Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

El català sota el franquisme

Després de 1939, el català és prohibit en l’àmbit públic, perseguit i resta sense reconeixement oficial fins a l’arribada de la democràcia.

La repressió

• Eliminació de les autonomies, aplicació d’una censura total i imposició del castellà.

• El català queda reduït estrictament a l’àmbit familiar.

• L’escola i els mitjans de comunicació són completament castellanitzats.

Etapes de la repressió:

1. 1939–1946 (Màxima repressió):
   Execucions, prohibicions, censura absoluta i desaparició de la vida cultural pública.
   Es manté una resistència clandestina. Es publica l’obra de Verdaguer amb ortografia prefabriana per evitar la normativa oficial.

2. 1946–1956 (Reobertura lenta):
   L’escena internacional obliga

Poesía galega entre 1936 e 1976: un antes e un despois

A Guerra Civil marcou un antes e un despois na historia de todos os países e culturas que integran a España contemporánea. Galicia non foi unha excepción. Desde os primeiros días da contenda, a produción xornalística en galego cae ata desaparecer case por completo. O bando sublevado contra a República amosou axiña o seu desafecto cara ás linguas e culturas periféricas. Aínda que o uso do galego seguía sendo maioritario en Galicia, redúcese aos rexistros informais e foi tolerado por ser o único idioma no que unha boa parte da poboación tiña competencia.

En canto á literatura na nosa lingua, durante os anos que durou a guerra apareceron algunhas obras en galego; o noso idioma... Continuar leyendo "Poesía galega (1936–1976): represión, exilio e renovación literaria" »

Orígens de la llengua catalana

• Neix de l’evolució del llatí vulgar al nord-est de la Península.
• Entre els segles VII i VIII la llengua catalana ja es parla.
• Primeres paraules catalanes apareixen en textos llatins (segles IX–X).

Primeres manifestacions escrites

• Segle XI: frases curtes en català dins de textos llatins (textos mixtos).
• Segle XII: primers textos complets en català:
  • Homilies d’Organyà
  • Llibre Jutge

Expansió territorial del català (s. XIII)

• Conquesta de Mallorca: introducció del català oriental.
• Conquesta del Regne de València: introducció del català occidental.
• Conquesta de l’Alguer (Sardenya): introducció del català oriental.

Consolidació de la llengua (s. XIII–XIV)

• Creació d’una llengua escrita unificada a la Cancelleria

Adequació, coherència i cohesió textual

L'adequació (adaptació del text)

• Situació: formal o informal.
• Destinatari: amic, professor, públic, etc.
• Intenció: informar, convèncer, etc.

Pista: Si es parla de “situació comunicativa”, es tracta d'adequació.

La coherència (ordre i sentit del text)

• Tema clar i idees relacionades.
• Ordre lògic (introducció → desenvolupament → conclusió).
• No hi ha contradiccions.

Pista: Si es parla d'“organització d'idees”, es tracta de coherència.

La cohesió (com s'uneixen les frases)

• Connectors: però, a més, per tant, perquè...
• Pronoms: ell, això, aquell...
• Sinònims i repeticions controlades.

Pista: Si hi ha connectors o pronoms, es tracta de cohesió.

Els registres lingüístics

Els registres són... Continuar leyendo "Guia de Registres i Funcions del Llenguatge" »

La Prosa Humanística i el Context del Segle XV

Context Històric i Social de l'Humanisme

1. A partir del segle XIII, les ciutats i la burgesia comencen a tenir més importància. La burgesia volia una administració més eficient i necessitava un llenguatge més clar i útil.

2. Amb el creixement urbà:

   • Apareixen professionals especialitzats.
   • S'obren universitats i escoles.
   • Les ordres religioses urbanes (franciscans, dominicans...) es dediquen a predicar i formar.

3. En aquest context neix l’Humanisme:

   • Moviment sorgit a Itàlia.
   • Vol recuperar els valors dels clàssics grecs i llatins.
   • Té una visió més humana del món.
   • Passa del teocentrisme (Déu al centre) a l'antropocentrisme (l’home al centre).

