Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

Història de la Literatura Catalana: Decadència, Renaixement i Barroc

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,35 KB

La Decadència de la Literatura Catalana

Context Històric i Cronologia

La Decadència es situa cronològicament després del Segle d'Or (XII-XV). Aquesta etapa es caracteritza per una davallada en la qualitat i la quantitat de les obres escrites en català.

El primer fet determinant és la mort de Martí l'Humà sense descendència, que va provocar el problema successori. Els candidats eren Ferran d'Antequera i Jaume d'Urgell, decantant-se finalment per Ferran d'Antequera.

Aquest fet va contribuir a la castellanització de la cort (amb figures com Sant Vicent Ferrer). Com que la cort marcava el poder, molts poetes catalans van començar a escriure en castellà. Els escriptors que van continuar utilitzant el català sovint imitaven els esquemes... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Decadència, Renaixement i Barroc" »

Cooperación Internacional: Tipos, Objetivos y Organismos Clave

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 10,53 KB

¿Qué es la Cooperación Internacional?

La cooperación internacional se define como la relación entre socios que buscan aunar un conjunto de acciones, coordinar políticas o criterios para alcanzar objetivos comunes en el plano internacional. Su importancia radica en que es un componente fundamental de las relaciones internacionales modernas, un excelente medio para fortalecer la solidaridad entre los pueblos y elevar el conocimiento mutuo.

Asimismo, constituye un instrumento eficaz para complementar los esfuerzos nacionales, aportando soluciones a carencias y problemas.

Organismos de Cooperación Internacional

Existen diversos organismos que promueven la cooperación internacional. Entre ellos, podemos destacar:

  • OEA (Organización de los Estados
... Continuar leyendo "Cooperación Internacional: Tipos, Objetivos y Organismos Clave" »

Martorell, Tirant lo Blanc i Ausiàs March: Literatura Catalana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,21 KB

Joanot Martorell (s. XV)

Naixement: s. XV. Família de la petita noblesa, vivien a València però eren originaris de Gandia. Economia delicada. Va mantenir plets amb Ausiàs March (el seu cunyat), Manuel Vilanova i Gonçalbo, als quals va enviar declaracions d'enemistat i guerra. Va enviar lletres de batalla a Gonçalbo i al seu cosí, que s'havia promès en matrimoni amb la seva germana i va incomplir. Va començar la redacció de Tirant a Portugal. Va morir arruïnat el 1465 i el manuscrit de Tirant va quedar en mans de Joan de Galba. L'obra es va imprimir el 1490.

Tirant lo Blanc

  • Geografia coneguda i real: Sicília, Anglaterra.
  • Connexió amb la realitat històrica: dona un final feliç a la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs (s. XV)
... Continuar leyendo "Martorell, Tirant lo Blanc i Ausiàs March: Literatura Catalana" »

Panorama de la Narrativa Catalana: Context Sociopolític, Autors Clau i Evolució

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,88 KB

1. Context Sociopolític i Producció Narrativa (1939-1970)

Els canvis polítics després de la Guerra Civil van tenir com a objectius la unificació lingüística i la substitució de les llengües minoritàries pel castellà. Es va abolir la Generalitat, l'Estatut i els partits polítics, prohibint l'ús públic i oficial del català, així com l'ensenyament. La llengua va quedar relegada a l'àmbit privat, i la literatura catalana va ser condemnada a ser un fenomen minoritari. Molts escriptors es van exiliar, organitzant-se en revistes. Després de 1939, la novel·la en català va reaparèixer lentament, primerament a l'exili a causa de la censura. Les circumstàncies polítiques van provocar que una part de la narrativa rebutgés el tractament... Continuar leyendo "Panorama de la Narrativa Catalana: Context Sociopolític, Autors Clau i Evolució" »

Autors Catalans: Villalonga, Calders, Pla, Espriu i Riba

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,27 KB

Llorenç Villalonga

Llorenç Villalonga (Palma, 1897 - 1980). La seva obra es fonamenta en la novel·la psicològica, influïda per la infància i la joventut a Mallorca. Reflecteix una aristocràcia semifeudal i destaquen els personatges femenins.

Novel·la

Primera novel·la: Mort de dama (1931), una de les peces clau de la producció literària de Villalonga. L'obra, innovadora, relata l'agonia de l'aristocràcia mallorquina.

  • És una sàtira contra els nobles.
  • Contra els xuetes.
  • Contra els escriptors catalanistes.

Bearn o la sala de les nines es publica en castellà el 1956, i el 1961 en català. A partir d'aquest moment, Villalonga escriu només en català. És una mena d'autobiografia ambigua.

