Anàlisi de Personatges: "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda

Anàlisi de Personatges

FLORENCI: És qui puja el barril de sabó moll pel carrer fins a la botiga de l’Adelaïda i forma part de la tripulació de Pere Camps. És un bon noi, que feia tot el que li ordenaven. Al principi es mostra com una persona més submisa, però cap al final és una persona més esverada.

PERE CAMPS: Pere Camps és el patró d’una embarcació. Ell és un home molt violent i envejós. Es mou sempre amb aires de superioritat i treu tota la seva ràbia amb els seus peons. Li agrada humiliar els treballadors i, per això, obliga a Florenci a portar el barril de sabó moll a la botiga de l’Adelaida. Al final del conte queda en ridícul, ja que el barril gairebé l’esclafa quan cau per la baixada del carrer.

CLENXA (MIQUEL): El nom real de la Clenxa és Miquel. Té una barberia i es va escapar amb la dona d’un manescal que va tenir a la vila i va obrir una perruqueria al París de la França. La Clenxa topa amb el Florenci, mentre aquest porta el barril de sabó d’en Pere Camps cap a la botiga de l’Adelaida. Pere Camps es fica de cap a la seva barberia per no acabar esclafat pel barril que portava en Florenci.

JERONI SALSES I SANTAPIGA: És l’agutzil del poble. Segons ell és molt bon professional. Li falta modèstia a l’hora de qualificar-se a si mateix. Tot i així no mostra gaires llums en tractar altres temes. No té cap fill.

VALERIÀ, ALIES PLAGA DE LA RIBERA: És simpàtic amb la família que l’ha atès, és humil i atent. Es creu un fracassat perquè no és bo en el seu ofici de lladre. Tot i així és un geni en moltes altres coses: pintura, cuina… Es presenta com un personatge que desperta la compassió del lector, en contraposició al seu somni de ser lladre.

ELISENDA (DONA D’EN JERONI): És una bona xicota, però de tant en tant es posa tossuda. És la persona que aporta més sentit comú a la família, tot i així està sotmesa als desitjos del seu marit.

CRISTÒFOL: És el narrador de la història. És un home d’edat avançada, sensat, educat i coherent. Demostra que tot i ser un gran aficionat al futbol, abans existeixen altres prioritats.

ONCLE NICOLAU: Veí de Mequinensa, d’edat molt avançada que mor a causa de la vellesa. Per la seva manera de ser i d’actuar, s’ha guanyat el respecte i la confiança dels veïns. Tot i la seva mort és recordat i apreciat per una part de la vila, mentre que els altres el recorden amb fúria pel fet que va fer l’enterrament el dia del derbi del futbol.

BERNARDA PEDRET: La defineixen com una bruixa i el seu enterrament no va poder igualar al de l’oncle Nicolau. Mestressa de la mina Segre.

ONCLE SOLER: No es parlava amb l’Oncle Nicolau des que un dia, deu anys enrere, s’havien esbatussat de valent mentre jugaven de parella a la botifarra.

MOSSÈN SILVESTRE: És el mossèn del poble. No és un home massa compromès amb la seva vocació.

RECTOR DE VALLPERDIU: És el rector al qual cal accedir quan falta el mossèn del poble.

ISIDRE: Propietari de l’oliver i botiguer. Reacciona d’una forma no violenta, però amb desconfiança abans de fer-lo fora del tros.

BASILISSA: Dona del propietari.

ELIÈSANTAPAU: És una persona de posició socioeconòmica alta. Tot i així –és garrepa, es diu, de fet, que serà el més ric del cementiri, ja que no vol gastar en res. El narrador ens el presenta com qui no vol la cosa, després d’haver dedicat la major part del text a les disquisicions sobre els minuts que va durar la correguda, el trajecte seguit, les condicions que la van poder condicionar, etc.

JOANA (LA DONA DE L’ELIES): Es troba molt malalta. No la coneixem a ella directament, solament per l’opinió dels vilatans, els quals diuen que és una màrtir i molt pacient amb el seu marit.

EL VELL CRISTÒFOL: És un vell que recorda tot el que ha passat a la vila.

LADISLAU SABOGA: Era un fotògraf (bodes i comunions, retrats en bou, reportatges exòtics...). Va fer la foto de la qual es parla al començament del conte.

OLIVERI CASTELLS: És un habitant de la vila, el qual té una ideologia contrària a la dictadura franquista. És el que fa un crit molt agosarat i subversiu que provoca disturbis narrats al conte.

MIQUEL GARRIGUES: És el protagonista de la història. La seva vocació era de barquer, però per causes adverses s’hagué d’exercir de miner. És una persona senzilla, que busca tornar a ser feliç.

MIQUEL DALMAU, LA CLENXA: És el perruquer del poble i amic del protagonista. És ell qui redacta la carta a la Senyora Mort.