Característiques Clau de l'Humanisme

L'Humanisme significa:... Continuar leyendo "Literatura Catalana del Segle XV: Humanisme, Poesia i Novel·la" »

El Romanticisme

El Romanticisme neix com una reacció contra la Il·lustració i el racionalisme, que prioritzaven la raó i l'ordre. Els romàntics reivindiquen:

• Sentiments i emocions
• Llibertat individual
• Imaginació
• Natura
• Esperit nacional

Apareix en un moment de canvis socials i polítics que provoquen una crisi de valors. Representa la cerca d'autenticitat, rebel·lia i evasió.

Autors destacats

Gustavo Adolfo Bécquer.

Valors del Romanticisme

• Rebuig del racionalisme il·lustrat.
• Subjectivisme i valoració de l'individu.
• Idealització i menyspreu de la realitat quotidiana.
• Evasió en la fantasia i en èpoques o espais exòtics.
• Interès pel folklore (la història popular), fet que impulsa els nacionalismes.

La Renaixença

Moviment cultural i literari català... Continuar leyendo "Romanticisme, Renaixença, Realisme i Naturalisme: Guia Literària" »

O Grupo Nós (Prosa do Primeiro Terzo do Século XX)

O Grupo Nós foi un núcleo de intelectuais que liderou a consolidación e modernización da prosa galega durante o primeiro terzo do século XX (período 1920-1936), influíndo tamén no ensaio.

Inicialmente interesáronse pola cultura galega e oriental, e en 1918 uníronse ao ideario galeguista e desenvolveron unha intensa actividade cultural e política. Fundaron a revista Nós (1920), fundamental para a súa difusión.

A prosa do Grupo Nós supón unha superación da temática costumista e ruralista e avanza na renovación estética e técnica, rompendo o bilingüismo diglósico e incorporando o monólogo interior e a ruptura temporal.

Autores e Obras

• Vicente Risco:
  • Ensaio: Teoría do nacionalismo

…

Pregunta & Evolución da relxión na humanidade etamen 1° Animismo - Prehistoria

 idea religiosa que considera q todos os seres vivos (animáis e vexetais) están habitados por un espirito divino, con un alma coa que se relaciona o ser humano.
Actualmente hai animismo nos polos, en África sussaxiariana e na amezonia.

2° Politeísmo - Prehistoria/historia.

practica relixiosa que comeza na múltiples figuras que representen, as emocions, as accións humanas, as forzás da natureza. Estés deuses habitan un lugar separado do mundo, con unha vida e intereses propios. O ser humano relacionase con eles sin posibilidade de influir. O ser humano é unha marioneta. Na actuaridade o hinduismo. Antes en Exipto, Grecia, Roma, nórdicas, precolombianas.... Continuar leyendo "exame" »

1. La prosa humanística

Context històric i social

• Creixement de les ciutats i la burgesia ➝ protagonistes socials.
• Noves necessitats econòmiques i burocràtiques ➝ renovació del llenguatge.
• A la cort i a l'Església fan falta professionals especialitzats.
• Neixen universitats i ordes mendicants.

Origen de l'humanisme

• Neix a Itàlia.
• Mirada cap a l'Antiguitat (valors bàsics i estètics clàssics).
• Nova visió: teocentrisme ➝ antropocentrisme (l'home és el centre).
• Transició de l'Edat Mitjana a un temps de coneixement.

Els humanistes

• Grans erudits, experts en un camp determinat.
• Redescobreixen els clàssics perquè el món medieval els havia tergiversat.
• Nova lectura amb el nou pensament: racionalisme, memòria i crítica.
• Objectiu: crear una literatura

¿Por qué conquistaron tanto territorio en tan poco tiempo?

Conquistaron rápidamente porque sus enemigos (bizantinos y persas) estaban agotados tras largos conflictos. Además, necesitaban tierras nuevas por el crecimiento de su población y ofrecían condiciones favorables a los pueblos que se rendían pacíficamente. Tras la muerte de Mahoma, el liderazgo político y religioso pasó a los califas y el Islam se expandió con rapidez.

Fases del Imperio Islámico

• Primeros califas (632–661): Elegidos entre los compañeros de Mahoma. Nacen las ramas chií y suní (conocidas como el Califato ortodoxo).
• Dinastía Omeya (661–750): Capital en Damasco. Fue la mayor fase de expansión inicial y favorecieron la posición de los árabes.
• Dinastía Abasí