Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Textos Periodístics d'Opinió

Els textos periodístics d'opinió són argumentatius i es publiquen en mitjans de comunicació per expressar punts de vista, analitzar i valorar fets d'actualitat. Inclouen diversos gèneres com l'editorial, l'article d'opinió, la columna i les cartes al director.

• L'editorial: Representa el punt de vista del mitjà, no va signat i reflecteix la línia editorial per orientar i convèncer l'opinió pública.
• L'article d'opinió: Escrit per especialistes o persones conegudes, ofereix reflexions personals sobre temes actuals.
• La columna: Forma regular en un espai fix del diari, escrita per periodistes de prestigi o especialistes, amb estil literari i suggerent.
• Les cartes al director: Opinions dels lectors sobre temes

La Poesia del Segle XV

• La fin'amors estava en declivi. Hi va haver intents de revifar-la amb els certàmens de la Gaia Ciència, però no hi contribuïren i donaren lloc a una poesia mediocre i decadent.
• La renovació va arribar poc després a la cort napolitana d'Alfons IV el Magnànim, que es va envoltar d'un grup d'artistes, com ara Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer.
• Els escriptors de la cort llegiren Dant i Petrarca, continuadors de la renovació poètica del Dolce stil nuovo.
• Hi va haver l'ús d'una llengua esquitxada d'occitanismes.

Jordi de Sant Jordi

• Durant el setge de Nàpols fou empresonat. Va escriure sobre la soledat de la presó: Dessert d'amics, de béns e de senyor.
• Autor de 18 poemes, posteriorment agrupats amb l'epígraf de Cançoner:

L'assaig

L'assaig és el quart gènere literari, al costat de la narrativa, la poesia i el teatre. És un gènere escrit en prosa i té com a referent la realitat. La seua funció és persuadir el lector, el qual té un paper actiu.

Context històric

Un gènere com aquest tenia una cabuda difícil en la censura i control ideològic després de la Guerra Civil i al llarg de la postguerra. A partir dels anys seixanta, hi ha més permissivitat, amb noves editorials i noves possibilitats de publicació. Així, l'any 1962 Edicions 62 publica un assaig sobre temes nacionals i culturals: Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster.

Joan Fuster i l'assaig

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és, com a assagista, una figura capdavantera en la literatura catalana... Continuar leyendo "Literatura, Teatre i Llengua: Fuster, Sirera i Normativa" »

Conceptes Clau de la Llengua

• Arcaismes: formes lingüístiques antigues en desús, com ara aqueix en alguns dialectes.
• Argots: varietats lingüístiques pròpies de grups socials específics.
• Català Occidental: parlat principalment a la part occidental de Catalunya (Lleida i àrees circumdants), València i les Illes Balears, amb característiques fonètiques, lèxiques i gramaticals pròpies.
• Català Oriental: parlat a la part oriental de Catalunya (Barcelona i àrees circumdants), amb una pronunciació més tancada.
• Registre Estàndard: forma lingüística considerada correcta segons l'Institut d'Estudis Catalans, essencial per a nous parlants.
• Registre Lingüístic: varietat de la llengua adaptada a la situació comunicativa (formal o informal)

L'Avantguardisme a la Literatura Catalana

Concepte d'Avantguardisme

L'avantguardisme fou una sèrie de moviments artístics i literaris sorgits a Europa cap al 1905 i que van tenir la seva màxima influència entre 1915 i 1925. L'avantguardisme va ser un trencament amb la cultura tradicional i la recerca de noves formes d'expressió.

Característiques de les Avantguardes

Les avantguardes es caracteritzen per:

• L'actitud de revolta (anaven en contra de les normes i de la institucionalització de l'art).
• La seva vida breu.
• La seva gran diversitat (expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, creacionisme, ultraisme, surrealisme...).

Els moviments avantguardistes en la literatura catalana, els quals van aparèixer entre 1905 i 1925, van ser principalment... Continuar leyendo "L'Avantguardisme Literari Català: Concepte, Moviments i Tècniques" »

Aquest document explora l'evolució i els autors destacats del gènere de l'assaig català, posant èmfasi en la influència de Joan Fuster i la continuïtat del seu llegat.

