Història de la llengua catalana i literatura medieval

Orígens de la llengua catalana

• Neix de l’evolució del llatí vulgar al nord-est de la Península.
• Entre els segles VII i VIII la llengua catalana ja es parla.
• Primeres paraules catalanes apareixen en textos llatins (segles IX–X).

Primeres manifestacions escrites

• Segle XI: frases curtes en català dins de textos llatins (textos mixtos).
• Segle XII: primers textos complets en català:
  • Homilies d’Organyà
  • Llibre Jutge

Expansió territorial del català (s. XIII)

• Conquesta de Mallorca: introducció del català oriental.
• Conquesta del Regne de València: introducció del català occidental.
• Conquesta de l’Alguer (Sardenya): introducció del català oriental.

Consolidació de la llengua (s. XIII–XIV)

• Creació d’una llengua escrita unificada a la Cancelleria Reial.
• Apareix el concepte de llengua catalana diferenciada de l’occità.

Poesia trobadoresca i Ramon Llull

Què és la poesia trobadoresca?

• La primera gran poesia culta en llengua occitana.
• Els trobadors componien; els joglars recitaven.

Amor cortès (fin’amors)

• Amor ideal i impossible, dins de corts feudals.
• La dama (midons): noble, idealitzada, i s’hi amaga la identitat amb un senhal.
• El trobador: es comporta com un vassall, pateix i serveix la dama.
• El gilós: marit de la dama.
• Lausengiers: xafarders que causen problemes.

Accentuació diacrítica i mètrica

Bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús, vós.

• Rima femenina: plana (2) o esdrúixola (1).
• Rima masculina: aguda (3).
• Art menor: 8 síl·labes o menys.
• Art major: 9 síl·labes o més.

Figures retòriques principals

• Metàfora: “els teus ulls, dos estels” (substitueix una realitat per una altra).
• Personificació: “el vent xiulava trist” (atribueix qualitats humanes).
• Anàfora: repetició al començament de diversos versos.
• Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de la frase.
• Comparació: “dolç com la mel”.
• Al·literació: repetició d’un so (ex: “sota el so suau...”).

Tòpics i gèneres trobadorescos

• Tòpics: enamorament sobtat, la primavera, l'amor com a malaltia o sofriment i la fidelitat absoluta.
• Gèneres:
  • Cançó: poema amorós principal amb tornada i senhal.
  • Dansa / balada: amb refrany i ritme de ball.
  • Alba: comiat d’amants a l’alba.
  • Pastorel·la: trobador i pastora.
  • Sirventès: poema crític o polític.
  • Tensó / partiment: debat poètic.
  • Plany: lament fúnebre.

Ramon Llull

Biografia essencial

• Nascut a Mallorca (1232/33).
• Vida cortesana fins a la seva conversió (1263).
• Il·luminació de Randa (1274): Déu li revela L’Art, el seu sistema filosòfic.

Objectius de la vida de Llull

1. Escriure llibres per explicar la fe.
2. Fundar escoles per ensenyar llengües orientals.
3. Viatjar per convertir jueus i musulmans.

L’Art lul·liana

• Sistema racional basat en combinar idees.
• Vol demostrar la fe cristiana amb arguments lògics.
• Pensada per debatre amb jueus i musulmans.

Obres importants

Religioses i didàctiques

• Llibre de contemplació en Déu
• Llibre de l’orde de cavalleria
• Llibre del gentil i els tres savis

Novel·les

• Blaquerna
• Llibre de meravelles

Poesia

• Llibre d’Amic e Amat (366 versicles).
• Obres autobiogràfiques: Cant de Ramon, Lo desconhort.

Ausiàs Marc i poetes del s. XIV–XV

Poetes del s. XIV–XV

• Jaume Marc: poesia moral.
• Pere Marc: poesia reflexiva.
• Gilabert de Pròixita: influència trobadoresca.
• Andreu Febrer: traductor de la Divina Comèdia.
• Jordi de Sant Jordi: poesia elegant i trobadoresca.

Característiques de la lírica d’aquest període

• La poesia passa de l’occità al català.
• Esdevé més moral, reflexiva i personal.
• Manté elements trobadorescos però els adapta.

Ausiàs Marc

Biografia i obra

• Valencià (1400–1459). Cavaller i administrador.
• Obra: 127 poemes (aprox. 10.000 versos).
• Mètrica: decasíl·labs, estrofes de 8 versos més tornada.
• És el primer poeta que escriu poesia plenament en català.

Estil i temes

• Estil: poesia personal amb emocions reals i conflicte interior. La dona és real, no idealitzada. Utilitza imatges fortes: “Bullirà el mar com la cassola al forn”.
• Temes:
  • Amor conflictiu (entre ideal i realitat).
  • Cicles segons el senyal (Llir entre cards, Plena de seny, etc.).
  • Cants de mort: reflexió sobre la mort i l’ànima.
  • Poesia moral i religiosa: Cant espiritual.

Reglament bàsic del voleibol

Mides i zones del camp

• Mides del camp: 18 × 9 m.
• Zona lliure: mínim 3 m a cada costat.
• Amplada de les línies: 5 cm.
• Línia central: divideix el camp en dues meitats de 9 × 9 m.
• Línia d’atac: a 3 m de la xarxa.
• Zona de servei: situada darrere de la línia de fons, delimitada per dues línies de 15 cm col·locades a 20 cm de la línia final.

La xarxa i els seus elements

• Alçada de la xarxa: 2,43 m (homes) i 2,24 m (dones).
• Dimensions: 1 m d'amplada per 9,50 m de llargada. Malla de 10 × 10 cm.
• Bandes: banda superior blanca de 5 cm. La banda inferior no existeix (només corda tensora).
• Antenes: situades just sobre les línies laterals. Fan 1,80 m de llargada i 10 mm de diàmetre. Sobresurten 80 cm i tenen franges de 10 cm de colors alterns.

Sancions i disciplina

• Amonestació verbal.
• Targeta groga: càstig (pèrdua de la jugada).
• Targeta roja: expulsió del set.
• Groga + roja: desqualificació del partit.