Resumen de cada capitulo de LA BOGERIA Narcís Oller

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,87 KB

 

La narrativa del
S. XIX d’arreu d’Europa, desfilen un seguit de corrents estètics:

  • La novel·la ROMàntica



    Proposat per 
  • Walter Scott, dedicat a explicar els fets històrics amb la màxima objectivitat possible. Més endavant, les novel·les es van anar emmarcant en la realitat del propi temps i van donar protagonisme a la temàtica psicològica i sentimental.  primera novel·la històrica en català es L’orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant(1862)

    D’Antoní de Bofarull

La novel·la ROMàntica va anar prescindint de la història i va adoptar la realitat del seu temps, com el cas de Julita (Martí Genís i Aguilar) que descriu un moment de crisi nerviosa de la protagonista, una noia de temperament ROMàntic, melancòlica i sensible en extrem.


  • El costumisme:


    corrent literari de la
  • transformació del S. XIX, intenció descriptiva amb una marcada tendència a deixar documents testimonials.

Un dels autors més prolífics i sòlids del Costumisme:

Emili Vilanova(1840 – 1905), la seva obra en prosa, llengua col·loquial(barcelonina), barrejava humor amb la nostàlgia i la tendresa. Es va dedicar també al teatre i va escriure sainets de costums que van assolir un gran èxit.

  • La novel·la realista:


    representants a Catalunya són:

    Carles Bosch de la Teinxeria:

    Records d’un excursionista, descriu la natura i L’hereu Noradell, defensa l’estructura familiar tradicional.

Josep Pin i Soler:


La família dels Garrigas(1889), tracta la dissolució d’una família tradicional al Camp de Tarragona.

Dolors Monserdà:


La fabricanta, exposa el protagonisme de la dona en la nova societat industrial.

Maríà Vayreda:


La punyalada, història d’amor.


Narcís Oller:


va néixer a Valls l’any(1846)  i es va desplaçar a Barcelona per estudiar dret. Va adoptar el català com a llengua de les seves obres. Josep Yxart, el seu cosí. Va morir a Barcelona l’any 1930.

Es considerat com l’artífex de la novel·la catalana moderna.

El conte de La papallona(1882)
,
representar la superació de la novel·la històrica ROMàntica i de les proses costumistes. Gairebé partia d’històries reals.

L’escanyapobres(1884)


, una de les novel·les més imaginatives, amb el tema de l’avarícia.
La febre d’Or
, retrat d’una Barcelona en procés de modernització i enriquiment.

La bogeria, novel·la amb una tesis més naturalista.

Pilar prim(1906)

Oller també va traduir obres en prosa i teatrals i va escriure un magnífic llibre de memòries, Memòries literàries.

Narcís Oller va publicar sis reculls de contes:
Croquis del natural
, Notes de color, De tots colors, Frigura i paisatge, Rurals i urbanes i Al llapis i a la ploma.


Diversos corrents del Segle XX:

  • El Modernisme


    corrent estètic que va dominar els ambients culturals catalans des del 1892 fins al 1906. Caracteritzats per les diferents tendències estètiques:
  • Simbolisme
  • Prerafaelitisme
  • Vitalisme
  • Noucentisme


    dominant a partir de 1906 i va perdurar fins als vots dels anys vint.

Els valors que potenciava el Noucentisme eren els següents:

  • Noucentisme: tot el que estigués relacionat amb la novetat del    nouc ents.
  • Classic isme
  • Mediterraneïtat
  • Civilitat i arbitrarisme: Voluntat de desrealització per arribar a l’ideal.

Dels diferents “ismes”, podem destacar-ne quantre:

  • Cubisme: sorgir en la primera dècada del segle a París. Cercava despullar les aparences de la realitat temporal, transformar-la i destruir-la amb l’ús de formes geomètriques, els collages i els cal·ligrames(en poesia), despertar emocions diverses i obligar a l’espectador o el lector a reconstruir-la
  • Futurisme: va aparèixer a Itàlia pels volts de 1914. Pretenia l’anul·lació d’un passat, una cultura i un art caducs i la imposició d’un art nou lligat amb les formes de la vida moderna. Exaltava el maquinisme(velocitat, audàcia, perill, lluita...) i se sevia de les “paraules en llibertat” i de la “imaginació sense fils”.
  • Dadaisme: Proposava una actitud de negació de tot: la destrucció per la destrucció. L’objectiu era confondre la gent i crear una situació caòtica en l’àmbit intel·lectual, que era reflex del caos politicosocial provocat per la guerra 1914-1928.
  • Surrealisme: moviment parisenc. Pretenia provocar el caos intel·lectual, crear una crisi de consciència. Incloïa aspectes ROMàntics i incorporava mètodes científics. Sublimava la llibertat a través del “meravellós” mitjançant l’escriptura automàtica, humor, l’absurd immediat, etc.

Entradas relacionadas: