Chuletas y apuntes de Psicología y Sociología de Formación Profesional

L'Aprenentatge: Definició i Tipus

L'aprenentatge és el procés per mitjà del qual s'adquireixen conceptes, habilitats, conductes, valors, normes o qualsevol altre coneixement.

Principals Tipus d'Aprenentatge

• Per reforç (Conductisme)
• Per observació (Aprenentatge social)
• Per mediació o ajuda (Socioconstructivisme)
• Per cognició (Constructivisme)
• Per descobriment
• Significatiu

Teories de l'Aprenentatge

Aprenentatge per Reforç (Skinner)

Es produeix com a conseqüència de la resposta, agradable o desagradable, que se segueix d'una conducta determinada.

Aprenentatge per Observació (Bandura)

És el que, gràcies al que una persona ha vist fer prèviament a altres, genera la reproducció d'aquests comportaments per imitació.

Aprenentatge per Mediació (

Humanització de l'Atenció Sanitària i Model Biopsicosocial

• El model assistencial biopsicosocial tracta d'unir els elements biològics amb els psicosocials per explicar la complexitat dels determinants de salut i malaltia.

Implicacions Pràctiques per als Professionals Sanitaris

1. Impregnar la relació sanitari-pacient d'un clima emocional terapèutic. Això suposa observar i reconduir les emocions, donar confiança i ajudar el pacient a entendre's. Es crea un context propici per al canvi.
2. Diferenciar entre la demanda que faci el pacient i la seva necessitat de salut global. Per exemple, el pacient acut per un lumbago, però el professional es fixarà en altres problemes que pugui presentar, ja que potser no sigui tan important el lumbago com la

H.S UF1-NF3

1. La Competència Social (C.S):

La competència social busca una bona interacció (relació d'un individu o més). La competència social = capacitat i disposició per a una interacció adequada = saber conviure en una societat diversa, però també saber relacionar-se en el dia a dia de manera efectiva amb individus amb referents socioculturals i morals diferents. La C.S ve determinada, en bona mesura, no només per les habilitats individuals i per la influència de l'entorn, sinó també per la cultura de referència. Cal desenvolupar destreses socials, com ara: participació, assertivitat, empatia i respecte…

C.S= Dominar les habilitats socials bàsiques: La primera H.S és escoltar. Sense ella, NO es poden passar a les altres:... Continuar leyendo "La Competència Social i la Intervenció en Grups a Educació Infantil" »

Funcions Cognitives

Permeten realitzar activitats mostrant capacitats intel·lectuals.

Funcions Cognitives Bàsiques

Compartides amb molts animals.

Memòria

Capacitat d'evocar i recordar informació.

Processos:

• Adquisició: Entrada d'informació sensorial.

Atenció:

• Concentració: Enfocament mental.
• Percepció: Captació d'un objecte.

Tipus d'Atenció

• Voluntària: Intencional.
• Involuntària: Sense propòsit.

Factors que Influencien

• Interns: Físics i psíquics.
• Externs: Intensitat, contrast, novetat.

Percepció

Organització d'estímuls sensorials.

• Emmagatzematge Sensorial: Retenció breu.

Memòria a Curt Termini

Emmagatzematge temporal.

Estratègies

• Tàctiques no verbals: Referències sensorials.
• Repetició: Reproducció de dades.
• Organització: Classificació de

Conceptes Clau en l'Adquisició d'Hàbits

Habilitat: Destresa d'execució

Es refereix a capacitats físiques, motrius i cognitives per dur a terme una acció amb èxit.

Hàbit: Conducta automatitzada i flexible

Quan una persona executa una conducta a posta en el moment oportú. És l'automatització relativa d'una acció. Els hàbits són constants i flexibles, ja que s'adapten a les situacions.

Rutina: Automatització dels hàbits

La rutina és l'automatització dels hàbits. Això és possible després d'un procés repetitiu i rutinari de l'acció.

Autonomia: Objectiu final de l'adquisició d'hàbits

És l'objectiu final del procés d'adquisició de qualsevol hàbit: poder prescindir d'ajuda o suport. Depèn de les capacitats de la persona i de l'... Continuar leyendo "Hàbits, Habilitats i Rutines: Procés d'Adquisició en l'Infant" »

Características Generales de las Enfermedades

Una enfermedad crónica es un trastorno orgánico o funcional que modifica el modo de vida y persiste durante largo tiempo o es irreversible, con pronóstico insatisfactorio. El tratamiento es paliativo: no cura la enfermedad, solo alivia los síntomas para mejorar la calidad de vida.

