Chuletas y apuntes de Psicología y Sociología de Formación Profesional

Factores que Influyen en la Comunicación

Factores Favorecedores

Para una comunicación efectiva, es crucial:

• Contextualizar la información: Adaptar el mensaje al contexto y al conocimiento del interlocutor.
• Estructurar el mensaje: Organizar las ideas de forma clara y lógica.
• Ser breve: Transmitir el mensaje de forma concisa y evitar la redundancia.
• Expresarse con un lenguaje adaptado al interlocutor: Utilizar un lenguaje comprensible para el receptor.
• Escucha activa: Prestar atención al mensaje del emisor, parafrasear, mostrar empatía y resumir para asegurar la comprensión.
• Retroalimentación (feedback): Asegurarse de que el mensaje ha sido comprendido por el otro.
• Escuchar sin prejuicios: Evitar juicios de valor y estereotipos.

Factores Inhibidores

Fases de l'evolució del concepte de discapacitat

Cultures antigues: Enfocament màgic-religiós

Els grans trastorns físics o sensorials són deguts a un poder sobrehumà que posa a prova o castiga la persona.

Remeis i tractament social

• Remeis: màgia o intervenció de bruixes, massatges, banys, herbes...
• A nivell social: la persona és objecte de rebuig i, de vegades, causa de mort.

Des del segle XV: Enfocament tècnic i secularitzador

La discapacitat es veu com a resultat de fenòmens naturals (accidents).

Institucions i tractament

• Institucions manicomials: orientades a la rehabilitació amb tractaments que persegueixen la inserció social.
• Internament massiu: les feines terapèutiques les feien les monges o els cures.

Finals del segle XIX i Segona

La Educación Social como Adquisición de Competencias Sociales

Los autores relacionados con las teorías de la comunicación y del interaccionismo simbólico, quienes sostienen que el espíritu humano nace de la comunicación, definen la educación social como la adquisición de competencias sociales en su contexto social.

G. H. Mead (1973) creía que el hombre “solo se convierte en persona cuando ha desarrollado un espíritu dentro del contexto de la experiencia social”. Las personas pensamos, sentimos, deseamos y actuamos no por estar determinadas biológicamente, sino porque, gracias a la comunicación y a los problemas derivados de la convivencia social, el organismo humano reacciona y mejora.

L. S. Vygotsky (1977) afirma que “el crecimiento

Negoziazio-bilera:

• Helburua: Kontrajarriko interesak kontziliatzea. Gatazka bati buruz akordio batera heltzea kontsentsuaren bidez.

  • Partaideen papera: Aktiboa. Alde bakoitzaren harrera azalduko dute, iritziak azalduko dituzte proposamenak eginez.

  • Gidari/Moderatzaileren papera: Erreztatzailea. Inpartziala izan behar du eta konponbide baten bilaketa bultzatu behar du.

12. gaia

Moderatzaileraren lana ez da batere erraza izaten eta jakina, ezin du edonork bete. Moderatzaileak tratatu behar gaiari buruzko ezaguera tekniko batzuk behar ditu eta aldiberean, ezaguera psikologiko batzuk izatea:

• Positiboa: Taldea aurrera eramaten dduten aspektu positiboetan zentratzen da. Taldeari bere kemena hedatzen dio.

• Irekia: Partaideen eritziak onartzen ditu, kritikatu

La Construcción de la Identidad Sexual y los Roles de Género

Para la construcción de la identidad sexual, la relación con las figuras de apego es decisiva, ya que a través de esta relación se establece una identificación con la figura de apego del mismo sexo. En la construcción de esta identidad también participan los iguales y los medios de comunicación.

El Triple Proceso de Adquisición de la Identidad Sexual, Sexo y Género

1. Reconocimiento conductual de la existencia de dos tipos de vestimenta, juguetes, etc. Los niños y niñas manifiestan sus preferencias antes de los dos años.

2. Autoclasificación en una de las dos categorías sexuales. Esto supone un conocimiento de la identidad sexual de los demás y un conocimiento de sí mismo,

• Identitat individual:

  Experiència i imatge que té el subjecte de si mateix.

• Identitat social:

  Conjunt de característiques que la societat atribueix als individus.

• Estereotip:

  Conjunt de creences i idees preconcebudes que un determinat grup comparteix sobre les característiques d'altres grups.

• Prejudicis:

  L'acte de jutjar abans de disposar d'una informació completa.

• Alteritat:

  Es genera a partir de sistemes de classificació social i de les desigualtats entre el repartiment de recursos materials, econòmics i culturals.

• La naturalització de l'exclusió:

  Consisteix a considerar les situacions de desavantatge com a naturals i inevitables, o a culpar les mateixes persones que la pateixen de ser les responsables de la seva situació.

• 1. Durkheim:

     Els desviats

Nivells de Concreció de la Programació

Projecte educatiu de centre a programació anual (cicles, cursos, projectes) a unitats didàctiques.

Definició de Competència

La capacitat d’una persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements, habilitats pràctiques, actituds i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per assolir una acció eficaç i satisfactòria.

8 competències bàsiques:

• 1. Comunicativa, lingüística i audiovisual
• 2. Matemàtica
• 3. Coneixement i la interacció amb el món físic
• 4. Artístic i cultural
• 5. Competència digital
• 6. Social i ciutadana
• 7. Aprendre a aprendre
• 8. D’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

Competències DCB vs. Aprenentatges (Deors 96)

Competències

Conductisme
L'objectiu d'estudi és la conducta; hi ha un estímul que provoca una resposta.
Pavlov – Experiments amb gossos.
Skinner – Condicionament operant (coloms).
Conducta + conseqüència agradable = obtenció o augment de la conducta.
Conducta + conseqüència desagradable = eliminació o disminució de la conducta.
Per observació
Des de les teories de l'aprenentatge social, es considera que els raonaments per aportar el conductisme per explicar l'aprenentatge són insuficients, ja que hi ha més factors que influeixen.
Albert Bandura: La resposta que es dona davant d'una situació pot estar mediatitzada pel que s'ha vist fer a altres persones.
Models significatius:
- Aquestes conductes s'incorporen al propi repertori i es mantenen pels... Continuar leyendo "Teories de l'Aprenentatge: Conductisme, Cognitivisme i Més" »