Conques hidrogràfiques, recursos hídrics i ús de l'aigua

1. Les conques hidrogràfiques i els recursos hídrics

1.1. Les conques hidrogràfiques: L’aigua de la pluja o que prové de la fosa de la neu, una part flueix per la superfície terrestre i d’altra s’evapora que en part es filtra pel subsòl i forma aqüífers.

• Conca hidrogràfica: Conjunt de terres i aqüífers que porten aigua al curs d’un mateix riu. El cabal fluvial i el seu règim fluvial depèn de la quantitat d’aigua que rep la conca del riu al llarg de l’any.
• Curs del riu: Camí que es recorre des del seu naixement fins a la desembocadura.
• Cabal fluvial: Quantitat d’aigua que travessa una secció d’un riu en la unitat de temps.
• Règim fluvial: Conjunt de les circumstàncies hidrològiques que es donen en un riu.
• Crescudes: Augment del cabal d’un corrent d’aigua degut a fortes precipitacions o a la fusió de la neu.
• Estiatges: Disminució del cabal d’un riu en una època de l’any determinada.
• Conca hidrogràfica: Conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu. Les conques fluvials s’ordenen tenint en compte els vessants per on descarreguen les seves aigües.

Espanya: rius de règim fluvial irregular, amb crescudes a les èpoques de desglaç o pluges i estiatges intensos. El relleu condiciona l’extensió de les conques fluvials.

1.2. Recursos hídrics: Les confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se’ls ha assignat.

• Recursos hídrics: Recursos disponibles o potencialment disponibles, en quantitat i qualitat suficients, en un lloc i en un període apropiats per satisfer una demanda identificable.

1.3. Les conques i vessants hidrogràfics

• Vessant cantàbric i gallec: els rius són nombrosos, relativament cabalosos i mantenen un nivell constant d’aigua a causa de la regularitat de les pluges. Els rius són curts perquè les muntanyes on neixen són a prop de la costa. ULLA-TAMBRE-EO-NAVIA-ESVA-NARCEA-NALÓN-ALLER-SELLA-DEVA-NERBION-BIDASOA.
• Vessant atlàntic: les conques hidrogràfiques són molt extenses, la majoria arrenquen molt a prop del Mediterrani però per la inclinació del relleu de la Meseta desguassen a l’Atlàntic. GUADIANA-TAJO-GUADALQUIVIR.
• Vessant mediterrani: formen conques petites amb desnivells acusats. TER-LLOBREGAT-EBRE-XÚQUER-SEGURO.

1.4. Les zones humides

Les zones humides són ecosistemes més rics del món i estan considerats espais vitals per a la supervivència humana. Dels seus terrenys inundats s’obtenen aliments, aigua potable i materials de construcció o bioquímics per a medicaments. Són grans acollidors de gasos d’efecte hivernacle i al voltant seu s’hi concentra bona part de la biodiversitat mundial.

Zones humides espanyoles: DOÑANA-TABLAS DE DAIMEL- LLACUNES DE RUIDERA-ALBUFERA DE VALENCIA- DELTA DE L’EBRE- TXINGUDI.

2. L’aigua, un recurs escàs

Polítiques hidràuliques

Els dos usos més importants pel volum de demanda són: agrícola, ramader, urbà i industrial.

2.1. L’aigua per a ús agrícola

Del total d’aigua a Espanya el percentatge més gran es destina a usos agrícoles, que augmenta a causa de la progressiva extensió del regadiu. El regadiu fa augmentar la productivitat de la terra, permet diversificar els conreus i millora el nivell de vida dels agricultors, ja que augmenten les seves rendes.

L’aigua utilitzada per a un ús agrícola i ramader planteja alguns problemes per a la sostenibilitat dels recursos hídrics com per exemple, la contaminació de l’aigua per adobs químics, pesticides i purins. Per frenar aquest consum d’aigua, els agricultors reben ajudes per transformar en reg per aspersió o reg de goteig la modalitat tradicional de reg per inundació. També es podria evitar la pèrdua d’aigua mantenint en bon estat els canals de reg i evitant de regar a ple sol.

2.2. L’aigua per a ús urbà i industrial

El consum d’aigua per a usos urbans i industrials presenta una demanda molt inferior a la del consum agrari. Algunes indústries necessiten l’aigua per als seus processos de producció, però la majoria d’indústries la necessiten en processos de refrigeració de la seva maquinària o per netejar i eliminar residus.

La provisió d’aigua per a usos domèstics és prioritària i presenta elevades exigències de quantitat que en garanteix la potabilitat.

A Espanya els subministraments domèstics i urbans acostumen a combinar aigües fluvials amb aigua dels aqüífers. El problema és la insuficient garantia de subministrament per a moltes ciutats espanyoles.

El creixement de les urbanitzacions a zones del litoral mediterrani i els complexos turístics s’han convertit en un greu problema per l’increment del consum d’aigua a l’estiu.