Chuletas y apuntes de Psicología y Sociología de Formación Profesional

Toxicomànies

Els fàrmacs (drogues) s’uneixen a receptors cel·lulars.

- Agonistes: el fàrmac, a l’unir-se al receptor, imita la substància fisiològica.
- Antagonistes: el fàrmac, a l’unir-se al receptor, el bloqueja. No permet resposta fisiològica.

Els fàrmacs agonistes poden ocupar el lloc dels neurotransmissors a la sinapsi.
Segons a quin tipus de receptor neuronal s’uneixin, poden tenir diferents efectes:

• Euforitzant
• Tranquil·litzant - generen addicció
• Al·lucinogen

Tolerància i Síndrome d’Abstinència

- Parlem de tolerància quan, a llarg termini, el cos s’adapta a la droga (fàrmac).

Per aconseguir els mateixos efectes, cal augmentar la dosi de droga.

Si augmenta la dosi, hi ha perill de sobredosi.

Degut a aquesta tolerància,... Continuar leyendo "Guia Completa sobre Toxicomànies i Crisi d'Angoixa" »

Estructura d'Oportunitats Polítiques

Contempla els moviments socials com a nous protagonistes en els processos de representació d'interessos diferents. Estudia la interdependència de la mobilització amb les estructures polítiques convencionals, així com la interacció entre els actors dels moviments i els dels sistemes institucionalitzats, i les seves formes d'acció.

Nous Moviments Socials

En resposta a la societat moderna i postmoderna, s'interessa per la importància de les transformacions que estan esdevenint en la societat postindustrial i les implicacions que comporten, així com la importància de les xarxes socials, de la producció conjunta de significats i de la identitat col·lectiva.

Aportacions de la Psicologia Social

Dues perspectives... Continuar leyendo "Moviments Socials: Estructures, Influència Minoritària i Identitat Social" »

La socialitat s’adquireix i es desenvolupa

La socialitat s’adquireix i es desenvolupa al llarg de la nostra vida per l’efecte produït pel mediambient a través de les estimulacions i les adequades respostes a aquestes. La socialitat s’aconsegueix, a més de les predisposicions genètiques, per mitjà del complex procés d’aprenentatge. En conclusió, s’aprèn a ser social. L’aprenentatge és la troballa i conjunt de respostes noves davant les estimulacions del món exterior o medi ambient, que modifiquen la conducta, de manera que la repetició de respostes semblants resulta cada vegada més còmode i ràpida, perquè l’individu disposa d’estratègies i estructures que li ho faciliten.

El interaccionisme

Els dos processos pels... Continuar leyendo "Aprenentatge social: teories i processos" »

Atxikimendua: Kontzeptuaren Sakontzea

Atxikimendua kontzeptu tekniko bat da, normalean nahiko azaletik planteatzen dena. Hemen, pixka bat gehiago sakontzen saiatuko gara, ikasleek kontzeptua sakonkiago uler dezaten, beti bezala.

Bereziki ugaztunen kasuan, baina baita beste espezie batzuen artean ere, oso oinarrizko harreman berezi bat ematen da arren eta kumeen artean, baita orokorrean gurasoen eta kumeen artean ere. Batzuetan, gurasoen faltan, taldeko besteren batekin edo batzuekin ematen da, beti ere denbora tarte jakin batean (aro kritikoa).

Aro kritiko horretan elkar topaketa hori gauzatzen ez bada, edo modu desegokian gertatzen bada, oso oinarrizko harreman hau (atxikimendua) ez da emango edo kaltetuta suertatuko da, geroago eragin sakona... Continuar leyendo "Atxikimendua: Ikuspegi Zabala eta Sakona" »

La inteligencia: El concepto de inteligencia tal y como lo conocemos proviene de las teorías factorialistas. Con Spearman, según él la inteligencia se compone de un factor “G” que sería una habilidad para resolver problemas, y unos factores específicos “S”, donde cada sujeto puntúa de distinta manera según sus aptitudes:

1. Comprensión verbal

2. Fluidez verbal

3. Habilidad numérica

4. Memoria

5. Rapidez perceptiva

6. Visualización espacial

7. Razonamiento inductivo

La inteligencia intelectual: Stern, creó el cociente intelectual, se obtiene a partir del resultado del test, que es la edad mental, dividido por la edad real y por 100. Los test pueden presentar diferentes características, verbales, numéricas, figurativas. La media de los test se sitúa... Continuar leyendo "Concepto de inteligencia: teorías y habilidades" »

Fase 1: Autoevaluación

En esta primera fase, es crucial realizar una autoevaluación sincera para comprender la realidad actual del negocio. Identificar las fortalezas y debilidades, así como reconocer las áreas que requieren mejora, es fundamental. Además, es importante conectar con la pasión y la motivación, ya que trabajar en algo que nos llena inevitablemente repercutirá en el éxito del negocio.

