Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Valencià meridional

Comprèn la Safor, part de la Ribera, la Costera, el Comtat, la Vall d'Albaida, l'Alcoià i la Marina.

• La -a final àtona es pronuncia com una o oberta.
• et → el; els → es.

Alacantí

Comprèn Alacant i el Baix Vinalopó.

• Igual que el meridional, però amb pèrdua de -d- i -r.
• -ou- → -au-.
• aquí → ací; aço → asto; hi ha → ha hi.
• Presència de molts castellanismes i arcaismes.

Català central

Comprèn Girona, Barcelona i el Tarragonès.

• /v/ → /b/.
• No es pronuncien els grups -mp, -nt, -rt.
• Vocalisme tònic: /i/, /e/, /ɛ/, /a/, /ɔ/, /o/, /u/.
• Vocalisme àton: /i/, /ə/, /u/.
• Ús de aquest, dues, meva, seva, teva.
• Lèxic propi: xai, sorra, noia, mirall, escombrar.

Balear

Comprèn Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

• Supressió

Figures Retòriques i Connectors Textuals

Adverbials

• Lloc: on
• Temps: quan, abans que, sempre que, mentre, des que
• Manera: com, segons com, tal com, com si

Connectors per Tipus de Relació

• Causals: perquè, ja que, com que, atès que, vist que, gràcies a...
• Finals: perquè, a fi de/que, per tal de/que, per...
• Condicionals: si, en cas que, llevat que...
• Consecutives: de manera que, tan(t)...que, massa/molt/prou, perquè, així que...
• Concessives: encara que, malgrat que, tot i que, a pesar de/que...

Evolució de la Literatura Catalana

Decadència (Segles XVI - XVIII)

Es caracteritza per la disminució de la utilització de la nostra llengua. S'ha de destacar la influència de la literatura castellana. No obstant això, es manté viva la literatura popular.... Continuar leyendo "Resum de Figures Retòriques i Evolució Literària en Català" »

La literatura catalana (segles XVI-XVIII): La Decadència

Després d'un segle XV esplendorós, la producció literària en català va decaure tant en quantitat com en qualitat. Aquesta davallada es va deure a diverses causes:

• Allunyament de la cort.
• Enlluernament per la literatura castellana.
• Conseqüències d'una sèrie de fets històrics: Guerra dels Segadors, Guerra de Successió, etc.
• Aparició de la impremta, que va afavorir el castellà com a llengua de més difusió.

La producció literària d'aquest període està marcada per dos fets bàsics: l'Humanisme i el Renaixement, que van suposar una reacció contra la visió del món medieval.

La Renaixença (segle XIX)

Al llarg del segle XIX, Catalunya va viure una profunda transformació social... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Decadència, Renaixença i Àngel Guimerà" »

El Modernisme

Moviment literari i artístic que es desenvolupa a la darrera dècada del segle XIX i a la primera del XX. Pretén superar la cultura heretada de la Renaixença, transformar-la en una cultura nacional i moderna, i obrir el país cap a una Europa que serveixi de model. És un moviment complex amb molts matisos. Hi podem distingir dos corrents:

• L'esteticisme: engloba les obres dels autors partidaris de la sublimitat de l'art i de l'expressió de símbols decadents.
• El regeneracionisme: reflecteix la preocupació del paper de l'individu, i sobretot de l'artista, en una societat burgesa que és vista com a frívola i superficial, i que cal canviar.

D'aquest corrent podem destacar Joan Maragall, que compta amb una producció literària... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Modernisme a Postguerra" »

Rosalía de Castro

A poesía de Rosalía de Castro é, fundamentalmente, costumista. Cantares Gallegos (1863) é o poemario co cal inaugura o Rexurdimento Pleno. Está formado por un prólogo, no cal a autora expresa os motivos que a levaron a escribir ese libro en galego, e 36 poemas.

Ten unha estrutura circular: no primeiro poema aparece unha nena expresando o seu desexo de cantar e, no último, volve a aparecer declarando que puxo todo da súa parte malia os defectos. Trátase dunha poesía sinxela, popular e intimista.

Temas e obxectivos principais

• A exaltación do país e dos costumes galegos.
• A dignificación do galego, demostrando que é unha lingua tan digna como as outras.
• Protesta polo trato do resto de España aos galegos.
• Denuncia da situación

Què és la llengua estàndard?

És un model lingüístic que serveix de referent bàsic per als membres d'una comunitat lingüística, superant les diferències dialectals. Va sorgir per la necessitat d'una fixació i una regularitat en la llengua escrita.

Característiques de l'estàndard

• Estableix referències per a les actuacions lingüístiques.
• Assegura el progrés i la continuïtat d'una comunitat lingüística en el futur.
• Ocupa un lloc central dins del sistema lingüístic perquè té un valor simbòlic per als parlants i per a aquells que el volen aprendre.

Què són els barbarismes?

Són mots procedents d'un altre idioma que s'usen en lloc dels mots que la llengua pròpia ja té per designar els mateixos conceptes. Algunes característiques... Continuar leyendo "Llengua i literatura catalana: Estandardització i Modernisme" »

L'Existencialisme: Definició, Representants i Obres Clau

És un moviment filosòfic que sorgeix a Europa a causa de les guerres mundials. Els existencialistes creuen que l'ésser humà ha d'escollir el seu propi destí.

Representants de l'Existencialisme

• Jean-Paul Sartre: Filòsof, novel·lista i dramaturg. La seva obra principal és La nàusea, on planteja les seves preocupacions per l'existència humana. Al no trobar cap solució, determina que el fet d'existir li provoca nàusea.
• Albert Camus: També filòsof, novel·lista i dramaturg. Presenta a les seves obres l'absurditat de la vida humana. La seva obra principal és L'estrany, el protagonista del qual és indiferent a tot el que l'envolta i a ell mateix.

Pere Calders: Trajectòria, Estil

Context històric i literari de la postguerra

Ens trobem en el període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la immediata postguerra. Amb això s'inicià una persecució de la llengua i dels senyals d'identitat catalans, la qual cosa provocà una espanyolització forçada de la cultura.

Repressió franquista, exili i cultura

Això va provocar un exili marcat per la repressió, que va obligar molts autors catalans a marxar a l'estranger. Altres van optar per un exili interior, com a forma de resistència per demostrar al franquisme que no havia aconseguit enfonsar la cultura catalana. Finalment, alguns es van incorporar al nou règim, canviant les seves ideologies i renunciant als seus principis.

Aquesta etapa de repressió es pot dividir... Continuar leyendo "Salvador Espriu: Context històric i literari postguerra" »

L'arrencada d'una important etapa cultural (anys 60)

Als anys 60 va aparèixer una nova fornada d’intel·lectuals que van propiciar unes iniciatives culturals innovadores, pròximes al nouveau roman. Cal destacar:

• La fundació d’Òmnium Cultural.
• Editorials com Edicions 62 i la Gran Enciclopèdia Catalana.
• Revistes culturals com Serra d’Or.

La lírica catalana durant la Guerra Civil (dècada de 1930)

L’estètica del Noucentisme es va mantenir fins als anys 30, coneguda com a Neonoucentisme. També hi va haver una presència del Surrealisme. Carles Riba representa un món a part en aquest període. Autors destacats:

• Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Nou poemes, Quadern de sonets, Imitació del foc.
• Màrius Torres: Temes d’amor i mort.
• Clementina

El Lèxic Català: Origen i Tipus de Mots

Paraules Patrimonials o Populars

Són mots d’origen llatí que han perviscut a través dels segles, modificats per l’acció del temps i pels contactes amb altres llengües. Exemples: Matrem (mare), Filium (fill).

Els Cultismes

Paraules preses directament del llatí que no han experimentat tants de canvis formals com les patrimonials. Exemple: Del llatí Oculum (ull) sorgeix el cultisme oculista.

Tipus de Llatinismes

• Manlleus: Mots adaptats. Exemple: podium (pòdiums).
• Estrangerismes: Mots que mantenen la forma original llatina (s’escriuen en cursiva). Exemple: insula (plural insulae).

Propietats Textuals Essencials

L'Adequació

És la propietat que s’encarrega que el text s’adapti correctament al context... Continuar leyendo "Gramàtica, Lèxic i Moviments Literaris Clau en Català" »