Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

• Aloma (1936): Obra de Mercè Rodoreda. Un exemple destacat de novel·la psicològica.

• Imitació del foc: Tercer llibre de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

• El Cafè de la Marina (1933): Obra teatral principal de Josep M. de Sagarra, que hi posa tota la seva expressivitat poètica al servei d'un teatre senzill amb gran èxit de públic.

• Mort de Dama (1931): De Llorenç Villalonga, pertany a la novel·la de crítica social, on empra l'humor, la caricatura i la ironia per fer una crítica de la societat.

Literatura Pre-Guerra: Context

Entre els anys 20 i 30 es produeixen fets importants. El 1923 es proclama la dictadura de Primo de Rivera, que aboleix la Mancomunitat i prohibeix l'ús del català. El 1931, amb la II República, es recuperen les llibertats,... Continuar leyendo "Literatura Catalana Pre-Guerra: Corrents i Autors Clau" »

Formació de la llengua catalana

Evolució del llatí vulgar

El llatí és la base lingüística del català, però també rep la influència d’altres llengües.

Substrat: Influències preromanes

És el coixí lingüístic damunt el qual es va assentar el llatí.

• Celta, iberobasc, grec, basc (llengües que es parlaven abans a la zona)
• Paraules que han deixat:
  • Celta: balma, trencar, maduixa, Vallabriga, Cadaqués
  • Grec: Roses, Empúries, Mao, Eivissa
  • Iberobasc: esquerra, pissarra, cabàs

La invasió romana (segle III aC) va iniciar un profund procés de romanització (lleis, costums, llengua...). El llatí, en les seves varietats culta i popular, es va imposar.

Superstrat: Influències posteriors

Després de la implantació del llatí, les llengües germàniques... Continuar leyendo "Formació i evolució de la llengua catalana" »

Els prejudicis lingüístics

La sociolingüística és la disciplina que estudia l’ús que fan els parlants de la llengua i el seu comportament lingüístic. Això ha dut a observar una sèrie de factors extralingüístics que motiven el parlant a canviar de llengua en segons quin context, així com a estudiar les situacions de contacte lingüístic que es produeixen en la societat actual i els fenòmens que aquestes provoquen.

En relació amb els comportaments lingüístics, en situacions de conflicte lingüístic hi sol haver prejudicis lingüístics, és a dir, judicis de valor que es fan sobre una llengua (normalment la minoritzada). Per tant, es tracta d’afirmacions que no es poden comprovar científicament; no pot haver-hi consens sobre... Continuar leyendo "Prejudicis lingüístics, mite del bilingüisme i la llengua catalana" »

La història de la llengua catalana

• Formació de la llengua catalana

  • El català és d'afiliació llatina.
  • Adstrat → llengües que van influir en la formació del català (occità, francès, italià, portuguès, espanyol).
  • Influències lingüístiques dels pobles preromans
    • El llatí constitueix la base lingüística del català. Quan els romans van arribar a la península Ibèrica, van anar escampant el llatí.
    • La gent que vivia a la península Ibèrica parlava grec, iberobasc, basc, celta…
    • Aquest substrat ha deixat paraules al català:
      • El celta ens ha deixat part del lèxic, toponímia, fonètica.
      • El grec ha deixat toponímies.
      • L'iberobasc és l'idioma que més elements ha deixat: lèxic, toponímia, fonètica.
  • Tots els camins duen a Roma
    • La invasió

Christine de Pizan (1364-1420)

Tracta la misogínia a la literatura de l'època i denuncia la misogínia més oculta i normalitzada.

Francesco Petrarca (1304-1374)

Se'l considera el pare de l'humanisme i té una petita influència de la cultura grecollatina. Utilitza la poesia com a procés de reflexió, coneixement i autoconeixement.