Autors Clau en l'Assaig Català Contemporani

Maria Aurèlia Capmany i l'Assaig Modern

La influència del Maig del 68 francès va inaugurar nous temes assagístics. En aquest context, Maria Aurèlia Capmany va inaugurar la pràctica d'un assaig modern, homologable pel to i els temes al que s'estava fent en altres països. Capmany és una figura clàssica del pensament feminista català.

Josep Pla: El Mestre del Dietari

Josep Pla (1897-1981) és un dels escriptors més admirats per Fuster. Té una extensíssima bibliografia que abraça seixanta anys i cultiva diversos gèneres... Continuar leyendo "Assaig Català: Autors Clau i el Llegat de Joan Fuster" »

Temàtica dels Poemes de Vicent Andrés Estellés

«Ací»

El tema del poema és l’evocació d’Ausiàs March, un dels grans referents de la nostra cultura, a partir d’una passejada per la ciutat de València amb la seua parella: va paral·lel al record del nostre gran poeta i d’algunes de les vivències, històriques o hipotètiques, que marcaren la seua vida.

«Assumiràs la veu d’un poble»

El tema del poema és l’atribució al poeta del paper de portaveu de la col·lectivitat, de la lluita per a salvar els vençuts i fer servir les eines pròpies del poeta en funció dels interessos de la col·lectivitat, el poble.

«Cant de Vicent»

El tema del poema és la impossibilitat de fer un cant a València, la seua ciutat.

«Demà serà una

Literatura Catalana Actual: Context

Els anys 70 del segle XX marquen l'inici d'una nova era per a la literatura catalana: la transició democràtica, que va crear les condicions perquè aquesta pogués recuperar-se i encaminar-se cap a la normalitat. Això es pot demostrar en els aspectes següents:

1. La Constitució Espanyola de 1978, l’Estatut d’Autonomia de 1983 i la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears de 1986, han afavorit que la llengua catalana s'encamini cap a la seva normalització lingüística. Tot i que encara no s'ha aconseguit una normalització en tots els àmbits d'ús, els drets lingüístics de la llengua catalana són reconeguts i estan protegits per la legalitat.
2. L'escola en català fa que les noves generacions

• Aloma (1936): Obra de Mercè Rodoreda. Un exemple destacat de novel·la psicològica.

• Imitació del foc: Tercer llibre de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

• El Cafè de la Marina (1933): Obra teatral principal de Josep M. de Sagarra, que hi posa tota la seva expressivitat poètica al servei d'un teatre senzill amb gran èxit de públic.

• Mort de Dama (1931): De Llorenç Villalonga, pertany a la novel·la de crítica social, on empra l'humor, la caricatura i la ironia per fer una crítica de la societat.

Literatura Pre-Guerra: Context

Entre els anys 20 i 30 es produeixen fets importants. El 1923 es proclama la dictadura de Primo de Rivera, que aboleix la Mancomunitat i prohibeix l'ús del català. El 1931, amb la II República, es recuperen les llibertats,... Continuar leyendo "Literatura Catalana Pre-Guerra: Corrents i Autors Clau" »

Formació de la llengua catalana

Evolució del llatí vulgar

El llatí és la base lingüística del català, però també rep la influència d’altres llengües.

Substrat: Influències preromanes

És el coixí lingüístic damunt el qual es va assentar el llatí.

• Celta, iberobasc, grec, basc (llengües que es parlaven abans a la zona)
• Paraules que han deixat:
  • Celta: balma, trencar, maduixa, Vallabriga, Cadaqués
  • Grec: Roses, Empúries, Mao, Eivissa
  • Iberobasc: esquerra, pissarra, cabàs

La invasió romana (segle III aC) va iniciar un profund procés de romanització (lleis, costums, llengua...). El llatí, en les seves varietats culta i popular, es va imposar.

Superstrat: Influències posteriors

Després de la implantació del llatí, les llengües germàniques... Continuar leyendo "Formació i evolució de la llengua catalana" »