La enfermedad crónica puede comenzar de manera repentina o como una evolución mórbida de otra enfermedad (ej. hipertensión).

La enfermedad aguda es un trastorno orgánico que aparece de forma repentina, de corta duración e intensa (ej. apendicitis), con tratamiento y pronóstico generalmente satisfactorios.

La enfermedad crónica degenerativa provoca una degeneración progresiva del tejido u órgano, lo que conlleva... Continuar leyendo "Comprendiendo y Abordando la Cronicidad: Perspectivas Psicosociales y de Apoyo" »

Ahozko Komunikazioa: Jatortasuna eta Enpatia

Hizketan gabiltzanean, funtsezkoa da jatortasuna, interesa eta enpatia erakustea.

Saiatu:

• Agurtzen eta gure burua jator aurkezten.
• Hizketan ari garela, begietara begiratzen.
• Hirugarren pertsonei goraipamenak egiten, bidezkoa denean, lausenguetan erori gabe, pertsona horretaz sentitzen edo ezagutzen ditugun alderdi onak nabarmenduz.
• Mintzakideak eta biok bizi dugun egoera komun horretaz iruzkinak edo galderak egiten.
• Mintzakideaz ezagutzen dugunari buruzko iruzkinak edo galderak egiten.

Saihestu:

• Ironiaz edo topiko kaltegarrien bidez mintzatzea.
• Inoren gainean era laidotsuan agertzea.
• Esaldietan dogmatiko gertatzea.
• Hizketari hasiera emateko iruzkin pertsonalegiak aukeratzea.
• Ahapeka edo ozenkiegi jardutea.
• Postura

GENERO INDAKERIA

Mota nagusiak

• Fisikoa: kolpeak, hausturak, zauriak, erredurak, ubeldurak, etab.
• Psikologikoa: irainak, umiliazioak, mehatxuak eta bestelako presioa; pertsonaren autoesti- man, emozioen eta afektibitatearen gaineko eragina.
• Sinbolikoa: emakumea gizonezkoaren azpitik dagoela sinistaraztea edo desbalioztatzea.
• Arduragabekeria eta abandonua: oinarrizko beharrak ez betetzea (elikadura, higienea, janzkera, etab.).
• Sexuala: baimenik gabeko sexu-jazarpena edo abusua.
• Ekonomikoa: menpekotasuna sortzea eta baliabide ekonomikoen kontrola ez ematea.
• Lan-esplotazioa: delinkuentzia, prostituzioa edo bestela indarrez eskura ematea.

Ondorio nagusiak

• Autoestima galera: depresioa, estresa eta lehen gustura egiten zituen jardueren interesaren galera.
• Antsietatea:

Detección e Intervención en Trastornos del Lenguaje Infantil

La detección de alteraciones en el lenguaje verbal consiste en comparar el estado actual de las conductas verbales de un niño con las que debería presentar de acuerdo con su edad cronológica y etapa de desarrollo.

Categorías Generales de Trastornos del Lenguaje

• Regresiones

  Consisten en la reaparición, en el seno de las conductas del lenguaje, de comportamientos pertenecientes a estadios anteriores de desarrollo. Para que tal diagnóstico sea posible, el niño debe haber presentado anteriormente conductas de un nivel más evolucionado y estas tienen que haber desaparecido. A veces, las regresiones son transitorias.

• Retrasos

  Los retrasos se basan en la no adquisición de determinados

El Joc: Definició i Essència

El joc és una activitat voluntària, no institucionalitzada, de caràcter lúdic, amb uns objectius o una intencionalitat. Es desenvolupa amb una norma modificable on sempre s'obté un resultat amb esforç, atenció i implicació, requerint habilitats i capacitats.

Característiques del Joc

Primàries:

• Plaer
• Acords
• Incertesa
• Improductivitat

Secundàries:

• Alegria
• Passatemps

Evolució del Joc

Trobem dos tipus principals d'evolució del joc: el joc animal i el joc a les etapes evolutives humanes.

Joc Animal

• És fruit del desenvolupament dels instints de cada espècie particular.
• Persegueix un objectiu funcional: prepara l'animal jove per arribar a ser un adult perfectament adaptat al medi.

Joc a les Etapes Evolutives Humanes

Característiques: