Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Anàlisi de "La Cadira": Metàfora i Societat

Idea General: La Cadira com a Metàfora Vital

La metàfora del moble cadira i la seva evolució serveix per reflexionar sobre com ha canviat la concepció de la vida al llarg dels segles.

Altres Idees Clau

• Manca d'innovació humana en el confort.
• Arguments i contraarguments sobre l'escassa evolució de les cadires al llarg de la història. El confort és una idea moderna.
• Contrast entre la concepció antiga de la vida com a sacrifici (cadira incòmoda) i la concepció moderna de la vida (cadira còmoda).
• Canvi de mentalitat social: la incomoditat, abans vista com a virtut (vida com a pas al cel), ara cedeix pas a la recerca del confort i el plaer (gaudir del moment).

Característiques i Recursos Estilístics

• Fuster

Proverbios 19: Sabiduría Práctica para una Vida Significativa

1. El Valor de la Integridad y la Sabiduría

"Es mejor ser pobre y honrado que necio y de labios mentirosos." Este versículo destaca que el verdadero tesoro no es la riqueza material, sino la integridad. En una sociedad que frecuentemente valora la apariencia externa y el éxito económico, este proverbio nos recuerda que la honestidad y la sabiduría interna son los cimientos de una vida plena y significativa. La riqueza puede atraer amigos temporales, pero solo la rectitud gana el favor duradero de Dios y de los demás.

¿Cuántas veces comprometemos nuestra integridad por ganancias temporales o reconocimiento social? Este proverbio nos invita a elegir siempre la verdad y el honor,... Continuar leyendo "Sabiduría Práctica para una Vida Significativa: Reflexiones sobre Proverbios 19" »

Context Històric i Cultural de La plaça del Diamant

L’obra de Mercè Rodoreda ha de ser explicada des d’un context històric i cultural català, però amb perspectiva europea. Rodoreda va viure en la pròpia pell la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, Mercè s’hi sent implicada i en la seva obra s’observen coincidències amb autors europeus de postguerra, sobretot amb existencialistes com Sartre i Camus. Les primeres obres, que tenen un context literari català, responen a la novel·la psicològica, un corrent de la literatura catalana que es va desenvolupar de forma paral·lela a Europa.

A partir de l’exili, la perspectiva de l’autora va canviar i es va fer difícil inserir-la en un corrent literari... Continuar leyendo "La plaça del Diamant: Context, Autora i Narrativa Catalana de Postguerra" »

1. La poesia trobadoresca

• Introducció:
  • Moviment poètic d’origen occità dels segles XI-XII. Tema principal: l'amor cortès, que estableix una relació jeràrquica entre el trobador i la dama.
• Desenvolupament 1:
  • Característiques principals: lloança de la dama, vassallatge amorós i ús del provençal.
  • Els trobadors escriuen per a un públic cortesà, i les dames són idealitzades com a "midons".
• Desenvolupament 2:
  • Els gèneres trobadorescs inclouen la "cançó" (poema d’amor), el "sirventès" (sàtira) i el "plany" (lament).
  • Exemple destacat: Guillem de Berguedà.
• Conclusió:
  • La poesia trobadoresca va marcar l'inici de la literatura lírica catalana i va influir en la lírica posterior.

2. La poesia religiosa: Ramon Llull

• Introducció:
  • Ramon Llull

Canvi lingüístic

Conjunt de processos de transformació, pèrdua o innovació d'elements fònics, morfològics o lèxics en una llengua.

Polimorfisme

Coexistència de variants lliures que es reemplacen arbitràriament i mútuament sense regularitat en la distribució. Tipus:

• Polimorfisme de frontera: en àrees de transició o bilingüisme.
• Segons el grau de consciència.
• De realitzacions indiferents: sense justificació aparent.

