Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Universidad

Novela cavalleresca

S'ha acabat convertint en el gènere per antonomàsia de l'edat mitjana. Cal tenir en compte els diferents ordres de cavalleria, eren institucions d'un gran prestigi: els seus membres s'organitzaven en defensa del bé, de l'església o dels febles. Vinculada a conceptes com l'honor, el valor, la justícia o la generositat. La cavalleria va tenir el seu gran mite literari en les anomenades novel·les arturiques o matèria de Bretanya. En general, la novel·la de cavalleries tenia un caràcter fantàstic però en canvi en la novel·la catalana; en la qual les dues obres més representatives són Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, obres realistes. Es distingeixen perquè les obres fantàstiques s'anomenen obres de cavalleries... Continuar leyendo "La literatura medieval catalana" »

54. ¿Cuáles son los niveles de la red pública de salud?

Nivel I: 80% puestos de salud – centros de salud rural – centro de salud urbano – centros de salud 24 horas

Nivel II: Hospitales generales – hospitales básicos.

Nivel III: Hospitales de referencia nacional.

55. Complete:

La tendencia hacia una mayor colaboración interinstitucional a nivel mundial se traduce en un creciente número de instrumentos, mecanismos e información que añaden valor a los esfuerzos realizados por los países para fortalecer los sistemas de salud.

56. Responda:

La organización de atención sanitaria está adoptando la forma de:

Redes de prestación integrada de servicios.

57. La Ley Orgánica del Sistema Nacional de Salud dispone que:

El Sistema Nacional de... Continuar leyendo "Preguntas Clave sobre el Sistema de Salud: Niveles, Tendencias y Programas" »

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Contemporànies de la poesia trobadoresca, les cròniques catalanes són un fenomen literari singular. En el context europeu, Jaume I és un dels pocs reis que va deixar testimoni escrit de la seva vida en forma de memòries. Aquestes obres són fonamentals perquè constitueixen l'arrel de la novel·la cavalleresca en llengua catalana. Inicialment, els textos historiogràfics s'escrivien en llatí, narrant la història del país, copiant textos antics i incorporant-ne de contemporanis. A partir de la segona meitat del segle XIII, es comencen a redactar en la llengua pròpia del regne. El document original destaca tres cronistes les obres dels quals es detallen: Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner. Les... Continuar leyendo "Les Grans Cròniques Catalanes Medievals i Ramon Llull" »

Órganos involucrados en el habla

En la producción del habla necesitamos el sistema respiratorio, y articulaciones además del movimiento de la lengua y apertura de la boca, CUALQUIER PROBLEMA MOTOR sobre los músculos se denomina DISARTRIA ejemplo no lograr mover lengua para decir palabras.. Por lo tanto las disastrias son problemas motores propiamente tal y NO del lenguaje.

La regíón perisilvania involucra:

Corteza frontal, parietal y temporal. (PREGUNTA DE PRUEBA)

El opérculo:

es toda la corteza que cubre a la ínsula.

En el plano temporal, el área temporal izquierda, se vuelve mas dominante en lo que compete al lenguaje , ambos hemisferios se ven involucrados pero el izquierdo predomina en sus funciones.

Hemisferio izquiero

Lenguaje elaborado/... Continuar leyendo "Partes del cerebro y sus funciones" »

El Segle d'Or Valencià

El segle XV ha sigut qualificat com el Segle d'Or de la nostra literatura. La ciutat de València esdevingué una de les ciutats més importants de la Mediterrània des del punt de vista econòmic i cultural. Les pestes, la crisi econòmica i les guerres internes del Principat de Catalunya van fer que el centre polític, econòmic i cultural de la Corona d'Aragó, que comprenia a més el Regne d'Aragó i el Regne de València, es traslladàs de Barcelona a **València**.

Una **burgesia** valenciana, més forta que la del Principat, mantingué una intensa activitat comercial amb la resta d'Europa i d'altres territoris de la Mediterrània. Fou així com el **comerç marítim** valencià adquirí prestigi i solidesa.

Ja en... Continuar leyendo "El Segle d'Or Valencià: Literatura i Context Històric" »

La societat contemporània en la narrativa curta de Quim Monzó

Quim Monzó reflecteix la vida quotidiana en un món dominat per la modernitat. La intenció de Monzó és treballar amb les ficcions, les il·lusions i les imatges compartides pels lectors.

La deformació, la caricatura i l’absurd posen de manifest les contradiccions de la societat contemporània, sobretot el drama de la incomunicació en les relacions socials i la solitud de l’individu en un món massificat.

Aquesta solitud es manifesta en situacions absurdes que, en definitiva, són una projecció de les frustracions i dels desitjos dels personatges. Solem trobar-ne pocs però molt ben definits, que viuen una relació humana tensa dominada per la indiferència.

Darrere d’aquestes... Continuar leyendo "La Societat Contemporània i la Poesia Valenciana: Anàlisi de Quim Monzó i Vicent Andrés Estellés" »

Renovació Teatral: Postguerra fins als Anys 70

Pablo Neruda edo jaiotzez Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto (Parral, Maule, 1904ko uztailaren 12a- Santiago, 1973ko irailaren 23a) Txiletar olerkaria izan zen, XX. mendean gaztelaniaz idatzi zutenen artean onenetarikoa. Ezizena Jan Neruda txekiar idazlearen omenez hartu zuen. Politikan ere parte hartu zen eta errepublikako senadore izan zen, Alderdi Komunistako Komite Zentraleko kide. 1971n, Literaturako Nobel Saria irabazi zuen.

.Crepusculario, Santiago, Ediciones Claridad, 1923.

.Veinte poemas de amor y una canción desesperada, Santiago, Editorial Nascimento, 1924.

.Tentativa del hombre infinito, Santiago, Editorial Nascimento, 1926.

.Anillos Santiago, Editorial Nascimento, 1926.

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, Warwickshire,... Continuar leyendo "Pablo Neruda, William Shakespeare, Edgar Allan Poe, Gustave Flaubert eta Franz Kafka" »

La Tercera Generació dels Annales (Anys 60-70)

5.1. Característiques

1. Ampliació dels temes tractats. Apareix una nova història: la història de la cultura, que dominarà la historiografia durant els anys 70.
2. Comença a fer-se història de les mentalitats en relació amb el desenvolupament de l’antropologia cultural (anys 70). No és història de les ideologies. La mentalitat és més comuna que les ideologies i no està imposada, sinó present en el subconscient; és l'aspecte quotidià de la vida de les persones (p. ex., la mort, la infància, etc.). Està present en tots els individus, siguin qui siguin. No són idees.
3. No s’oblida l’anàlisi de documents i de dades, però s’humanitza la historiografia per no caure en els excessos anteriors.