Evolució de les ciutats i pobles al llarg de la història

POBLES I CIUTATS:

Organització creixent a les ciutats més gent a les -Augment del procés d'urbanització, des de l'Edat Mitjana. Hi ha més arquitectes, edificis, diversitat al camp. Cada cop més classes socials i divisió del treball a la ciutat. Més competitivitat a la ciutat, tendència a ostentar la riquesa, al camp (atenció a la identificació del ciutadà amb equips de futbol, artistes...). Necessitat de sentir-se vencedor. Més habitatges unifamiliars al camp (faciliten l'aïllament físic). No obstant això, la gran extensió fa que a la ciutat no es trobi tant controlat. No es saluda tant la gent a la ciutat. Es comparteix (festes amb repartiment de menjar) i no s'ostenta. Més contacte amb la natura al camp. El fort control exercit, més un control policial i mitjançant normes per la gent al camp, propicia ocasionals esclats de violència. A la ciutat, cal més adaptació als ritmes naturals als pobles. A més del DNI, als pobles s'identifica la gent per família, casa pair. Als pobles encara es conserva en alguns casos la família extensa de varies generacions. La cultura urbana és més contradictòria i competitiva, canvia més depressa que la rural. A la ciutat, parelles sense fills, persones soles (vides, solters, divorciats), família nuclear... Contradiccions: desig d'èxit, desig d'originalitat front a producció en sèrie... -Cada cop treballa més gent al camp i viu més gent a les ciutats. De fet, els costums de la ciutat s'acosten ràpidament.

ELS POBLATS

L'habitual és que la gent visqui agrupada. Per seguretat, treball... -De vegades alguns factors forcen l'agrupament: Físics. Recursos limitats, perills... Tècnics. Necessitat d'esforç comunal. Polítics. Lleis que agrupen als camperols per cont d'agrupació rural a ciutats del 3r Món per millorar els serveis, frenar la rolar el cobrament dels impostos. Plans marxa cap a les ciutats. Ideològics, religiosos. Kibbutz a Israel. Diferents formes bàsiques: Obert. Al voltant d'un espai verd, o lloc de reunió. Al costat d'un pont o pas. Llindars. Al costat d'una carretera, riu, ferrocarril. Nuclears. Al voltant d'una plaça, centre religiós... -Dispersos. La tipologia dels edificis varia, s'adapta al lloc, a la tecnologia... Els nòmades poden transportar tipis, iglús, jurtes... edificis.

MORFOLOGIA O PAISATGE URBÀ

Condicionat per l'emplaçament i situació: muntanyes, rius, comunicacions... -Plànols: radioconcèntrics. Amsterdam. Quadriculats, Manhattan, Eixample de Barcelona. Aquest plànol facilita la compra-venda i irregulars. Toledo. L'especulació. Tipologia d'edificis variable i amb molts canvis: casa unifamiliar, pisos, grans blocs de pisos... Distribució i organització dels espais urbans edificats i espais lliures (carrers, parcs, places).

LA CIUTAT EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Ciutat real, ciutat ideal: un plantejament de sempre. Ciutat, producte de la història. Primeres ciutats fa 7000 anys (revolució neolítica: excedent alimentari, especialització laboral i, per tant, innovacions tècniques, augment població, comerç... Temples, castells... funció de domini ibers, celtes. Fortificacions sobre turons. Orient Mitjà. Ciutat molt ben defensades, zones altes. Babilònia: avinguda processional. Egipte. Cases petites, entrada pels teulats, carrers estrets. Muralles, fossat. Creta. Pla desordenat. Habitació principal amb estany. Confort: aigua corrent. Grècia. Desordre primer. Planificació centralitzada després. Agora, Acropolis, Asty... Edificis públics: temples, teatres, estadis... Sense grans palaus. Cases amb pati central. Pla en quadricula d'Hipòdam de Milet. Època hel·lenística: més avingudes, grans palaus. Finançament: gent rica, en gran part. Roma. Orígens diversos (antigues, colònies, militars...). Fòrum, Cardus i Decumanus, Serveis principals... Cases: villae, insulae, domus... Govern local amb certa autonomia. Clavegueres, banys, edificis públics, monuments espectaculars, palaus... Espanya: Tàrraco, Lleó, Emerita Augusta...

Edat Mitjana

Carrers estrets. Utilització de construccions anteriors (muralles, circs...). Menys gent. Pèrdua de serveis: aigua, clavegueres... Destaquen catedrals, castells, ajuntaments, llotges... Carrers estrets, els principals del centre (Plaça amb església i mercat) a les portes en línia recta, únics no peatonals. Muralles finançades pel municipi (es creen les finances municipals). Situació ideal: amb mur, altura i riu. Alguns tipus: lineals (Estella, Burgos...). Nuclears (catedral, abadia...). Radioconcèntriques. Certa recuperació cap a l'any mil (comerç... Ciutats noves amb carrers rectes. Briviesca... independents, bisbats... indústries contaminants (tintoreries...), no respectades al segle XIX. Bastides franceses. Planificades en forma de taules de dames. A Espanya: Villareal. Estatus social del ciutadà: 'l'aire de la ciutat fa lliure'. Diferents tipus de ciutat: reials. Gran personalitat i bellesa de les ciutats medievals, edificis molt diversos. Normes contra -Ciutat islàmica Centre (medina): mesquita, escola alcorànica, mercat. Cases tancades, luxe interior i senzillesa exterior (motiu religiós), pati central. Ciutadella militar (alcàsser, suda) a la part alta.

Preocupació per la neteja de canals i aigües residuals. Carrers principals radials, dirigits cap a les ciutats dobles, amb pati al mig; ex: Toledo. Molts carrers sense sortida (carrers privats, portes de la dobla no són rectes. De vegades, una negació del carrer en sentit occidental. Fins els carrers principals destructius dels nòmades.

Renaixement

Ciutats en quadrícula per oficis, religions... Excepció a Espanya: Saragossa (estructura romana). Poca esgarrifança a estructures anteriors, ús dels materials (interpretació d'Ibn Jaldún, caràcter cultural, o castellades... Es parteix d'idees clàssiques, espai de Vitruvi a... LB Alberti ca... S'en fa alguna Poca Amèrica exposen en pràctica a les ciutats colonials: places amb porxos: Valladolid, Madrid Zocodover de Toledo, Salamanca, Plaça Vosgos de París... Places tancades, s'hi entra mitjançant arcs. Planta octogonal amb murs oposats als vents, sense angles. Torres rodones. Palma nova recomana carrers principals amples, rectes, edificis de la mateixa alçada aplicades (la pesta frena el creixement). A Santa Fe. Influència de les idees d'Eiximenis, Espanya: segle XVIII. Urbanisme barroc, inspirat en Versalles. Carrers radials, grans avingudes, jardins geomètrics, paper destacat dels centres polítics i religiosos, exaltació dels reis (estàtues estratègicament situades en places monumentals, segons model francès aplicats arreu -Copenhaguen pla Amalienburg...). Disseny basat d'acord amb la percepció visual, principis bàsics: línia recta, perspectiva monumental, uniformitat programada. Tot s'organitza pensant en com serà vist: Sant Petersburg, Nancy, Aranjuez, Postdam... Màxima preocupació per la capital, expressió del poder reial.

S.XIX. Revolució industrial; marxa del camp a la ciutat. Grans centres industrials (mercat a la millora del transport i la necessitat de molta mà d'obra). Creixement de les ciutats. Plans urbanístics, harmonia societat-naturalesa. París: Pla Haussmann. Barcelona: pla d'Ildefons Cerdà, inspirat en Nova Icària. Ciutat lineal d'Arturo Soria, model adoptat a Stalingrad (llavors Tsaritsyn). Ciutat-jardí d'Howard. Enderrocament de les muralles. Avingudes amples. Idea: l'objectiu bàsic és l'increment de riquesa, al planificar: amuntegament de gent, fums, manca d'higiene, traçat en quadrícula monòton sense espais verds per aprofitar el terreny... Barris burgesos: arquitectura eclèctica, respectable (neos), grans avingudes, palaus, zones verdes.

2a Revolució Industrial i s.XX. El ciment armat i l'ascensor. Més expansió. Tramvies. A alguns països nous (Austràlia) la gent s'instal·la a poques ciutats. Creixement de les ciutats excessivament ràpid, paper essencial de les ciutats mitjanes. Fins a la 2a Guerra Mundial. Disseny funcional d'acord amb les idees de Gropius i Le Corbusier: classi de la ciutat en zones (oci, comerç, construcció en blocs de cases i torres. L'especulació origina barraquisme vertical i manca d'espais verds, barris sense equipaments, caserna franquista. Manca de planificació: expropiació de l'horta de Saragossa per a industries, originen creixement vertical, més espais de havent altres terres. Anys setanta: reestructuració urbana. Nous circulació perifèrica, carrils per bicicletes. Tendència de les àrees residencials a ubicar-se a polígons industrials, illes de vianants, anells de perifèria. Problemes per resoldre: -Rehabilitar els centres urbans degradats. -Millorar la circulació. Més transport públic, vehicles menys contaminants (tramvies), restricció de la circulació perifèrica, construcció d'aparcaments... Es serveis població, autovies de circumval·lació, traslladar activitats (oficines, comerç) a la essencial l'accessibilitat al centre i a les zones amb més -Millorar els sistemes de proveïment d'aigua, disminuir volum de deixalles, reduir consum. Una ciutat suposa un gran consum d'energia i un impressionant volum d'energia i matèries primeres de residus.