Joan Roís de Corella (1453-1497)

Va ser un dels últims grans escriptors catalans de l'edat mitjana. Té una sèrie d'obres de tipus religiós, però l'obra profana és la que es considera millor i més professional. És un dels portadors del Renaixement com a forma d'escriure. Va tenir tant impacte en la seva època que molts altres autors copiaven frases seves, com per exemple en el llibre Tirant lo Blanc de Joanot... Continuar leyendo "Autors i Moviments Literaris: Edat Mitjana al segle XIX" »

Karl Marx: Materialismo, Trabajo y Emancipación

Karl Marx fue el creador de una visión materialista de la realidad. Para Marx, el ser humano pertenece a la naturaleza material. El ser humano es un ser natural viviente que se define por sus necesidades, pero se distingue de otras especies animales por su capacidad de producir lo que necesita a través del trabajo. La forma en que se organiza el trabajo y la relación de los seres humanos con los medios de producción determinan el modo concreto en que se relacionan entre sí. El trabajo puede ser un medio para que los individuos vivan plenamente, se relacionen armónicamente entre sí y con la naturaleza, o puede conducir a la esclavitud.

Sociabilidad Humana según Marx

Los seres humanos han... Continuar leyendo "Explorando la Condición Humana: Perspectivas de Marx y Freud sobre Sociedad y Libertad" »

Context Històric i Cultural de l'Obra

Context de l'Escriptura

La literatura catalana, durant l'escriptura d'aquesta obra, es va desenvolupar sota la repressió de la dictadura franquista, amb condicions restrictives fins a la fi dels anys seixanta. En el context de la postguerra, el silenci imposat pel règim i la persecució dels escriptors contraris van traslladar la vida literària a l'exili i la clandestinitat. No obstant això, la creació d'editorials modernes i l'eliminació parcial de la censura durant els anys seixanta van permetre una progressiva recuperació cultural. La censura va continuar fins al final del règim, afectant la producció literària en català.

Situació de l'Obra en la Trajectòria de l'Autor

El Llibre de Meravelles... Continuar leyendo "Context Històric i Cultural de l'Obra Poètica de Vicent Andrés Estellés" »

Altres autors destacats en el context d'escriptura de l'obra

Josep Lluís Sirera, com a dramaturg, va publicar, en col·laboració amb el seu germà gran Rodolf Sirera, nombroses obres de teatre com Homenatge a Florentí Montfort o Silenci de negra.

Manuel Molins des del 1978 va començar a publicar algunes de les obres que havia escrit per al grup de teatre independent Teatre-Club 49, com Dansa del vetlatori i Quatre històries d'amor per a la reina Germana, que formen part d'un conjunt de set obres destinades a reflexionar sobre la història dels valencians. Altres obres plantegen una altra constant de la seua escriptura: les formes que adopta l'opressió dels més forts sobre els més dèbils en els entorns més quotidians. Ha publicat també... Continuar leyendo "Autors i Context Teatral Valencià Previ a 'El Verí del Teatre'" »

Context de la Postguerra a Catalunya

• Hi va haver una abolició de les institucions democràtiques.
• També hi va haver una reducció de drets civils i llibertats: de premsa, d'expressió, d'associació.
• El català va deixar de ser llengua cooficial.
• Hi va haver un trencament de les aspiracions reformistes i progressistes de l'Espanya.
• Per últim, hi va haver dos exilis: l'interior (silenci i censura temàtica i lingüística) i l'exterior, que va fer que més de mig milió de persones haguessin d'abandonar el país.

Mercè Rodoreda

Biografia

• Va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi.
• Poc temps a l'escola (autodidacta).
• Família catalanista i amb intencionalitat cultural (el pare la va iniciar en el gust per la lectura).
• Influència de l'avi.
• Primeres

Origen de les Cròniques

A l'època medieval, les guerres eren freqüents. Els reis, per mantenir la fidelitat dels seus súbdits, acudeixen a la literatura. Hi ha dos tipus de produccions:

1. Poesia èpica: narracions en vers d'episodis bèl·lics. En català no se'n conserven.
2. Cròniques: narracions en prosa amb pretensió d'autenticitat històrica. Primeres cròniques en llatí, després en català.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

• Llibre dels fets o Crònica de Jaume I
• Crònica de Bernat Desclot
• Crònica de Ramon Muntaner
• Crònica de Pere el Cerimoniós

Característiques Generals de les Cròniques

• Clara intenció propagandística i justificació de la política reial.
• Escrites entre els segles XIII i XIV.
• Són extenses narracions en prosa de fets