Anàlisi de l'Amor i la Vida a 'El Cafè de la Marina'

L'Amor a "El Cafè de la Marina"

Ens situem en un món mariner d’un poble costaner on regna un estil de vida monòton i on els pescadors es veuen esclavitzats a treballar dia rere dia a causa de la pobresa que s’està vivint en aquell moment, guanyant dos duros de no res que s’acaben gastant al Cafè.

L’amor és l’element principal de l’obra. El poble menysprea el concepte d’amor i el matrimoni, ja que l’amor és més un patró que cal seguir i no una unió en conseqüència del sentiment d’amor entre dues persones. És a dir, topem amb una societat que tracta aquest sentiment de manera hipòcrita i masclista: condició submisa de la dona, matrimoni per conveniència i la influència familiar i social.

Tipologies d'Amor a l'Obra

1. Es presenta un amor caduc, acabat i que es limita a discussions. És el que protagonitzen en Rufí i la Rufina.
2. L’amor d’un home per les seves filles però que acaba posant primer els seus propis interessos. És el cas de Libori. Libori mostra un amor prioritari pels diners (per això vol obligar la seva filla a casar-se amb el Bernat), el Cafè i per ell mateix, i un amor un tant secundari per les seves filles.
3. Una lluita contra l’amor carnal (Claudi i l'Artista) i finalment trobem un amor sincer i honest que no es fixa en els problemes ni en els defectes i que no és rancorós, que és el de Claudi i Caterina. Aquest últim és l'amor principal de l’obra, que a diferència dels altres esmentats anteriorment, és un amor exitós, pur i sincer que ens mostra la força d’aquest sentiment.

Els Triangles Sentimentals Clau

Però el més interessant que abraça aquest tema, són els triangles sentimentals que tindran lloc al llarg de la història. Al Cafè de la Marina en trobarem dos triangles amorosos:

• El de Caterina, Claudi i l'Artista. Claudi és el jove pescador pel qual la femme fatale que arriba un dia al cafè sent una atracció amorosa. Però ell la rebutja descaradament.
• El de Caterina, Claudi i Monsieur Bernat: la Caterina, la filla gran d’en Libori, és motiu de disputa entre Monsieur Bernat i en Claudi, un jove pescador. Es tracta, però, d’una disputa latent, insinuada més que mostrada. Els dos pretendents tenen suports decidits: el d’en Libori en el cas de Monsieur Bernat i el de la pròpia mare en el cas d’en Claudi. Per tant, són uns pretendents que no es representen només a si mateixos sinó que assumeixen els interessos del pare de la Caterina i de la Salvadora, mare del noi. Uns interessos, d’altra banda, que resulten completament oposats: el cafeter Libori vol aconseguir, per damunt de tot, un bon matrimoni de la filla de reputació discutible; la Salvadora, en canvi, és l’expressió màxima del crèdit que mereixen l’honestedat i l’enteresa de la Caterina, que, segons la dona, pot exercir una gran influència benèfica sobre el fill, en Claudi.

Finalment l’autor finalitza la història amb la victòria de l’amor veritable, honest i passional que flueix entre Caterina i Claudi.

Claudi accepta finalment que està bojament enamorat de Caterina i, aprofitant la tertúlia i el fracàs del suposat casament entre la noia del cafè i Monsieur Bernat, Claudi es declara.

La Vida Quotidiana i la Pobresa al Poble

El Cafè de la Marina: Centre Social

El Cafè de la Marina es presenta com un element primordial en la vida dels mariners, un element de cohesió social on els pescadors anaven a passar l’estona i a jugar a les cartes. Libori deia que sense el cafè «més d’un home del poble ja s’haurien petat contra les roques de fàstic que fa tot...».

La Duresa de la Vida Marinera i la Pobresa

També destaca en la vida dels pescadors catalans de principi del segle XX la pobresa. Al llarg de la història es van donant petits detalls, de tant en tant, de la misèria per la qual estan passant els homes de mar. El mar és un mitjà de vida esgotador i els pescadors depenen de la collita diària; estan obligats a viure al dia. Si no hi ha feina, no hi ha guany.

Arran d’aquesta situació neix l’esperança de Claudi que somia a poder deslligar-se de les cadenes de la pobresa que l’ofega i poder embarcar-se cap a les Amèriques com a indiano.

Les Lluites Personals dels Personatges

La vida de Caterina es veu lligada a la seva tragèdia i, incapaç de fugir-ne, decideix —o més ben dit, no li queda altre remei— que dedicar-se a tirar el cafè cap endavant amb els quatre mariners que venen a les albades del matí, després d'una llarga nit de pesca i vent, fer feliç el seu pare i aguantar les crítiques de manera admirable. Caterina pateix la soledat i la frustració de pensar que mai podrà ser feliç com la seva germana Rosa i que ningú l’estimarà ni es casarà amb ella. Veu el matrimoni i la formació d’una família com un fet impossible.

També s'esmenta, a través de Claudi, l’esclavitud i com la Rufina i altres comerciants paguen malament, explotant així els compradors forans.

Però malgrat la situació magra per la qual estan passant cadascun dels personatges del Cafè de la Marina, sembla que es conformen i viuen una espècie de supervivència passiva. «És la vida» és la frase amb la qual Libori justifica aquest comportament despreocupat i submís.