Aportacions de Vicent Andrés Estellés a la poesia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,78 KB

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

Vicent Andrés Estellés pertany a un grup de poetes que tenen una dimensió universal, i la seua obra traspassa fronteres polítiques, lingüístiques i generacionals. Amb el seu verb clar i senzill, acara veritats atemporals i apàtrides, encara que, paradoxalment, la seua obra s'arrela fortament a la seua terra i al seu temps.

L'estil i el llenguatge d'Estellés

Quant al seu estil, es forja a partir de tres components sovint indestriables:

  • La tradició clàssica.
  • La llengua normativa del segle XX.
  • L'element més impactant: l'aportació del valencià col·loquial de l'Horta de València.

En aquest sentit, el poeta reivindica per al llenguatge poètic una sèrie de mots antipoètics (exabruptes, vulgarismes, falques...).

El jo poètic i la veu narrativa

L'aparició en el poema d'unes persones gramaticals amb les quals el lector ben prompte es familiaritza és un element interessant. Molt sovint trobem el jo poètic, que dona pistes de la biografia de l'escriptor; la seua vida i obra formen una unitat indestriable. En altres ocasions, el jo poètic vol ser anònim, "un entre tants". Però especialment interessant és quan el jo s'acara amb un tu, que no és un altre que el mateix jo desdoblat, com si el poeta i el poema es miraren a l'espill.

Tons, formes i temàtiques principals

Podem diferenciar diversos tons i formes en la seua producció:

  • El to cívic: el poeta esdevé la consciència de la col·lectivitat.
  • El to queixós: de qui se sap víctima de les circumstàncies.
  • El to humorístic, el to obscè i, sovint, el pornogràfic.

La dualitat de la Mort i l'Amor

Respecte als seus temes, convé que distingim entre la Mort, en majúscula i personificada, amb la qual el poeta fins i tot dialoga, i les morts, en minúscula i doloroses totes, especialment les familiars. A més de la mort tràgica, hi ha una mort més quotidiana i assequible. El que pretén és humanitzar-la per entendre allò que sovint és incomprensible.

L'amor en el poeta no és una entelèquia ni una formulació idealitzada. L'amor en Estellés es barreja i es confon amb la fisiologia, amb el sexe i amb la vida.

Compromís i consciència de poble

El ben cert és que, en l'obra d'Estellés, el compromís amb la classe treballadora i amb la seua terra és una constant. Estellés esdevé, així, la consciència del poble, la seua veu.

Entradas relacionadas: