Autors, Cronologia i Característiques

Autors: Ictinos (segona meitat del segle V aC), Cal·lícrates (segle V aC) i escultures de Fídies.

Cronologia: Entre el 447 i el 438 aC.

Tipologia: Temple.

Materials: Marbre del Pentèlic i fusta.

Estil: Clàssic grec (primer classicisme, 460-400 aC).

Localització: Acròpolis d'Atenes.

Context Històric i Cultural

El Partenó és considerat l'obra mestra de l'arquitectura grega de la segona meitat del segle V aC, construït entre el 447 aC i el 432 aC. Els seus autors són Ictinos i Cal·lícrates. Tots dos van treballar al segle V aC, durant l'època esplendorosa de Perícles (443-429 aC), que els va encarregar diverses construccions. L'obra pertany als inicis del període clàssic (segles V-IV aC), conegut també com a primer classicisme (460-400 aC). Aquesta etapa es caracteritza pel govern de Perícles. Un cop acabades les Guerres Mèdiques contra els perses, Atenes es va convertir en la polis grega més important. A la ciutat d'Atenes, dirigida per Perícles, es va iniciar un ambiciós programa de reconstrucció per tal de restituir a l'Acròpolis el seu esplendor anterior. Dins d'aquest programa, el temple del Partenó, dedicat a la deessa Atena Pàrtenos, protectora de la ciutat d'Atenes, va tenir un lloc preeminent. Aquesta va ser una època de gran vitalitat cultural, amb grans artistes com Miró, Policlet i Fídies, filòsofs com Sòcrates, i va ser l'època en què Hipòcrates va fundar l'escola de la medicina científica. L'hegemonia d'Atenes sobre la resta de les polis que formaven la Lliga de Delos va acabar en un enfrontament armat, les Guerres del Peloponès (del 431 aC fins al 404 aC), de les quals Atenes va sortir perdedora.

Estil

El Partenó pertany a l'estil clàssic grec, en concret al primer classicisme (460-400 aC).

Les característiques pròpies de l'art grec d'aquest període són:

• Antropocentrisme: L'home és el centre de la cultura grega i tan sols està supeditat a l'interès col·lectiu de la polis. Pel que fa a l'art, l'home és el centre i principal inspiració, i el Partenó està fet a mida de l'home.
• Recerca de la bellesa a través de la perfecció i l'equilibri de les formes i de tots els elements que la formen, fins a arribar a l'aplicació de "correccions òptiques".
• Sistema arquitravat: Es basa en una estructura de línies horitzontals i verticals, però que no permet la superposició de pisos o fer edificis molt alts.
• Utilització de la pedra de marès o de conglomerat, en les primeres èpoques. El marbre no es va utilitzar fins a mitjans del segle V aC.
• Equilibri entre l'espai arquitectònic i la natura: Les construccions gregues estaven integrades en el medi i es buscava aconseguir el màxim plaer estètic.
• L'escultura com a complement de l'arquitectura: Una gran part de l'escultura grega estava totalment integrada en l'obra arquitectònica.
• Policromia: Tot i que s'ha perdut, se sap que els temples estaven pintats.
• La religiositat: Es tractava d'uns déus molt propers a l'home, amb característiques molt similars als humans, que més que imposar-se, aconsellaven i ajudaven els humans.

Estructura i Espais de l'Obra

Espai Circundant

El Partenó es troba situat a l'Acròpolis d'Atenes, una estructura trapezoïdal emmurallada situada a la part més elevada de la ciutat, de la qual era el centre religiós. La façana principal del Partenó mira a l'est, fet habitual a les construccions religioses de l'antiguitat. La ubicació del Partenó, en el punt més alt del turó, el converteix en l'element vertebrador de tot el conjunt de l'Acròpolis. A l'Acròpolis d'Atenes es troben alguns dels millors exemples d'arquitectura grega.

Espai Interior i Exterior

El Partenó és un temple octàstil, ja que consta de vuit columnes a les façanes principals i disset a les laterals, i és perípter, ja que tot el temple estava envoltat de columnes. És arquitravat i la seva coberta és a dues aigües. Les seves columnes exteriors són d'ordre dòric, sense base, alçant-se directament des de l'estilobat. El seu fust està format per tambors sobreposats, solcats longitudinalment per estries d'aresta viva. Entre el fust i el capitell hi ha una motllura anular. El capitell està format per dues parts: l'equí, en forma de con, damunt el qual hi ha l'àbac quadrangular, tots dos sense cap mena de decoració. L'accés que donava a l'opistòdom, on es guardava el tresor del temple, estava presidit per quatre altes columnes jòniques. L'entaulament està format per tres seccions horitzontals superposades: l'arquitrau, el fris i la cornisa, a la part superior. El Partenó és el millor exemple de la perfecció i l'harmonia a través de les matemàtiques, i amb aquest objectiu es van aplicar correccions òptiques per tal d'aconseguir la perfecció visual de la línia recta: lleugera curvatura convexa de l'entaulament i l'estilòbat, lleuger èntasi del fust de les columnes, diferència en la separació de les columnes, i augment del gruix de les columnes de les cantonades i lleugera inclinació cap a l'interior.

Espai Interior

El Partenó està dividit interiorment en tres parts: la pronaos, la naos o cel·la i l'opistòdom. La naos del temple coincideix amb el perímetre d'un antic temple que ja existia abans del Partenó. Dins de la naos, es trobava una escultura criselefantina d'or i ivori, feta també per Fídies, que representava la deessa Atena amb la deessa Niké a la mà (que personificava la victòria en el combat i la competició i que es va convertir en companya d'Atena).

Significat i Funció

Significat: El Partenó és un temple i, com a tal, és la casa d'un déu o deessa i el lloc on és venerat o venerada. En el cas del Partenó en concret, la deessa venerada era Atena, la deessa de la saviesa i de l'artesania. Atena també era deessa de la guerra, i protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes altres. Atena és una deessa guerrera, mai va ser nena, mai va tenir parella ni amant i sempre va mantenir-se verge (parthenos). Els romans la van anomenar Minerva.

Funció: El Partenó tenia una triple funció:

• Religiosa: Els atenesos anaven als temples a adorar les divinitats i oferir-los ofrenes. No es resava de manera col·lectiva dins del temple, sempre es resava fora.
• Democràtica: Tot i que a Grècia hi havia diverses classes socials, a diferència d'altres temples d'altres cultures, el temple grec no està dividit en zones socials. L'adoració del déu o la deessa es feia tots a la vegada, sense cap divisió social.
• Política: El Partenó és el reflex d'una societat (l'atenesa) que està vivint un moment esplendorós tant a nivell cultural com polític. El Partenó és un temple únic en el món grec (l'únic octàstil), que representa una polis única, Atenes.

Evolució i Influències de l'Obra

Al llarg de la seva existència, el Partenó ha estat temple grec, temple cristià, mesquita, polvorí bombardejat pels venecians, utilitzat com a pedrera per a altres edificacions i, finalment, espoliat pels anglesos, que es van endur un gran nombre d'escultures, actualment al Museu Britànic.

Els antecedents de la planta del Partenó els trobem en el "domos" dels palaus micènics, que també tenia una estança de planta rectangular tancada, precedida per un pòrtic amb columnes i un vestíbul, el "prodomos". Aquesta estructura va ser el punt de partida per al futur temple grec. El Partenó és la síntesi entre la tradició dòrica (robusta, austera i monumental) i la novetat jònica, que va agafar l'home com a mesura. Està considerat l'exemple de màxima perfecció d'arquitectura grega.