Canvi fonètic

Modificacions de la realització fonètica d'un mot en l'evolució de la llengua. Tipus:

• Regular: afecta tots els elements que compleixen unes condicions (p. ex., palatalització de la L inicial: luna > lluna, locus > lloc).
• Analògic: còpia d'un fenomen (p. ex., 1a pers. sing. jo dono > jo donc).
• Irregular:

La Poesia Trobadoresca: Orígens i Característiques

La poesia trobadoresca va sorgir a Occitània i es va expandir al nord de la península Ibèrica pel Camí de Sant Jaume. Va ser el primer moviment poètic culte en llengua romànica (occità), allunyant-se de la tradició llatina. Els trobadors i trobairitz componien tant els versos com la melodia, mentre que els joglars en feien la interpretació. Aquesta tradició poètica va assolir el seu punt culminant amb els Jocs Florals, celebrats per primera vegada el 1313 com un festival dedicat a la poesia trobadoresca. Entre els seus autors més coneguts destaquen Guillem de Peitieu, Bernat de Ventadorn i Beatriu de Dia.

L'Amor Cortès

El tema principal era l’amor cortès, un reflex metafòric... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Poesia Trobadoresca, Ramon Llull i les Quatre Grans Cròniques" »

Característiques de la Poesia d'Avantguarda de Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit va ser un dels grans representants de la poesia d'avantguarda i un defensor del futurisme, com es veu en el seu manifest "Contra els poetes amb minúscula". Les seves obres inicials, com "Poemes en ones hertzianes", mostren la seva fascinació pel futur, les màquines i els invents, amb una visió de l'ésser humà sotmès a la tecnologia. Més tard, en obres com "El Radiador del Port i les Gavines", combina aquesta fascinació amb un realisme més intimista.

Les principals característiques de la seva poesia són:

• Ús del cal·ligrama: poemes visuals en què la forma gràfica reforça el significat del text.
• Tipografia variada: combinació de diferents tipus

L'Escola Mallorquina de Poesia: Un Moviment Literari Clau

L'Escola Mallorquina de poesia va ser un important moviment literari que va florir a Mallorca entre els anys 1900 i 1950 aproximadament. Aquest corrent poètic va tenir com a figures cabdals Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera, qui van establir les bases estètiques i temàtiques que seguirien els poetes posteriors.

Característiques Principals

Les característiques principals de l'Escola Mallorquina inclouen una marcada preocupació per la perfecció formal, amb una cura especial per la llengua i la mètrica. Aquesta tendència reflecteix un classicisme que coincideix amb el Noucentisme català. Els poetes d'aquesta escola també mostren un nacionalisme conservador i un profund interès... Continuar leyendo "Escola Mallorquina de Poesia: Moviment Literari i Figures Clau" »

Pregunta 3.a) És aquest fragment un aforisme?

Un aforisme és una proposició breu, completa i sovint enginyosa que expressa una idea científica, filosòfica o moral sense donar explicacions, com una reflexió. Els aforismes són una aportació de l'autor a un gènere que el fascinava. En el cas de Fuster, els aforismes es transformen en enigmes que el lector ha de desxifrar amb calma, en lloc de ser idees que cal acceptar sense pensar-hi (no hi ha pas a acceptar-les acríticament). Una de les estratègies que Fuster utilitza per aconseguir aquest efecte és un to conversacional, per animar una interacció entre ell i el lector.

Pregunta 3.b) Context històric i cultural de l'escriptura

L'obra de Joan Fuster es va escriure en un moment històric... Continuar leyendo "Anàlisi de l'obra de Joan Fuster: Context, gènere i aforismes" »

Evolució de la Narrativa Valenciana Post-Franco

La mort de Franco el 1975 va marcar el pas de la dictadura a la democràcia. Els canvis socials i polítics van fer possible la normalització d’un mercat literari en valencià, amb l'aprovació el 1982 de la “Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, que va millorar l’ús social de la llengua i va augmentar el públic lector.

Nous Narradors i Temàtiques (Anys 70)

Als anys 70, van sorgir narradors com Terenci Moix i Joan F. Mira, que van mostrar a les seves obres les preocupacions i la visió del món d’una generació nascuda després de la guerra: la postguerra, l’educació rebuda, la revolta contra una societat que necessitava canvis i el feminisme, entre altres.

Diversificació de