Chuletas y apuntes de Psicología y Sociología de Bachillerato y Selectividad

Què és la intel·ligència?

És la capacitat que ens permet raonar, comprendre idees, adaptar-nos a l’entorn... En definitiva, ens permet comprendre els misteris del món i la vida.

Dimensions de la intel·ligència

La intel·ligència es pot entendre des de 4 dimensions constitutives:

• Com a capacitat o competència: depèn de la genètica i l’estructura del cervell.
• Com a procediment o estratègia: seguim estratègies per assolir uns objectius.
• Com a coneixement: aquest inclou l’anàlisi, síntesi i avaluació de la informació rebuda.
• Com a adaptació a l'ambient: adaptar-nos a l'entorn.

Enfocaments en l'estudi de la intel·ligència

Existeixen diferents perspectives per abordar l'estudi de la intel·ligència:

• Enfocament diferencial: estudia

Glossari de Conceptes Psicològics Essencials (T10)

Atribució Causal

Serveix per a explicar els factors que influeixen en la nostra percepció sobre les causes dels esdeveniments. La teoria de l'atribució de Heider distingeix entre atribucions internes (personals) i externes (ambientals). La capacitat i la motivació per a dur a terme conductes són factors interns, mentre que la sort i la dificultat de la tasca són causes situacionals.

Emoció

Són reaccions subjectives a estímuls significatius i rellevants que impliquen una reacció psicofisiològica i una atribució cognitiva. Les emocions desenvolupen una funció clarament adaptativa al servei de la supervivència. Per exemple, davant una situació de perill sorgeix una reacció de por,... Continuar leyendo "Glossari Essencial de Conceptes Psicològics i Emocionals" »

En aquest escrit sobre la filosofia de la ment, Freud intenta explicar com es relacionen i interactuen les estructures mentals del Superjò i el Jo amb el complex d'Èdip. Segons ell, el Jo —és a dir, la consciència d'un mateix— comença a formar-se a partir de dues funcions principals del Superjò: una de caràcter positiu, que consisteix a imposar normes morals, i una altra de negativa, que implica la prohibició i repressió del desig afectiu i sexual cap a la figura materna.

Les Estructures de la Psique Segons Freud

El Superjò: Consciència Moral i Censura

El Superjò és el resultat del procés d'identificació amb la figura paterna, de consciència moral i censura. Assigna la funció de la repressió i la de comparar el Jo amb el... Continuar leyendo "Freud: Jo, Allò i Superjò - Repressió i Sublimació Psíquica" »

Funcions i aprenentatge del llenguatge oral a l'escola

Lectura 3: Anna Camps

És fonamental delimitar quins aspectes de la llengua oral estan encara en vies de desenvolupament i quines funcions cal que l'infant arribi a dominar en acabar l'escolaritat. La llengua oral és un instrument fonamental per a qualsevol altre aprenentatge.

1. El desenvolupament del llenguatge oral en l'edat escolar

L'infant, des de molt aviat, utilitza determinades estructures lingüístiques complexes, encara que no és fins als 14-15 anys que els donarà un significat propi del llenguatge adult. La majoria d'estructures lingüístiques que es desenvolupen en edats escolars estan estretament relacionades amb la utilització del llenguatge descontextualitzat. S'ha de desenvolupar... Continuar leyendo "Llenguatge oral a l'escola: Funcions i aprenentatge" »

Primeres teories científiques

Wilhelm Wundt, considerat el pare de la psicologia científica, va crear el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig l’any 1879. En la seva obra va defensar que la psicologia havia d’estudiar els continguts de la ment mitjançant la introspecció i l’experimentació. L’objectiu de l’estructuralisme era analitzar l’estructura de la ment descomponent-la en els seus elements bàsics.

