Chuletas y apuntes de Psicología y Sociología de Bachillerato y Selectividad

Existencialisme en Simone de Beauvoir

Simone de Beauvoir es considerava existencialista, una forma de pensar contrària a l'essencialisme. Considera que l'home és llançat al món sense cap identitat, com un no-res, sense cap essència, només amb la seva existència. La capacitat que té per fer-se com a tal, per actuar i desenvolupar-se, és la llibertat.

Martin Heidegger considerava que tota activitat humana havia de tenir projectes i, per tenir-los, l'home ha d'elegir. Els animals no elegeixen el futur, els objectes són coses, però nosaltres no som coses perquè tenim projectes a fer.

Simone utilitzarà l'existencialisme com a hermenèutica, com un instrument per a entendre la dona: el perquè i el per a què de l'acció, els límits dels... Continuar leyendo "Simone de Beauvoir: Existencialisme i Feminisme" »

Adolescencia

:

Audiencia imaginaria

: parce star cnvencido d q tods sus acc, palabr.. Son obsrvads x los dmas cn el mism interés cn q lo ace el mism / fabula personal
: creers único n l mundo, tocado x la fortuna y sujto d expriencias q nadie a vivido

esperanza consiste en la "creencia perdurable en la posibilidad de realizar deseos fervientes". Es la primera y la más indispensable de las virtudes, y se forma en la experiencia que adquiere el niño de una persona que le cuida, que satisface sus necesidades físicas y emocionales, y que se hace acreedora a un sentimiento de confianza: en el contacto del niño con su madre. 
voluntad "es la decisión inquebrantable de ejercer la libre elección, así como el autocontrol" (p. 93), y se forma por

La Psicoanàlisi de Freud: Teoria i Desenvolupament

La psicoanàlisi de Freud és una teoria sobre el desenvolupament i el funcionament de la vida psíquica, tal com apareix en la seva obra Esquema d'una psicoanàlisi científica (1895). També és un mètode d'explicació de la conducta humana, i una psicoteràpia a través de la interpretació dels somnis, les associacions lliures, els actes fallits, etc. En la concepció freudiana subjeu la idea que l'home és un sistema d'energia, mogut per instints o impulsos.

El 1923, amb la publicació d'El jo i l'allò, Freud elabora el seu model estructural de la personalitat, composta per l'Allò, el Jo i el Superjò. Aquests processos psíquics no són entitats separades amb límits definits, sinó... Continuar leyendo "Psicoanàlisi de Freud: Teoria, Desenvolupament i Impacte" »

1. Definiciones

La psicología es la ciencia que estudia la conducta y la actividad mental. Es el estudio científico de la conducta y de los procesos mentales.

2. Definición de Mente e Inteligencia

Mente: Se refiere al entendimiento.

Tener en la mente: Frase que implica tener pensada o prevenida con cuidado alguna cosa.

Hombre - Cuerpo

Alma: Se consideraba una pseudorrealidad. Se creía que el alma, al morir, se iba a otro lugar, mientras que el cuerpo moría. El alma, por lo tanto, era considerada inmortal.

Inteligencia: Facultad con la que se piensa. Designa en el uso corriente de las palabras la potencia activa que se aplica a conocer, comprender y razonar.

3. Orígenes de la Psicología

Concepción precientífica del universo: Es una interpretación... Continuar leyendo "Introducción a la Psicología: Conceptos, Historia y Escuelas" »

Aquest document explora conceptes fonamentals en filosofia, el procés d'hominització i les principals teories de l'evolució biològica.

Trets Essencials de la Filosofia

Durant molt de temps, el concepte de la filosofia s'ha volgut definir, i, tot i que hi hagi diferents opinions, totes tenen una sèrie de trets en comú. Aquests són:

• Raó interrogativa: Un saber sempre continuat. La filosofia és un saber racional que precedeix un model de discurs racional a partir d'arguments fonamentats i coherents. Però aquesta activitat racional no s'atura, sinó que sempre es troba en recerca del seu propòsit, un saber complet que ella mateixa sap que no succeirà.
• Saber de segon grau: Pot tenir en compte els coneixements de primer grau, com les ciències.

El comportament és la resposta o reacció de qualsevol individu a la realitat (als estímuls que ens envolten). La disciplina especialitzada en el comportament humà, en totes dues vessants, és la psicologia.

Aquesta reacció té una doble vessant, és a dir, dues formes diferents de reaccionar. Per una banda, tenim la resposta mental que realitza un individu i que és una reacció íntima i inobservable per la resta d'observadors. Aquesta forma s'anomena vida psíquica/mental o psiquisme, format per sentiments, emocions... que experimentem. L'altre tipus de comportament és la conducta. Fa referència a tots aquells comportaments que realitza l'individu i que són públics i observables per la resta: el que diem, fem...

Ment: Tots aquells... Continuar leyendo "Comprensió del Comportament Humà i la Ment" »

Estats i processos mentals

És possible classificar els processos mentals en dos grans grups, segons si provenen de dificultats cognitives o si constitueixen estats mentals.

Facultats cognitives

Són les facultats relacionades amb el procés de coneixement i que ens ajuden a formar-nos una idea de com és i com funciona la realitat:

• La percepció: Facultat compartida amb els animals. Ens posa en contacte amb la realitat i ens permet construir-ne representacions a partir de les dades donades pels sentits; organitza i interpreta les dades sensorials.
• La memòria: Facultat compartida amb els animals. Ens permet retenir experiències del passat, possibilita tant l'aprenentatge com la nostra continuïtat i identitat com a persones.

Classes de memòria

• Segons

L'Aprenentatge: Conceptes i Teories Clau

Ens passem la vida aprenent. Totes les nostres conductes són apreses, o si no són totes, moltes ho són. Tot el que hem après ho hem fet mitjançant el llenguatge. És cert que hi ha altres animals amb la capacitat d'aprendre. Aquest llenguatge el fem servir per adaptar-nos al medi. Durant els anys, succeeixen canvis als quals ens hem d'anar adaptant; tot dependrà del medi.

Condicionament Clàssic (Pavlov)

Pavlov era un fisiòleg rus que es dedicava a estudiar amb animals, sobretot amb gossos. Estava estudiant la digestió dels gossos i, per casualitat, va observar que els sucs gàstrics d'aquests no sempre es donaven amb la presència del menjar.

Condicionament Instrumental (Skinner)

Skinner era un experimentador... Continuar leyendo "Psicologia Essencial: Aprenentatge, Esquizofrènia i Teories de Freud" »

LA VOLUNTAD DE PODER

La voluntad de poder es la energía vital. Fin de autoafirmarnos.Es el entusiasmo, pasión, fuerza. Es potencia, trio,ímpetu. No es querer el poder si no adquirir poder sobre si mismo.

Características de la voluntad de poder:

-Inconsciente:

Impulso ligado al cuerpo. Una mas de las funciones del organismo. (cuerpo, esqueleto)(v.Poder, actuar en sentido autoafirmativo).

-Previa a la razón:

según sea nuestro cuerpo así sera nuestra razón. Cuando Nietzsche pregunta por las razones de actuar del hombre , hace la pregunta directamente al cuerpo y no a sus construcciones racionales. Incluso cambios de razones que experimentamos no dependen de las reflexiones que realizamos. No es ningún triunfo a la razón, sino de los cambios... Continuar leyendo "Redacción Nietzsche sobre " vida ascendente y vida descendente" »

Conceptes Socioculturals Clau

En la societat, el control social és el control de la societat a través de normes, exercit mitjançant els rols i distribuït en els diferents estatus dels grups i individus.

Els dos components són:

• Una força coercitiva de les pròpies institucions que castiguen aquelles que no segueixen les normes. Exemple: la policia castiga aquelles que no segueixen les normes establertes.
• Consens social suficient. El control social depèn del grau d'acceptabilitat que existeix en si les institucions estan conformes o no amb la norma. O sigui, el consens social seria com una interiorització psicològica de normes i valors, però principalment educació. Exemple: La policia és una acceptació com a institució que ens garanteix