Fase 2: Definición de Objetivos

Esta fase implica definir con claridad hacia dónde se quiere ir. Establecer objetivos específicos y alcanzables nos permite trazar un plan de acción efectivo. Inspirarse en modelos de negocio exitosos puede ser una buena estrategia, adaptando las ideas a la realidad de cada empresa, considerando los recursos... Continuar leyendo "Las 3 Fases del Éxito en los Negocios" »

Principis per a l'Àrea de Llengua i la Comunitat Lectora

• Crear espais per expressar-se oralment i, alhora, oferir suports per avançar en la conversa.
• Propiciar la creació de comunitats lectores.
• Incloure la família amb espais i activitats.
• Estructurar l’àrea de llengua a partir de projectes.

Instruments Mediadors: Tipus d'Activitats Clau

1. Discussió Literària

   Conversa sobre lectura; ajudar els infants a descobrir “l’art de les preguntes”. Exemple: Tertúlies literàries.

   Intervencions Clau del Mediador

   • Promoure l’enllaç entre què pensa el lector i la visió del món oferta pel text.
   • Afavorir l’articulació de les interpretacions dels lectors amb els indicis del text.
   • Reformular, sintetitzar i sistematitzar allò que s’ha dit.

   No és

• Les fases que segueixen la percepció de l’objecte, per arribar a l’adquisició del concepte són discriminació, generalització i abstracció.
• La generalització consisteix en aplicar el concepte a diversos objectes amb característiques similars.
• Es considera que s’arriba al concepte d’un objecte quan s’aconsegueix la idea de l’objecte sense que aquest estigui pres.
• En l’estadi d’intel·ligència preoperatòria, segons Piaget, l’infant pot interioritzar algunes de les característiques dels objectes, com...
• Quins són els estadis de desenvolupament que corresponen a l’etapa infantil? L’estadi sensoriomotor i l’estadi de representacions mentals simbòliques.
• Quin autor diu: “La base de tot coneixement és l’exploració

Atxikimendu Motak

Teknikoki, nagusiki 3 atxikimendu mota bereizten dira:

Atxikimendu Segurua (Ziurra, Sendoa)

Zer bizi du haurrak harreman mota honetan?

Nagusiki, honako sentsazioak bizi ditu:

• Ziurtasuna, sendotasuna, eutsia denaren sentsazioa.
• Tokia duenaren sentsazioa.
• Hor norbait niretzako dagoenaren sentsazioa, jarraipen batekin.
• Egonkortasuna, iraunkortasuna.
• Oinarri bat atsedenerako eta zeru sendo bat mugimendurako (barne zein kanpo).

Beti dago hor norbait hori?

Ez, beti ez; nagusiki eta orokorrean bai. Beti ez, denetarako ez, beti nahi dudan momentuan ez, baina nagusiki bai.

Zergatik azpimarratu dugu "beti ez"?

Gaur egun nahiko ahaztuta dagoen gauza batengatik: gure gabezia, falta, desio eta beharrizan guztiak sentitu ahal izatea oso beharrezkoa... Continuar leyendo "Atxikimendu Segurua: Ziurtasuna eta Belaunaldien Arteko Gatazkak" »

El Juego en el Desarrollo Infantil

No existe una definición única del juego, ya que numerosos autores han tratado de explicar su naturaleza desde diferentes enfoques. Sin embargo, la mayoría coincide en atribuirle las siguientes particularidades:

Características del Juego

• Necesidad innata: El juego es una actividad inherente al ser humano, que cubre necesidades y produce satisfacción.
• Presente en todas las etapas de la vida: El juego es una forma de liberar el estrés y se practica a lo largo de la vida.
• Actividad lúdica: El juego favorece la construcción del aprendizaje y el desarrollo integral en todas las dimensiones:

Dimensiones del Desarrollo

• Física-sensorial: Implica actividad motriz y sensorial, favoreciendo la coordinación corporal