William James, fundador del funcionalisme, va criticar Wundt per centrar-se en l’estructura mental i va proposar estudiar les funcions adaptatives de la ment. Els funcionalistes analitzen per a què serveixen els processos mentals. James també va investigar les emocions i la importància dels grups en psicologia.... Continuar leyendo "Història i mètodes de la psicologia científica" »

La Naturaleza Dinámica del Conocimiento

El conocimiento es un proceso dinámico, en constante cambio y siempre inacabado. Nunca terminamos de conocerlo todo. Siempre nos quedarán cosas por conocer y, además, puesto que tiene una dimensión creativa y otra constructiva, cada persona lo elabora de forma diferente.

Algunas ideas principales:

• El conocimiento tiene una parte descriptiva y receptiva, y otra parte constructiva y creadora. La primera recoge información, y la segunda se encarga de darle sentido a esa información y buscar relaciones.
• Las posibilidades del conocimiento son infinitas, por tratarse de un proceso que siempre puede cambiar. Aunque lo conociéramos todo, siempre podríamos interpretarlo de una forma nueva.
• El conocimiento

¿Existe el Libre Albedrío?

El libre albedrío se refiere a nuestra capacidad para tomar decisiones de manera autónoma. Hay tres posturas principales:

• Determinismo: Sostiene que todo lo que hacemos está causado por eventos previos, sean físicos, biológicos o psicológicos. Esto implicaría que nuestras decisiones son el resultado inevitable de una cadena causal y que la libertad es una ilusión.
• Libertarianismo: Afirma que sí poseemos libertad genuina y que, en ciertos momentos, podemos elegir sin estar totalmente determinados. Es esencial para justificar la responsabilidad moral.
• Compatibilismo: Propone que podemos ser "libres" incluso si nuestras decisiones tienen causas previas, siempre que actuemos sin coacción y según nuestros propios

Teràpies Psicològiques

Etimològicament, “therapeutikos” significa aquell que té cura d’una altra persona. La teràpia és una relació de treball entre un terapeuta i un pacient per desenvolupar formes més viables de ser harmònic. Els objectius bàsics de les diferents teràpies són:

• Ajudar a superar la desmoralització: Alguns problemes psicològics es deuen a tenir baixa autoestima i falta d’habilitats socials.
• Refermar la competència personal: Utilitzar estratègies que ens puguin permetre dirigir millor la nostra conducta. Per exemple, pensar en conductes concretes i èxits petits.
• Superar les conductes d’evitació: Aprendre estratègies per enfrontar-se als problemes en comptes d’evitar-los.
• Ser conscient de les pròpies

L'expressió

L'expressió és la capacitat que té una persona per transmetre sensacions, emocions i pensaments. No té un objectiu final, no hi ha intencionalitat comunicativa; és una manifestació de l'interior de l'individu. "Expressar" és simplement "treure". Es manifesten els pensaments i les impressions de la nostra realitat per mitjà de la paraula, els gestos o les actituds.

Exemple: Quan ensenyem al Marc, que té set mesos, un nino que li agrada, s'agita, tot ell, emet variabilitat de sons, riu, gesticula…

• Les primeres manifestacions (necessitats fisiològiques i sensitives) les expressa a través de les estratègies que té a l'abast: el plor, el contacte corporal, la gesticulació, la mirada. Aquestes seran les seves primeres formes

Creences i Drets de la Conducta Assertiva

Per ser assertiu, cal creure en determinats drets personals que ens ajuden a mantenir una comunicació sana. Alguns d’aquests drets són:

• El dret a ser respectat i tractat amb dignitat.
• El dret a dir no sense sentir-se culpable.
• El dret a tenir i expressar les pròpies opinions.

Tècniques per a l'Assertivitat

Per aprendre a ser més assertiu, es poden practicar algunes tècniques:

• Dir NO de manera clara i segura: Parlar amb un to tranquil i segur. Mantenir una postura corporal relaxada.
• Fer i rebre crítiques de manera constructiva: Acceptar la crítica si és certa. Si no és certa, rebutjar-la amb seguretat però sense agressivitat.
• Sol·licitar favors: Ser específics en la sol·licitud del favor. Acceptar