EL rapte de les sabines

Títol: El rapte de les sabines.
Autor: Gianbologna (Douia, 1529 – Florència, 1608).
Cronologia: 1581-1683.
Tipologia:
escultura exempta.
Materials: marbre.
Mides: 4,10 m (alt).
Estil: manierista.
Tema: llegendari / al·legòric.
Localització: Plaça de la Signoria. Loggia dei Lanzi (Florència).

Context històric

-El Sacco di Roma fou causa principal de la decadència del papat i de la posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes.

-Roma perdé́ la capitalitat de l’art a favor Florència, Màntua i Venècia.

-El Renaixement i el posterior manierisme s’estengué́ per Europa

-Es desenvoluparen nous centres artístics

Analisi formal: El grup escultòric mesura 410 centímetres d'alçada, està realitzat en un sol bloc de marbre blanc i està compost per tres personatges nus: un home jove que aixeca per damunt del seu cap a una dona que sembla lluitar per alliberar-se del seu segrestador, mentre atrapat entre les cames del jove es troba un home vell i vençut amb mostres de desesperació; per això l'estàtua és també coneguda com la de «les tres edats de l'home». No hi ha tensió als personatges —tampoc a la sabina segrestada— i no sobresurt res del grup escultòric de la mida de la base del bloc. Les tres figures estan unides psicològicament a través de les seves mirades i, formalment, per la posició dels seus cossos i els seus membres; aquesta disposició dóna la sensació de girar al voltant d'un eix central del qual no es poden escapar. L’eix principal de la composició es la figura del jove en vertical, que agafa entre els seus braços a la dona, la qual crea amb el cos una línia diagonal paralela al cos del pare. El braç de la jove s’aixeca en direcció contraria a les diagonals, cosa que dona mes dinamisme a l’escultura. L’escultura es angustiosa amb una gran tensió i esforç als cossos. Els rostres dels persontages expressen pathos per no amb la convicció necessaria que una escena com aquesta necessita.

Interpretació i funció: L'obra mostra l'episodi mitològic del «rapte de les sabines» per part dels fundadors de Roma. Segons la llegenda, l'escassetat de dones a Roma després de la fundació per Ròmul va fer que les cerquessin per formar famílies entre el poble dels sabins; aquests, però, s'hi van oposar i no van permetre a les seves dones que es casessin amb els romans. Els romans, llavors, van planejar el seu rapte durant un gran festival que Ròmul va organitzar: van assistir a diferents pobles dels voltants, entre ells els sabins, i durant aquesta festa els romans van raptar a les dones sabines. Per recuperar a les dones, el llegendari rei sabí de Cures, Titus Taci va declarar la guerra a Roma, però les dones, ja casades i amb fills, es van interposar entre els combatents i els sabins van desistir de lluitar. Després d'aconseguir la Pau, Titus Taci s'associà amb Ròmul, al qual concedí la mà de la seua filla Hersília. L’obra no esta feta per encarrec i la seva funció es decorativa.