Quan es va pintar Las Meninas?

Es va pintar el 1656. Es tracta d'una obra del Barroc espanyol conservada al Museo del Prado de Madrid.

Qui va pintar Las Meninas?

La va pintar Diego Velázquez (Sevilla, 1599 – Madrid, 1660), que va ser pintor de cambra de Felip IV.

Què representa Las Meninas?

Mostra un moment fugaç: la visita de la infanta i el seu seguici al taller del pintor, mentre aquest retrata els reis reflectits en el mirall del fons.

Las Meninas de Velázquez: anàlisi, context i composició

Resumen

El document analitza Las Meninas de Diego Velázquez (1656), obra barroca conservada al Museo del Prado. Repassa la fitxa tècnica, el context històric de la Casa d'Àustria, la descripció formal (color, pinzellada, llum i profunditat), la composició i la temàtica de la visita de la infanta al taller. Finalment, explica la seva transcendència en la pintura posterior.

Puntos clave

Las Meninas és un oli sobre tela de 3,18 x 2,76 m pintat el 1656 per Diego Velázquez, de l'estil Barroc.
Velázquez va ser pintor de cambra de Felip IV i va treballar en la primera meitat del segle XVII.
La obra té una gran profunditat aconseguida amb la perspectiva geomètrica, la lineal (punt de fuga a la porta del fons) i l'aèria.
Utilitza la tècnica del punt sobre taca i una pinzellada solta i lliure, una gran innovació.
La composició es divideix en tres plans, amb la llum entrant per una finestra i la penombra accentuant-se cap al fons.
L'obra mostra la visita de la infanta al taller del pintor, que retrata els reis reflectits en el mirall del fons.
Va influir en pintors posteriors com Manet i Picasso.

Ponte a prueba

LAS MENINAS

1.- FITXA TÈCNICA

Títol

Las Meninas.

Autor

Diego Velázquez (Sevilla, 1599 – Madrid, 1660).

Cronologia

1656.

Tècnica

Oli sobre tela.

Dimensions

3,18 x 2,76 m.

Estil

Barroc.

Tema

Retrat.

Localització

Museo del Prado (Madrid).

2.- CONTEXT HISTÒRIC

Diego Velázquez va ser el pintor Barroc espanyol més important del grup perquè va tractar amb

igual excel·lència tots els gèneres: religiosos, mitològics, retrats …

A més de ser un dels millors artistes de tots els temps.

Neix el 1599 a Sevilla i mor a Madrid el 1660, realitzant les seves obres a la primera meitat del

Segle XVII. A Espanya encara continua en regnat la Casa dels Àustries. De fet, Velázquez serà

pintor de cambra de Felip IV.

2.- Descripció formal:

Colors terrosos, els ocres i els marrons, tots ells contrastats amb el blanc, el negre i puntualment algun color viu.
És una obra pictòrica amb una pinzellada molt solta i lliure i això és una gran innovació en detallisme.
Utilitza la tècnica del punt sobre taca, és a dir, primer una pinzellada fina i després una gruixuda .La llum que podem observar en aquest quadre és una llum natural que entra per les finestres de la dreta en direcció cap a l'esquerra, d'aquesta manera queda il·luminat el pla dret i el pla inferior.
És un quadre amb una gran profunditat, aconseguida per la combinació de la perspectiva geomètrica, la perspectiva lineal que ens marca un punt de fuga que és la porta del fons, i la perspectiva aèria que arriba a una difuminació a mesura que ens allunyem.

La composició d'aquesta obra és enormement complexa, que a més serveix de disculpa al pintor per fer un autoretrat. Utilitza Velázquez una sèrie de recursos per aconseguir la perspectiva i profunditat d'aquesta escena. Així, les figures se succeeixen en tres plans diferents. Il·lumina a través d'una finestra el primer pla per anar progressivament accentuant la penombra a mesura que s'allunya cap al fons. Tot d'una aquesta penombra es trenca bruscament per un nou focus de llum que, penetrant a través de la porta amplia enormement l'espai i aclareix el fons.

3.- Temàtica:

Velázquez ens mostra un moment fugaç: la visita de la infanta acompanyada del seu seguici al taller del pintor per presenciar com aquest retrata els seus pares, els reis, reflectits en el mirall del fons. Així, l'obra sembla mostrar-nos un instant fotogràfic, un moment fugaç congelat en els gestos com la menina que ofereix la gerreta d’aigua.

4.- FUNCIÓ I SIGNIFICAT

Ens trobem no només davant l'obra més important de Velázquez sinó davant una de les de més transcendència de la pintura espanyola i universal. Aquesta obra mestra de la història de la pintura occidental influirà en molts pintors posteriors, sent reivindicada la figura de Velázquez pels impressionistes com Manet i, posteriorment, per Picassó.