Vicent Andrés Estellés i el realisme de la postguerra
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,72 KB
Actualizado el
Resumen
Aquest document és un fragment sobre la poesia catalana de la postguerra i sobre el realisme dels anys 60. Explica la censura, la prohibició de l'ús públic del català i la ruptura amb l'estètica anterior a la guerra. També presenta Vicent Andrés Estellés, poeta valencià de Burjassot, amb la seva trajectòria al diari Las Provincias i algunes de les seves obres.
Puntos clave
- A partir de 1939 es van interrompre la recuperació i la modernització de la llengua i la literatura.
- La dictadura va prohibir l'ús públic del català, el gallec i el basc, i els va reduir a la clandestinitat.
- Els poetes dels anys 40 van fer una poesia intimista que defugia la censura amb símbols.
- Durant els anys 60 es va generalitzar el Realisme, crític amb la societat i amb intenció de denúncia.
- Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993) va treballar al diari Las Provincias des de 1949 fins al 1978.
- Estellés va tenir popularitat als anys 70 amb Lletres de canvi, Llibre de meravelles, L'ofici de demà i Manual de conformitats.
Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba
4 Els realismes. Vicent Andrés Estellés
A partir de 1939, després de la Guerra Civil espanyola, es produiren un seguit d´esdevenimentsque interromperen l'impuls de recuperació i modernitzacióde la llengua i la literatura, engegat per les generacions anteriors. La dictadura prohibí l´ús públic de les llengües catalana, gallega i basca, de manera que aquestes cultures quedaren reduides a la clandestinitat.A més, la majoriad'intel lectuals, artistes i escriptors s hagueren d'exiliar a diversos paisos europeus i americans. Ací, els autors estaven sotmesos a la censura dels seusescrits i s'hi generalitzà una política de substitució lingüística, que potenciava
el castellà com a única llengua oficial en els ambits formals i consolidava la
situació de diglòssia literària. D'altra banda, el canvi polític també significà
l'aillament internacional, la desconnexió dels corrents artístics i literaris euro
peus i, a més, provocà una ruptura amb l'estètica anterior a la guerra.
Tot i les dificultats de la situació, els poetes continuaren fent versos; fins i tot
es pot afirmar que el gènere poètic fou el més conreat durant la postguerra
encara que amb escassa difusió, al marge dels circuits oficials. La poesia
quest període evolucionà tant en els temes com en l'estil: si bé els poetes
s anys 40 feren una poesia intimista i allunyada de la realitat, que defugia
la censura emparant-se en els símbols, en els decennis posteriors hi hagué
una recuperació progressiva de la realitat social i individual com a objecte
poètic. Alguns autors, com ara J. V. Foix, feren de pont entre la generació dels
anys 30 i la dels 50, amb una poesia que fusionava sovint el classicisme amb
les avantguardes.Durant els anys 60, alhora que es generalitzà el Realisme com a tendència
estètica, es Generà un moviment de defensa de l'ús social del valencíà i de la
unitat de la llengua catalana. El Realisme era crític amb la societat, amb inten
ció pedagogica i de denúncia, especialment de la manca de llibertat; emprava
un llenguatge directe, que facilitava la comunicació amb el lector. Expressions
n poesia compromesa, poesia com a arma de combat o poesia social feien
referència a la voluntat de transformació de la societat que tenia el Realisme
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993] treballà en la joven
tut d'aprenent de forner, d'orfebre i de mecanògraf; estudià periodisme i, des
de 1949, treballà en el diari Las Provincias, del qual fou redactor en cap fins a
1978. Ens ha llegat una obra poětica molt important, amb títols com Ciutat a
cau d'orella o La nit. En els anys 70 li arribà la popularitat amb Lletres de canvi
Llibre de meravelles, L'ofici de demà i Manual de conformitats.
Preguntas frecuentes
Què va passar amb el català després de 1939?
La dictadura en va prohibir l'ús públic, i les cultures catalana, gallega i basca van quedar reduïdes a la clandestinitat. A més, el castellà es va consolidar com a única llengua oficial en els àmbits formals.
Què era el Realisme dels anys 60?
Era un moviment crític amb la societat, amb intenció pedagògica i de denúncia, sobretot de la manca de llibertat. Emprava un llenguatge directe que facilitava la comunicació amb el lector.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.