Anàlisi de l'Antígona d'Espriu: estructura, personatges i context històric

Anàlisi de l'Antígona d'Espriu

Estructura i Trama General (Actes)

Explicar els principals esdeveniments de cadascun dels tres actes en què es divideix la tragèdia i posar-los en relació amb la trama general de la peça.

Primer Acte: Presentació i Conflicte

El primer acte transcorre dins del palau; serveix per presentar els personatges; exposa el motiu principal del conflicte (la lluita entre els germans Etèocles i Polinices), i confronta les posicions contraposades: la d'Antígona, que intenta evitar la guerra infructuosament, i la del Conseller Creont, que atia la baralla incendiant l'ànim d'Etèocles, fet que acabarà amb la mort dels dos germans.

Segon Acte: La Decisió i l'Advertència

El segon acte transcorre de nit al voltant de la ciutat de Tebes, a l'indret on jeu insepult el cos de Polinices. Exposa les raons d'Antígona, decidida a sepultar el cos del seu germà, enfront de les de l'endeví Tirèsies. Tirèsies la prevé de contravenir la llei, tan injusta i contrària a la tradició que ha dictat Creont, ara rei de la ciutat, i que prohibeix retre els rituals funeraris a Polinices. Aquest acte avança el sacrifici d'Antígona (i Eumolp), que es lliura voluntàriament als guàrdies després de desoir els consells del cec.

Tercer Acte: Defensa i Sacrifici

El tercer acte retorna l'escenari a l'interior del palau reial, presenta el govern de Creont i les raons de l'exercici del poder, i dóna veu a Antígona. Ella, presentada a l'autoritat pels guàrdies, defensa la seva actitud contrària a la llei dels homes com un sacrifici personal i voluntari en bé de la pau, la concòrdia i el perdó.

Anàlisi de Personatges Clau

Eumolp: Fidel i Lucíd

Eumolp és l'enigmàtic guia de Tirèsies i l'únic personatge que fa costat a Antígona quan aquesta negligeix la llei dictada per Creont i enterra el cos insepult del seu germà Polinices. Eumolp fa la funció de contrapunt de la resta de personatges perquè és fidel i lleial a Antígona, i no amaga les seves intencions, a diferència, sobretot, de Creont i del vell cec Tirèsies, a qui Eumolp mateix acusa de predir només el que volen sentir les autoritats. Caracteritzat per la ironia, la lucidesa, la valentia i l'afany de dir sempre la veritat, decideix sacrificar-se com Antígona pel seu poble.

El Lúcid Conseller: Comentarista Crític

El Lúcid Conseller, a més de formar part de la cort de Creont, assumeix la funció de comentarista de l'obra, sobretot en el monòleg final. El tret bàsic del seu caràcter, la lucidesa, es fa evident en el nom del personatge, que es tradueix en una visió antiheroica del sacrifici d'Antígona i en les seves reflexions de to lacònic, crític i irònic, i en la seva visió desesperançada dels fets històrics.

Comparativa: Espriu vs. Sòfocles

Personatges Comuns amb Diferències

• L’Antígona: La d’Espriu tracta de convèncer Etèocles que faci les paus amb Polinices; a la de Sòfocles aquesta escena no té lloc, tot i que el seu caràcter, en les dues obres, es manté força intacte.
• Ismene: La d’Espriu tracta de convèncer Antígona de no enterrar el cos de Polinices, com a la versió original. Espriu mostra en Ismene un gran rebuig cap a Tirèsias perquè li recorda el seu pare Èdip per la seva ceguesa. Sòfocles en cap moment parla d’aquesta relació familiar.
• Creont: El que descriuen Sòfocles i Espriu és força semblant. El dramaturg català només afegeix algun detall en el personatge que pot recordar el dictador falangista.
• Eurídice: És el personatge que més es diferencia. Espriu mostra una dona supersticiosa, fidel al seu espòs Creont i que odia la família d’Antígona. Al final de l’obra, prediu una gran desgràcia i sent compassió per Antígona, encara que no fa res per impedir la seva mort. Sòfocles mostra una dona que, tot i ser fidel al seu marit, dubta sobre si les seves lleis són justes i tracta de convèncer Creont que perdoni Antígona, sense aconseguir-ho.
• Tirèsias: També és força modificat respecte al seu paper inicial. A la versió espriuana, l’endeví es posiciona al costat de Creont quan s’assabenta que Antígona vol donar sepultura a Polinice. Encara que més endavant, quan els guàrdies entreguen Antígona i Eumolp a Creont, Tirèsias demana pietat al rei. En canvi, a la tragèdia de Sòfocles, Tirèsias des del primer moment defensa l’actuació d’Antígona perquè així ho volen els déus.

Personatges que només formen part d’Espriu

• Euriganeia i Astimedusa: Són dues serventes d’Eurídice que són fidels a la reina i també a Antígona durant tota l’obra.
• Eumolp: És el fidel esclau d’Antígona. Vol convèncer-la que no contradigui les lleis de Creont, però com que Antígona no n’estava disposada, Eumolp va oferir-li la seva ajuda a l’hora d’enterrar Polinices. És condemnat a mort juntament amb Antígona.
• Etèocles: És esmentat a la versió de Sòfocles. Realment no desitja fer la guerra amb el seu germà, però les seves obligacions com a rei no li permeten fer-ho. Creont va ser qui va aconsellar-li que no cedís el poder a Polinices i també qui va incitar-lo a lluitar contra el seu germà.
• Els consellers de Creont: Sempre afirmen i veneren les paraules i decisions del seu rei, i diuen allò que Creont vol sentir. Els consellers només volen guanyar-se la confiança de Creont per portar una vida plena de luxes, sense tenir en compte les necessitats del poble.
• El Lúcid Conseller: És un dels consellers de Creont, però no està d’acord amb les paraules de Creont, encara que mai no el contradigui obertament. Apareix al tercer acte, durant la condemna d’Antígona, i critica l’actuació de Creont i els altres consellers, que es mouen per la irracionalitat i l’avarícia. El Lúcid Conseller és un alter ego d’Espriu, doncs a través d’aquest personatge critica el règim de Creont, que té les mateixes característiques que les del franquisme.

Relació amb la Tragèdia Clàssica i Context Històric

Base Mítica i Invencions d'Espriu

L'obra d'Espriu es basa en la tragèdia clàssica Antígona de Sòfocles, de la qual extreu el mite, una part de l’argument i els personatges, excepte Eumolp i el Lúcid Conseller, que són invenció seva.

Metàfora de la Guerra Civil

Cal explicar de quina manera l'obra d'Espriu és una metàfora de la Guerra Civil Espanyola: Etèocles i Polinices, els germans enfrontats, representen la lluita fratricida de 1936-1939. Creont és la imatge del dictador, que imposa a més unes lleis repressives, pensades per castigar i no per restablir la concòrdia entre la població. Però l'obra també és un missatge de perdó i reconciliació entre vencedors i vençuts, que l'autor adreça a la població espanyola per mitjà de la veu i l'actitud heroica d'Antígona, que se sacrifica perquè Tebes pugui viure en pau.

El Paper del Lúcid Conseller

El personatge del Lúcid Conseller no té tradició en el referent clàssic de la tragèdia, o resulta útil a Espriu per marcar distància tant respecte a la primera versió de l'obra (1939) com en relació amb els fets i el desenllaç de la tragèdia. La lucidesa, tret bàsic del seu caràcter, es fa evident en el seu nom i es tradueix en una visió antiheroica del sacrifici d'Antígona. Es deixa sentir en les seves reflexions de caràcter escèptic i irònic, en el seu llenguatge i en la seva visió desesperançada dels fets històrics.

Proposar una lectura del seu parlament final que, entre altres qüestions, s'orienta a subratllar la complicitat d'un sector de la societat civil catalana (sobretot la burgesia, però també de manera directa el públic o el lector) amb el tirà i amb el franquisme.