Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Vicent Andrés Estellés: Un Poeta Compromès

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993), de la mateixa generació que Josep Maria Llompart, Blai Bonet o Gabriel Ferrater, va iniciar la seva producció poètica a la postguerra. Des de la perifèria literària que era la València d'aleshores, es va reunir amb Xavier Casp, Joan Fuster i altres membres de l'incipient valencianisme. Jove periodista amb vocació de poeta, escrivia versos infatigablement. Ciutat a cau d'orella, editat a València el 1953, fou el primer dels quatre poemaris publicats durant les dècades dels cinquanta i seixanta. No obstant això, no va ser fins a l'inici dels anys setanta que la seva obra va esdevenir un símbol del País Valencià que despertava,... Continuar leyendo "Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu: Poesia Catalana" »

Trobadorisme i Literatura Catalana Medieval

Trobadorisme: Segles XII-XIII

• Guillem de Berguedà
• Ramon Vidal
• Guillem de Cabestany
• Cerverí de Girona

Trobadorisme: Segle XIV

• Jordi de Sant Jordi
• Andreu Febrer
• Gilabert de Pròixida
• Pere March
• Jaume March

Literatura Catalana: Segle XIX (Apunt)

• Jacint Verdaguer
• Narcís Oller
• Àngel Guimerà

Ausiàs March: Vida, Obra i Cants

Característiques de l'Obra de March

• Representació de la vida real
• Canvi en el tracte de la dona
• Es passa de parlar de la bellesa a saber com és per dins

Biografia d'Ausiàs March

• Fill de Pere March
• Família rica
• Vassall d'Alfons el Magnànim
• Va concedir l'ordre de cavalleria
• Es va casar dues vegades (Isabel Martorell i Joana Escorna)

L'Obra Poètica d'Ausiàs March

Temes principals: amor, mort, pecat,... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Trobadorisme, Ausiàs March i Ramon Llull" »

En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?

J. Fuster va publicar Diccionari per a ociosos l’any 1964, època en què el règim franquista començà una progressiva obertura internacional i es van extingir la censura prèvia (1966) i la prohibició de publicar en català, vigents des del final de la guerra civil.

Al llarg de la dècada dels 40, la tràgica situació de la postguerra a Espanya s’havia accentuat per les conseqüències de la II GM tant des del punt de vista econòmic i polític com des del cultural i filosòfic. L’existencialisme, amb la figura de Sartre com a emblema, serà una conseqüència d’aquesta crisi moral i creativa. Els escriptors explicitaran el seu compromís amb una visió... Continuar leyendo "Context històric i cultural de l'obra Diccionari per a ociosos de J. Fuster" »

La Expansión de la Educación Superior en Chile: Un Siglo de Transformación Universitaria (1900-1960)

A principios del siglo XX, el sistema de educación superior chileno estaba primordialmente destinado a educar a la oligarquía nacional, con un fuerte énfasis en el saber académico y enciclopédico. En ese entonces, solo existía una universidad pública, la Universidad de Chile, y una privada, la Pontificia Universidad Católica de Chile.

Emergencia de Nuevas Instituciones y la Inclusión Popular

Sin embargo, desde fines de la década de 1910 y en el transcurso de la década siguiente, se gestó un cambio significativo con la fundación de tres nuevas casas de estudios superiores privadas. Estas instituciones incidieron en una inicial inclusión

Psicologia dels personatges en l'obra de Mercè Rodoreda

La producció literària de Mercè Rodoreda incideix profundament en la psicologia dels personatges i està íntimament vinculada a la seva biografia. Quan va començar a escriure novel·la psicològica, havia patit les conseqüències de l'exili, una vida amorosa agitada i la guerra. Sobretot, destaca l'acurada descripció psicològica de personatges femenins, sotmesos al destructor pas del temps. Els personatges evolucionen al mateix temps que la realitat que els envolta.

És notable el paral·lelisme entre els pensaments dels personatges i la descripció dels llocs, persones i situacions. Els diàlegs es confonen amb els pensaments, amb constants canvis en els estils del discurs. Així,... Continuar leyendo "Psicologia en l'obra de Mercè Rodoreda i narrativa dels 70" »

Anàlisi d'"Els dos campanars" de Jacint Verdaguer

Context històric i literari

El poema "Els dos campanars" és una obra de Mossèn Jacint Verdaguer, nascut a Folgueroles (Osona) el 17 de maig de 1845 i mort a Vil·la Joana (Vallvidrera, Barcelona) el 10 de juny de 1902. Verdaguer, poeta romàntic, va viure els primers anys del Modernisme i, en el marc de la Renaixença, és un dels recuperadors de la llengua catalana, tornant a situar el català en la categoria de llengua literària. És considerat l'autor del poble, ja que va tenir una gran repercussió popular, i el seu enterrament va ser un esdeveniment multitudinari.

A partir de l'any 1880, des que Verdaguer és a casa del Marquès de Comillas treballant com a almoiner, fa diverses excursions,... Continuar leyendo "Verdaguer i l'elegia dels campanars: Cuixà i Canigó" »

XVII.Mendea

1. . Zergatik izan zuen Ipar Euskal Herriko literaturak aurrekada nabarmena? 

Arrazoi ekonomikoak  eta erlijiosoen ondorioz. Ternuako arrantzak ematen zituen irabaziak Lapurdiko kostaldean bizimodua asko hobetu omen zen katoliko eta protestanten artean izandako erlijio gerrak baretuak izan zirelako.

2. . Zeintzuk dira Sarako taldearen ezaugarriak? 

-Ziburu, Donibane eta Sarako elizgizonak dira gehienak.

-Badirudi denek hartzen dutela Axular buruzagitzat,

-Egileak elizgizonak izanik,liburuetan darabiltzaten gaiak ereerlijiosoak dira gehienbat.

-Lapurtera bihurtzen dute Ipar Euskal Herriko euskalki literario nagusia e

3. Nortzuk izan ziren Sarako taldearen partaideak?

Joanes Etxeberri Ziburukoa eta Pedro Axular.

4. Zein liburu idatzi zuen Joanes

Evolució del Modernisme Català

El 1893 el modernisme català va començar a diversificar-se en dos grups.

La diversificació del moviment

D’una banda, hi havia els regeneracionistes, que van dirigir la seva activitat a la propagació d’un programa de regeneració moral, social i política de Catalunya. De l’altra, hi havia els esteticistes, seguidors de l’art, que limitaven les seves activitats al camp de la cultura i que es van decantar pel conreu de formes decadentistes i simbolistes.

La fundació de la revista Cefalònia el 1898 va representar la represa del moviment unitari. Els objectius modernistes van coincidir amb la reacció positiva de la burgesia catalana que començava a engegar un moviment nacionalista que havia de canviar... Continuar leyendo "Evolució del Modernisme Català i Joan Maragall" »

Vicente Risco

A Guerra Civil supuxo un duro golpe na traxectoria vital e literaria.

•Produción narrativa:

A súa primeira creación narrativa foiDo caso que lle aconteceu ao Dr. Alveiros. Neste obra
Risco deixa constancia da súa ideoloxía, facendo patente a súa oposición frontal ao
pensamento racionalista. Rompe os tópicos da tradición de século XIX e incorpora á nosa
literatura asuntos como o esoterismo ou un mundo máxico e marabilloso.
A única novela de Risco éO porco de pé. A figura do protagonista, caracterizado como un
porco, sérvelle para criticar desde a vulgaridade o materialismo da nova burguesía ata a perda
da galeguidade. Destaca a ironía, longas enumeracións e imaxes paródicas e caricaturescas.
•Produción ensaística: