Teatre religiós i teatre profà: diferències i característiques

Com expliques la presència dels romans històrics a la ciutat de Nàpols

El tema d'aquesta cançó està relacionat amb uns fets del castell nou de Nàpols, situació que podria situar-se al segle 15 quan el rei d'Aragó, Alfons el Magnànim, es va establir amb la seva cort a la ciutat de Nàpols. Com ha arribat aquesta cançó a Eivissa no ho sabem, perquè també és coneguda en variants a altres terres de parla catalana i fins i tot a França. El més probable és que hagués arribat a Eivissa procedent de València o de Catalunya. A València vivia i tenia la seva cort la reina Maria mentre el seu espos, el rei Alfons, vivia a Nàpols. També podria ser que hagués arribat a Eivissa a través dels mariners que navegaven amb tota freqüència entre València i Nàpols i feien una parada a Eivissa.

Què és el teatre religiós i el teatre profà

El teatre religiós es representava a l'interior de les esglésies i era un complement de les festes religioses importants com Nadal, Setmana Santa i Mare de Déu d'Agost. En canvi, el teatre profà és un teatre de festa que no té cap vinculació amb l'església, però que encara té una certa religiositat com és el cas del carnestoltes.

• Nadal
• Setmana Santa
• Mare de Déu d'Agost

Què saps del cant de sa sibil·la?

El cant de la sibil·la es fa a Mallorca i és el que queda d'aquell antic teatre on s'ha perdut el parlament dels profetes, però queda la presència i el parlament de la sibil·la. L'interès d'aquesta peça de teatre és que és una peça cantada i era interpretada per un nen o una nena de 7 o 8 anys, que ha de tenir una veu blanca i apareix vestida amb una túnica oriental i mentre canta, aguanta una gran espasa a la mà. Aquesta obra cantada és tan important que fa uns anys va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

Els temes del teatre religiós

Aquest teatre religiós antic era un complement sobretot de tres festes religioses importants: Nadal i Setmana Santa. El teatre de Nadal té dos subtemes: el naixement de Jesús i l'adoració dels pastors. Aquest teatre de la passió es representava durant dos dies, el dijous i divendres Sant, i cada sessió podia durar entre 4 o 5 hores. Aquest teatre té com a nota característica que només era interpretat per actors masculins, que interpretaven el paper de la mare de Déu i altres papers femenins. Aquest teatre de la passió ha tingut continuïtat fins al dia d'avui.

Què són els pastorets o pastorells?

Els pastorets o pastorells són representacions de Nadal que encara es fan actualment i solen presentar-se com un espectacle infantil. A Eivissa és interessant el pessebre vivent que es representa el dia de Nadal durant la missa de festa, i les quatre frases que diuen els pastors quan adoren Jesús són les mateixes que apareixen en un text manuscrit del segle XVIII.

Característiques del teatre antic de la passió

La primera característica del teatre antic de la passió és que era molt llarg i es representava en dos dies. La segona característica és que només era interpretat per actors masculins, que interpretaven el paper de la mare de Déu i altres papers femenins. Antigament es representava dins les esglésies, però a partir del Concili de Trento el teatre de la passió es va traslladar a la plaça a causa de les polèmiques i la festa que es muntava.

Què saps del davallament de la creu?

El davallament de la creu és l'última part de la mort i passió escrita per Lluc Cardona l'any 1763. Aquesta passió es representa en Setmana Santa i és una part destacada de l'obra de Cardona. Va ser descoberta per Maria Torres l'any 2000 i publicada l'any 2002.

Interès que presenta el misteri d'Elx

El misteri d'Elx és una festa que es celebra a Elx cada any del 14 al 15 d'agost. El tema concret és la pujada al cel de la mare de Déu. Només actuen homes, tots els papers femenins els interpreten homes. És un teatre amb música i cant, i dura entre 3 i 4 hores durant dos dies.

Què és el teatre profà?

El teatre profà és aquell teatre que no té cap vinculació amb l'església. Tot i això, encara té una certa religiositat. Un exemple d'això és el carnestoltes o carnaval.

Temes i moments on trobem el teatre profà

Podem trobar aspectes de teatre profà dins d'aquestes festes com el carnestoltes. El carnestoltes es celebra els dies dijous Jarder, dimarts i dimecres de Cendra. També hi ha les disfressades de matances i altres festes publiques.

Elements teatrals del carnestoltes

El carnestoltes presenta diferents elements teatrals com el canvi de veu, el vestir-se i transformar-se en un altre personatge, el maquillatge, el pentinat i els diàlegs o parlaments. A més, en la rua hi ha altres elements com la construcció d'una carroça i l'expressió cultural a través de música i dansa.

Relació del carnestoltes amb la religiositat

L'església no accepta les festes de carnaval i és molt freqüent que el dimecres de Cendra es faci l'enterrament de la sardina, que representa la festa. Aquest enterrament simbolitza l'acabament del carnaval i l'inici de la quaresma.

Què és el carnestoltes? Quins dies es celebra?

El carnestoltes és una festa que es celebra el dia abans de començar la quaresma. Són uns dies de preparació per a la Pasqua. El carnestoltes comença el dijous Jarder, continua amb el diumenge i el dimarts, i acaba amb el dimecres de Cendra. Durant aquests dies es realitzen diferents activitats com les disfressades de matances i altres festes públiques.

Les disfressades de matances: component eròtic

Les disfressades de matances són una festa tradicional d'Eivissa. Durant aquesta festa, els homes es disfressen i realitzen actuacions. Algunes disfresses recorden les festes més arcaiques de Grècia i Roma i tenen un component eròtic. Hi ha elements teatrals com el canvi de veu, la transformació en un altre personatge, els diàlegs o parlaments, el text memoritzat i l'escenari.

Les festes publiques

Les festes publiques es celebren amb motiu d'esdeveniments importants com una boda reial, la pau entre dos països o la victòria d'una batalla. A Eivissa, per exemple, es van celebrar festes públiques quan la ciutat va rebre el títol de ciutat per part del rei Carles III. Durant aquestes festes, hi havia il·luminacions, música, balls i un pregó per convidar la població a participar en la festa.

Elements teatrals de les festes publiques

Durant les festes publiques, es construïen arcs triomfals amb vegetals com cañes, baladre i murtra. També hi havia celebracions religioses amb cant i música per donar més solemnitat a la festa. A més, es llegia un pregó per explicar el motiu de la festa i convidar la població a participar.