Anàlisi textual d'una columna periodística

Anàlisi d'una columna periodística

Tema i parts bàsiques

Tema

(Suggerent, només llegir-lo no permet esbrinar el tema del text i desperta la curiositat del lector, que necessita llegir el text complet per a conèixer el vertader tema).

Estructura

L'estructura és expositivoargumentativa perquè l'autor exposa de manera ordenada i lògica unes opinions per intentar convèncer, sempre de manera subjectiva, ens mostra i descriu una situació i uns fets que exposa per a argumentar després la seua postura respecte a ells.

Estructura externa

(Número de paràgrafs i línies).

Estructura interna

Introducció, exposició de fets i conclusió, on en cada apartat s'han de posar les idees principals + la tesi indicant si és explícita o implícita.

Esquema

(Analitzant, sintetitzant o circular).

Resum

Tipologia textual

Àmbit d'ús

És clarament periodístic, ja que és un text subjectiu, modalitzat, que parla d'aspectes actuals, escrit per un periodista.

Gènere

El gènere és la columna, una secció fixa assignada periòdicament a un col·laborador i presenta un nivell de llengua estàndard amb inclusions de canvis de registre, modismes i frases fetes.

Finalitat

Informar: transmetre informació i/o orientar l'opinió i la conducta defensant una idea o tesi.

Funció lingüística

Les funcions lingüístiques emprades en aquest text són l'emotiva, la qual descriu els fets, l'apel·lativa, que manifesta l'intent de persuasió de l'autor sobre la seua pròpia opinió d'un tema concret, i la representativa, ja que informa d'un fet.

Tipus d'arguments

• Autoritat: opinió d'un especialista o entitat.
• Causa-conseqüència: causa i l'efecte que provoca.
• Exemplificació.
• Comparació.
• Quantitat.
• Universalitat.

Modalització

• Díctics personals: 1a persona, plurals inclusiu o exclusiu.
• Díctics espacials i temporals.
• Elements lèxics valoratius: substantius, adjectius, verbs...
• Perífrasis d'obligació o probabilitat.
• Modalitat oracional: exclamació, desideratives i ús de refranys i frases fetes.

Impersonalització

El recurs de la impersonalització s'utilitza en textos argumentatius quan s'intenta presentar com una veritat sòlida allò que és una opinió.

• Verbs impersonals.
• Pronom se/hom impersonal.

Recursos expressius

• Interrogacions retòriques.
• Hipèrbole o exageració.
• Metàfora.
• Ironia.

Recursos explicatius

• Recursos tipogràfics (diverses mides de lletra, cursiva, cometes, signes de puntuació).

Variació lingüística o geogràfica

Consta de 4 apartats:

• Variació diacrònica (temps del text).
• Variació diatòpica (varietat occidental, és a dir, valencià o català occidental, o varietat oriental, català central). Varietat occidental: morfemes verbals amb -e, i meua, teua, seua. Varietat oriental: morfemes verbals amb -i, meva, teva, seva.