Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

El Teatre Francès del Segle XVII: Barroc i Classicisme

El segle XVII, denominat pels francesos com el Grand Siècle, se sol dividir en dues etapes:

1. La primera, marcada per la inestabilitat política, on predominen el Barroc i la influència de l'Església.
2. La segona, coneguda amb el nom de Classicisme, on l'art queda subjecte a l'Estat i a les seves acadèmies. L'art es posa al servei del poder absolut de la monarquia i de les classes benestants. La cort paga els millors artistes i alhora els controla i censura la producció.

El teatre d'aquesta segona època és l'expressió artística que més posa de manifest aquest lligam amb el poder de l'Estat, ja sigui a través de la tragèdia, la comèdia o altres espectacles mixtos (tragicomèdia, ballet,... Continuar leyendo "El Teatre Francès del Segle XVII i la Il·lustració: Molière i Voltaire" »

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) i J.V. Foix (1893-1987) són els principals representants catalans que van assimilar propostes avantguardistes al servei de les seves poètiques personals i originals. Destaquen obres com El poema de la rosa als llavis i el guió cal·ligrama Jo sé que es besa...

Orígens i Formació Autodidacta de Salvat-Papasseit

Salvat-Papasseit va tenir uns orígens humils. Per qüestions econòmiques, ja que va quedar orfe de pare, només va cursar estudis bàsics a "L'Asilo Naval Español". Per això, la seva formació cultural va ser principalment autodidacta.

Als tretze anys va haver de començar a treballar. Al llarg de la seva vida, va exercir un bon nombre de professions:

• Adroguer
• Ajudant en un taller d'escultura
• Vigilant

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

Vicent Andrés Estellés pertany a un grup de poetes que tenen una dimensió universal, i la seua obra traspassa fronteres polítiques, lingüístiques i generacionals. Amb el seu verb clar i senzill, acara veritats atemporals i apàtrides, encara que, paradoxalment, la seua obra s'arrela fortament a la seua terra i al seu temps.

L'estil i el llenguatge d'Estellés

Quant al seu estil, es forja a partir de tres components sovint indestriables:

• La tradició clàssica.
• La llengua normativa del segle XX.
• L'element més impactant: l'aportació del valencià col·loquial de l'Horta de València.

En aquest sentit, el poeta reivindica per al llenguatge poètic una sèrie de mots antipoètics (exabruptes,... Continuar leyendo "Aportacions de Vicent Andrés Estellés a la poesia" »

L'Obra Literària de Manuel de Pedrolo: Gèneres i Temes

L'obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la literatura catalana contemporània. Amb més d'un centenar de títols publicats, Pedrolo ha cultivat pràcticament tots els gèneres literaris (bàsicament la novel·la, però també llibres de versos, obres de teatre, contes i articles) i ha treballat amb una gran multiplicitat de temes i tècniques. Com ha indicat Josep Iborra:

«Pedrolo multiplica els temes, les situacions i els personatges» perquè per a ell «la novel·la és un instrument per a investigar les possibilitats de l'home, les alternatives possibles, per tal de posar en evidència -de denunciar, en definitiva- el món real en què l'home viu alienat,

La Renaixença i el Context del Segle XIX

Introducció al Segle XIX

En l'àmbit cultural, el segle XIX va ser el segle del Romanticisme. Econòmicament, fou un període de gran creixement. L'augment de la població, juntament amb l'ús de les noves tècniques de conreu, va comportar una acumulació de beneficis o capital. Molts d'aquests diners es van invertir en les fàbriques. En l'àmbit social, la industrialització comportà la consolidació de la burgesia i el naixement del proletariat. Aquesta nova classe social provenia del camp i va esdevenir la massa treballadora.

El Romanticisme

A finals del segle XVIII neix a Alemanya el Romanticisme. Va sorgir com a oposició a les normes i la rigidesa neoclàssiques. Les seves característiques principals... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Romanticisme, Cultura i Autors Clau al Segle XIX" »

Estellés: aportacions al gènere poètic

Vicent Andrés Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor, pels seus temes, absolutament representatiu de la postguerra. Una gran part de la seva producció ha aparegut amb retard. De fet, Estellés entra en joc, com a poeta, en la dècada dels setanta, quan ja portava més de vint anys escrivint versos. S'havia donat a conèixer el 1953 amb Ciutat a cau d'orella. El 1956 va publicar La nit i, el 1958, Donzell amarg. La situació es va capgirar a partir del 1970. A partir d'aquest any es va produir el que s'ha anomenat el boom Estellés. El 1971 va publicar Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys. El 1972, Recomane tenebres, primer volum... Continuar leyendo "Poesia catalana de postguerra: Estellés, Espriu, Martí i Pol i teatre" »

¡Escribe tu texto aquí!

Edat Mitjana:

Alta Edat Mitjana, Baixa edat mitjana, Imperi Bizantí.

L’Edat Mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'Edat Antiga i l'Edat Moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle
V amb la caiguda de l'Imperi ROMà, l'any 476, i el final al Segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb l'inici de la Colonització europea d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del
Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.

L'Edat Mitjana s'acostuma a dividir en dos grans períodes:

alta Edat Mitjana (segle V a Segle X, )

i  i baixa Edat

Textos Expositius: Funció i Tipus

Els textos expositius són aquells que tenen com a funció específica explicar, informar o difondre una qüestió o tema a fi de fer-lo o donar-lo a conèixer a algú. S'empren molt sovint en l'àmbit acadèmic, pel seu caràcter explicatiu i didàctic. Aporten la informació necessària per a difondre les dades de les ciències i de la tècnica.

Segons el destinatari, poden ser:

Textos Especialitzats: Característiques

Redactats per professionals de la matèria, que s'adrecen a un sector restringit d'estudiosos i que serveixen per a intercanviar informació. S'hi exposen processos científics, treballs d'investigació, etc., com ara en enciclopèdies.

Ortografia Catalana: Vocals i Dígrafs

Vocals

La vocal 'a' és... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Renaixença, Gèneres i Autors Clau" »

4 Els realismes. Vicent Andrés Estellés

A partir de 1939, després de la Guerra Civil espanyola, es produiren un seguit d´esdevenimentsque interromperen l'impuls de recuperació i modernitzacióde la llengua i la literatura, engegat per les generacions anteriors. La dictadura prohibí l´ús públic de les llengües catalana, gallega i basca, de manera que aquestes cultures quedaren reduides a la clandestinitat.A més, la majoriad'intel lectuals, artistes i escriptors s hagueren d'exiliar a diversos paisos europeus i americans. Ací, els autors estaven sotmesos a la censura dels seusescrits i s'hi generalitzà una política de substitució lingüística, que potenciava

el castellà com a única llengua oficial en els ambits formals i consolidava

El Modernisme Català

El Modernisme és un moviment d'ampli abast (cultura, art, arquitectura, literatura, música...) que va sorgir a finals del segle XIX, amb la voluntat de transformar la cultura catalana en una cultura moderna (oberta als nous corrents estètics i ideològics europeus) i nacional (amb trets específics catalans). Aquesta voluntat de modernitat, de ruptura, sintonitza amb la sensibilitat de finals de segle d'arreu d'Europa. El poeta francès Rimbaud va escriure: “Cal ser modern”. Jaume Brossa: “Temps nous, formes d'art noves”. Joventut = Modernitat = Llibertat. El modernisme artístic coincideix amb altres moviments artístics europeus que cercaven una renovació en el camp de les arts plàstiques i l'arquitectura.... Continuar leyendo "Modernisme Català: Definició, Etapes, Corrents i Autors Clau" »