Context històric el pensador de rodin
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,95 KB
El pensador es
Una obra de Auguste Rodin feta entre 1880-1900 en bronze. Es una escultura
Exempta que medeis 71,5 x 40cm d’estil impressionista i tema simbòlic.
Actualment es troba al Musée Rodin de París.
La segona meitat del segle
XIX es va caracteritza per una sèrie d’esdeveniments històrics de gran transcendència política i social: la unificació italiana (1861), el Reordenament de grans imperis, entre els quals Alemanya (1871), la caiguda del Segon Imperi i l’adveniment de la Tercera República a França (1870), així com La consolidació dels Estats Units d’Amèrica després de la guerra de Seccesió.
Les evocacions Històriques o mitològiques de les obres academicistes que s’oferien en els Salons oficials de artistes francesos ja no es corresponien amb l’estetica de Esta nova classe social que pujava, els principis i els valors de la qual es Reflexaven en les idees de independència, sinceritat i individualisme. Rodin es Va nutrir d’aquestes idees per a la aplicació de les quals va buscar als Mitjans mes adequats, cosa que el va portar a desarollar un llenguatge artístic Nou, completament oposat al de l’escola de l’academia. Rodin comença amb el Realisme, simbolista i després impressionista que comença a trencar amb la Pintura i l’escultura tradicional.
Auguste Rodin va Ser un dels escultors mes influents de la seva època. Els seus inicis artístics Van ser difícils, com ho demostra el fet que no fos acceptat en les proves D’ingres a l’escola de belles arts. L’any 1875 Rodin va viatjar a Itàlia, on es Va sentir atret pel tractament del moviment i pel treball de la musculatura en Les obres d’escultors renaixentistes com Donatello i, sobretot, Miquel Àngel. Quan va tornar d’Itàlia va aconseguir reconeixement gràcies a la participació Als salons de París i a un gran nombre d’escultures en les quals va mostrar les Característiques del seu estil, basat en una deliberada duresa en la forma i un Laboriós modelatge de la textura.
El centre Artístic europeu mes important de l’art de la segona meitat del Segle XIX va Ser París. La capital francesa es va convertir en centre creador i receptor de Les tendències pictòriques principals: Realisme, Impressionisme, Postimpressionisme i Simbolisme. L’escultura durant el Segle XIX es va fer independent de L’arquitectura i es va esdevenir mes lliure, però al seu torn l’escultura Monumentals va deixar espai a la petita figuereta per decorar la llar. En Coincidència amb l’impressionisme pictòric, va tenir lloc la revisió escultòrica De Rodin. En les seves obres, aquest escultor va treballar la rugositat de les Superfícies i la multiplicació de plans, aspectes amb els quals obté efectes de Llum molt interessants, com s’observa en tres de les seves obres mes Rellevants: el pensador, el bes i els burgesos de Calais.
Aquesta escultura Exempta de cos sencer i jacent feta de bronze i amb la tècnica de la talla es Independent de l’arquitectura. Te una textura llisa i polida amb multiplicitat De punts de vista i sense existència de policromia.
Aquesta escultura Es un home nu, amb els braços, les mans i els peus desmesurats, assegut en una Roca. El tors de la figura està lleugerament inclinat endavant. El personatge, Amb el cap descansat a la mà dreta i el braç esquerre relaxat a la falda, està En una actitud de profunda reflexió.
L’escultura Presenta una clara composició centrípeta, és a dir, cap endins, desvinculant-se De qualsevol relació amb l’entorn exterior. Així, els trets anatòmics Principals del personatge es relacionen entre si de manera que es possible Inscriure compositivament tota l’escultura en una figura geomètrica Rectangular.
En el tractament Anatòmic sorprèn el modelat en tensió de tots els músculs del cos, com si en Lloc d’estar fent un exercici mental estigues fent un gran esforç físic. L’explicació d’aquesta paradoxa es troba en el fet que la voluntat de donar Vida a les figures representant-les en moviment és una de les característiques De l’obra de Rodin.
El pensador Presenta algunes diferencies en l’acabat de l’obra. Els dits i les mans són les Parts més treballades, probablement amb l’objectiu de conferir una major Vitalitat al personatge i d’incorporar interessants jocs lumínics a la Superfície.
Actualment El Pensador s’ha convertit en la representació d’un personatge anònim immers en Les seves preocupacions. Tanmateix, en un primer moment, Rodin va realitzar Aquesta escultura com la imatge de Dante, el gran poeta florentí autor de la Divina Comedia. L’escultor, però, no tenia la intenció que la imatge s’asembles Físicament al poeta, sinó la de modelar una metàfora del pensament de l’home Enfrontat a la tragèdia del seu destí mortal.Possiblement la Figura formava par del gran projecte que l’artista francès havia ideat per a Una gran porta per al museu d’arts decoratives de París, que tenia com a motiu Central precisament el famós llibre de Dante. La magnitud del projecte titulat La porta de l’infern i inspirat en la porta del paradís de ghiberti, va superar Lescultor, i mai no es van acabar les 186 fitgues que havia pensat inicialment. Tanmateix, obres com el pensador i altres espossos en marbre com El pensador i Altres esbossos en marbre com el bes o danae es van concertit en magnifiques Escultures independents, punts de referencia per a d’altres artistes, i obres Admirades arreu del mon.
