Agricultura i Ramaderia a Catalunya i Espanya: Tipus, Evolució i Reptes

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,89 KB

Tipus d'Agricultura

1. Segons el tipus de reg:

  • 1.1. De secà: es reguen amb les pluges (cereals, vinyes, oliveres).
  • 1.2. De regadiu: amb rius i aigües subterrànies (hortalisses, fruiters, farratges).

2. Segons l'aprofitament de les terres:

  • 2.1. Extensiva: el rendiment i la productivitat augmenten cultivant més terres.
  • 2.2. Intensiva: rendiment i productivitat s'obtenen amb mètodes que milloren les collites (llavors de qualitat, ús d'adobs).

3. Segons el tipus de producte:

  • 3.1. Horticultura: plantes de fulla verda o verdures.
  • 3.2. Fructicultura: fruites de llavor, fruites seques, cítrics o no cítrics.
  • 3.3. Llegums.

El Sector Primari a Catalunya

  • Representa un baix percentatge de la població ocupada (1,5%).
  • La Superfície Agrària Útil (SAU) és un 35% del territori (50% prats i pastures, 36% conreus, 14% boscos).
  • L'aportació al PIB ha disminuït els últims anys per la reducció de la població activa agrària i pel baix preu dels productes.
  • Té més pes la ramaderia que l'agricultura.
  • És un sector molt mecanitzat, amb poca necessitat de mà d'obra, fet que afavoreix la reducció de treballadors.
  • Ús de tècniques intensives: noves tecnologies, selecció genètica de llavors i espècies animals, i agricultura ecològica.

Zones Agrícoles a Catalunya

  1. Plana Litoral (cursos baixos dels rius):
    • Litoral del Baix Empordà fins al Montsià, riu Llobregat, depressió prelitoral (Vallès Occidental i Oriental).
    • Agricultura intensiva en terres molt fèrtils (al·luvió).
    • El sector primari ha disminuït a conseqüència de l'augment del terciari.
    • La gent treballa el camp a temps parcial.
    • Excepció: comarca del Maresme (cultiu de flors, sector en creixement).
  2. Baix Ebre (delta de l'Ebre):
    • Cultiu tradicional de l'arròs (zona d'aiguamolls).
  3. Terres d'Interior:
    • 3.1. Zones fruiteres dolces pròximes a Lleida (curs del Segre):
      • Explotacions petites d'agricultura intensiva.
      • Els pagesos s'uneixen en cooperatives per comercialitzar la producció.
    • 3.2. Prelitoral i Terres d'Interior:
      • Productes de secà: cereals (comarques de la Segarra i l'Anoia), olivera (Les Garrigues), vinya (comarques del Penedès), fruites seques (comarques del Camp de Tarragona).
  4. Zones de Muntanya:
    • Zona del Pirineu i Prepirineu.
    • Explotacions ramaderes.
    • Pastures de muntanya.

Situació Actual del Sector Agrari a Catalunya

  • Creixement de les explotacions (concentració de terres).
  • Sectors agrícoles més importants: cereals, vinya i fruiters.
  • Creixement del treball assalariat (treballadors contractats).
  • Sector ramader més important: sector porcí.
  • Envelliment de la població activa agrària (pocs joves, majoria de pagesos entre 50 i 65 anys).

Explotació Agrària i Tinença de la Terra

Explotació agrària: terres dedicades a l'activitat agrícola i ramadera per una empresa.

Tinença:

  • Directa: l'empresari és el propietari de les terres.
  • Indirecta: l'empresari és l'arrendatari (paga una renda anual) o parcer (es reparteix la collita amb el propietari).

2 variables: superfície conreada i explotacions agrícoles.

3 factors que han influït:

  • Econòmic:
    • Disminució de la superfície cultivada i del nombre d'explotacions.
    • Els preus agrícoles han baixat.
    • Els costos de producció han augmentat.
    • Més competència d'altres llocs del món (globalització).
  • Social: les migracions del camp a la ciutat (èxode rural) per treballar en altres sectors: indústria (primer) i serveis (segon).
  • Tècnic: la mecanització i la tecnificació han fet disminuir la població activa agrària.

El Sector Primari: Models de Producció i Capitalització

Obtenció d'Aliments i Matèries Primeres

1. Dos models de producció agrícola:

  • 1.1. De subsistència: la de sempre o "tradicional".
    • Producció per a l'autoconsum de les famílies de pagesos.
    • Venda d'excedents ocasionalment.
  • 1.2. De mercat: també "comercial" o "capitalista".
    • Producció per a la venda dels productes en el mercat, amb especialització en productes de molta demanda.
    • Venda de collites senceres en els mercats.

2. La capitalització:

La inversió que han de fer els pagesos i ramaders per poder produir massivament per als mercats.

Exemples:

  • Mecanització.
  • Compra d'animals.
  • Sistemes de reg automàtic.

Fonts de finançament:

  • Sector privat: persones i empreses.
  • Sector públic:
    • Ajuntaments.
    • Generalitat.
    • Govern central.
    • Unió Europea.

Moviments de Població i Treball Agrari

3. Els moviments de població:

  • 3.1. Concentracions de població:
    • Població rural (pobles): límit de 10.000 habitants.
    • Població urbana (ciutats): per sobre dels 10.000 habitants.
  • 3.2. Moviments de població:
    • Èxode rural: del camp a la ciutat.
    • Èxode urbà: de la ciutat al camp.
  • 3.3. La població rural:
    • Població rural: viu en nuclis de població inferior a 10.000 habitants, però pot treballar en qualsevol sector.
    • Població activa agrària: viu en zones rurals i treballa en el sector primari. En les últimes dècades (des de 1990) ha crescut per:
      • La creació de llocs de treball en el sector turístic.
      • L'encariment del preu de l'habitatge, que ha causat un èxode urbà.

Treball agrari:

  • Familiar: la família propietària o arrendatària de l'explotació agrícola.
  • Assalariat:
    • Fix: a temps complet.
    • Eventual (jornalers): a temps parcial.

Superfície Agrària Útil (SAU)

Definició: les terres que es dediquen realment a usos agraris o ramaders del total de terres que es poden utilitzar.

Instituts que la mesuren: INE (Institut Nacional d'Estadística) i IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya).

Tendència de la SAU a Espanya en els últims anys:

  1. Ha disminuït la superfície cultivada i ha augmentat la forestal.
  2. Abandonament de terres menys productives. Es cultiven les més relacionades amb les ajudes de la Unió Europea (PAC).
  3. Increment de la superfície ramadera, per la major relació amb la demanda de carn de la població actual.
  4. Construcció d'habitatges (segones residències) i infraestructures (línies AVE).

Estructura de les Explotacions Agràries a Espanya

Classificació segons la mida:

  • Petites explotacions: menys de 10 hectàrees.
  • Mitjanes explotacions: entre 10 i 100 hectàrees.
  • Grans explotacions: més de 100 hectàrees.

1. Latifundis (més de 100 hectàrees)

  • Tradicionalment:
    • Terres amb baix rendiment agrari.
    • Agricultura extensiva.
    • Propietat en mans d'una família que no treballa directament al camp.
  • Actualment:
    • Mecanització.
    • Major superfície ramadera i menor superfície agrícola.
    • Treballadors assalariats "especialitzats" (Extremadura, Castella-la Manxa, Andalusia).

2. Minifundis (menys de 10 hectàrees)

  • Tradicionalment: petites explotacions familiars dedicades a l'autoconsum i a la venda de petits excedents.
  • Actualment:
    • Dificultats per a una bona comercialització a causa de la competència de les grans explotacions.
    • "Especialització" en productes d'alta qualitat.
    • Agricultura intensiva: amb poca terra es vol obtenir el màxim rendiment (meitat nord d'Espanya, Balears, Canàries).

3. Mitjanes Explotacions (entre 10 i 100 hectàrees)

  • Explotacions familiars.
  • Agricultura intensiva.
  • Productes especialitzats en fruita i vinya.