Rodin esta coniderat el gran renovador de l'escultura contemporania. Tant el seu tractament particular de la materia com el seu gust per les formes arrodonides van tenir un grn eco en l'escultura del Modernisme i de la primeria del Segle XX, fins a l'arribada de les avantguardes i de Brancusi en particular.
La segona meitat del segle
XIX es va caracteritza per una sèrie d’esdeveniments històrics de gran transcendència política i social: la unificació italiana (1861), el Reordenament de grans imperis, entre els quals Alemanya (1871), la caiguda del Segon Imperi i l’adveniment de la Tercera República a França (1870), així com La consolidació dels Estats Units d’Amèrica després de la guerra de Seccesió.
Les evocacions Històriques o mitològiques de les obres academicistes que s’oferien en els Salons oficials de artistes francesos ja no es corresponien amb l’estetica de Esta nova classe social que pujava, els principis i els valors de la qual es Reflexaven en les idees de independència, sinceritat i individualisme. Rodin es Va nutrir d’aquestes idees per a la aplicació de les quals va buscar als Mitjans mes adequats, cosa que el va portar a desarollar un llenguatge artístic Nou, completament oposat al de l’escola de l’academia. Rodin comença amb el Realisme, simbolista i després impressionista que comença a trencar amb la Pintura i l’escultura tradicional.
Auguste Rodin va Ser un dels escultors mes influents de la seva època. Els seus inicis artístics Van ser difícils, com ho demostra el fet que no fos acceptat en les proves D’ingres a l’escola de belles arts. L’any 1875 Rodin va viatjar a Itàlia, on es Va sentir atret pel tractament del moviment i pel treball de la musculatura en Les obres d’escultors renaixentistes com Donatello i, sobretot, Miquel Àngel. Quan va tornar d’Itàlia va aconseguir reconeixement gràcies a la participació Als salons de París i a un gran nombre d’escultures en les quals va mostrar les Característiques del seu estil, basat en una deliberada duresa en la forma i un Laboriós modelatge de la textura.
El centre Artístic europeu mes important de l’art de la segona meitat del Segle XIX va Ser París. La capital francesa es va convertir en centre creador i receptor de Les tendències pictòriques principals: Realisme, Impressionisme, Postimpressionisme i Simbolisme. L’escultura durant el Segle XIX es va fer independent de L’arquitectura i es va esdevenir mes lliure, però al seu torn l’escultura Monumentals va deixar espai a la petita figuereta per decorar la llar. En Coincidència amb l’impressionisme pictòric, va tenir lloc la revisió escultòrica De Rodin. En les seves obres, aquest escultor va treballar la rugositat de les Superfícies i la multiplicació de plans, aspectes amb els quals obté efectes de Llum molt interessants, com s’observa en tres de les seves obres mes Rellevants: el pensador, el bes i els burgesos de Calais.
Aquesta escultura Exempta de cos sencer i jacent feta de bronze i amb la tècnica de la talla es Independent de l’arquitectura. Te una textura llisa i polida amb multiplicitat De punts de vista i sense existència de policromia.
Aquesta escultura Es un home nu, amb els braços, les mans i els peus desmesurats, assegut en una Roca. El tors de la figura està lleugerament inclinat endavant. El personatge, Amb el cap descansat a la mà dreta i el braç esquerre relaxat a la falda, està En una actitud de profunda reflexió.
L’escultura Presenta una clara composició centrípeta, és a dir, cap endins, desvinculant-se De qualsevol relació amb l’entorn exterior. Així, els trets anatòmics Principals del personatge es relacionen entre si de manera que es possible Inscriure compositivament tota l’escultura en una figura geomètrica Rectangular.
En el tractament Anatòmic sorprèn el modelat en tensió de tots els músculs del cos, com si en Lloc d’estar fent un exercici mental estigues fent un gran esforç físic. L’explicació d’aquesta paradoxa es troba en el fet que la voluntat de donar Vida a les figures representant-les en moviment és una de les característiques De l’obra de Rodin.
El pensador Presenta algunes diferencies en l’acabat de l’obra. Els dits i les mans són les Parts més treballades, probablement amb l’objectiu de conferir una major Vitalitat al personatge i d’incorporar interessants jocs lumínics a la Superfície.
Actualment El Pensador s’ha convertit en la representació d’un personatge anònim immers en Les seves preocupacions. Tanmateix, en un primer moment, Rodin va realitzar Aquesta escultura com la imatge de Dante, el gran poeta florentí autor de la Divina Comedia. L’escultor, però, no tenia la intenció que la imatge s’asembles Físicament al poeta, sinó la de modelar una metàfora del pensament de l’home Enfrontat a la tragèdia del seu destí mortal.Possiblement la Figura formava par del gran projecte que l’artista francès havia ideat per a Una gran porta per al museu d’arts decoratives de París, que tenia com a motiu Central precisament el famós llibre de Dante. La magnitud del projecte titulat La porta de l’infern i inspirat en la porta del paradís de ghiberti, va superar Lescultor, i mai no es van acabar les 186 fitgues que havia pensat inicialment. Tanmateix, obres com el pensador i altres espossos en marbre com El pensador i Altres esbossos en marbre com el bes o danae es van concertit en magnifiques Escultures independents, punts de referencia per a d’altres artistes, i obres Admirades arreu del mon.
Rodin esta coniderat el gran renovador de l'escultura contemporania. Tant el seu tractament particular de la materia com el seu gust per les formes arrodonides van tenir un grn eco en l'escultura del Modernisme i de la primeria del Segle XX, fins a l'arribada de les avantguardes i de Brancusi en particular.