Té dues parts:

  • 1a: representa una època de disbauxa.
... Continuar leyendo "Autors Catalans: Villalonga, Calders, Pla, Espriu i Riba" »

Ausiàs Marc: Biografia, Obra Clau i Estil Innovador

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,15 KB

Biografia d'Ausiàs Marc (1397–1459)

Ausiàs Marc (1397–1459), vinculat a Gandia i Beniarjó, visqué també a València en el si d’una família de cavallers i poetes. Era fill de Pere Marc i nebot de Jaume Marc, i pertanyia a la petita noblesa valenciana.

Com a cavaller, participà en la campanya militar d’Alfons el Magnànim a Itàlia (1420–1425) i fou recompensat amb territoris i privilegis. El 1425 fou nomenat falconer major del rei. Es casà amb Isabel Martorell (germana de l’autor de Tirant lo Blanc).

Després de la mort d’Isabel, es veié involucrat en diversos plets en què hagué de defensar els seus drets com a senyor feudal, i contragué matrimoni amb Joana Escorna, que també morí sense descendència. Va tenir fills... Continuar leyendo "Ausiàs Marc: Biografia, Obra Clau i Estil Innovador" »

Temes de tirant lo blanc

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,73 KB

7.Les quatre grans cròniques

A l’època medieval els joglars s’encarregaven de divulgar els fets heroics dels seus avantpassats.I ho feia per mitjà de les cançons de gesta,unes narracions en vers que explicaven fets històrics barrejant-los amb fets llegendaris i fins i tot fantàstics.Els joglars les aprenien de memòria i les recitaven per places i castells amb la finelitat d’informar i entretenir el públic.Ja que les cançons de gesta se transmetien per via oral moltes s’han perdut i en llengua catalana no s’en conserva cap.Durant els segles XIII i XIV a instància dels comtes-reis catalans s’escriuen les quatre grans cròniques catalanes:


-La de Jaume I el Conqueridor o Llibre dels feits:
Es tracta d’unes memòries del mateix... Continuar leyendo "Temes de tirant lo blanc" »

Història de la Poesia Catalana: Del Renaixement al Modernisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,42 KB

La poesia culta del Renaixement

Durant el Renaixement, al segle XVI, la poesia es trobava en decadència i la majoria de la poesia es feia en castellà.

La poesia en llengua catalana es caracteritza per la influència d’Ausiàs Marc, pels intents d’introduir les innovacions mètriques d’Itàlia i per tenir un cert aire popularitzant i tradicional.

Pere Serafí

La seva obra important és Dos llibres, que és un recull de més de cent setanta poemes relacionats amb la tradició ausiasmarquiana, la influència de la poesia popular i una certa incorporació de la poètica de l’italià Francesco Petrarca i dels seus continuadors.

Joan Pujol

Va seguir la tradició de Marc des d’una actitud conservadora. La seva obra sintonitza amb la Contrareforma.... Continuar leyendo "Història de la Poesia Catalana: Del Renaixement al Modernisme" »

Literatura Medieval: Gèneres, Autors i Evolució Històrica

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,72 KB

10 Segles de Món Medieval: Un Repàs Literari

La Llengua de Cultura: El Llatí

La cultura grecollatina no desapareix del tot gràcies a l’esforç de dues institucions clau: l'Església i la Universitat. El llatí s'adapta com a llengua usual per a la litúrgia i s'utilitza en les obres dels escriptors cristians. Esdevé la llengua universitària i el vehicle principal per transmetre la religió i la cultura.

Les Literatures Nacionals

Les primeres creacions literàries es manifesten en dues formes principals:

  • Manifestacions orals: Inclouen les cançons de gesta i la lírica tradicional, sovint d'autor anònim i amb recreació col·lectiva.
  • Literatura culta: Caracteritzada per la transmissió escrita i un autor conegut.

L'Èpica Medieval

Els cants... Continuar leyendo "Literatura Medieval: Gèneres, Autors i Evolució Històrica" »

Literatura Catalana Postguerra: Monzó, Poesia i Espriu

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,97 KB

Quim Monzó i la Societat Contemporània

Reflex de la Societat en la Narrativa de Monzó

Quim Monzó és un dels màxims representants de la literatura catalana actual. Columnista, novel·lista i contista, ha rebut un bon grapat de premis i gaudeix d'un reconegut prestigi, especialment per la manera tan peculiar i personal d'escriure contes amb humor i ironia. Desenvolupa una narrativa d'ambientació urbana que fa un retrat lúcid, però alhora desencisat, de la societat actual, una al·legoria pessimista de la societat moderna, mancada de sentit i coherència.

Les característiques que més destaquen en la seva obra són:

  • L'ambientació urbana: No és una ciutat concreta sinó la ciutat en abstracte, a partir del retrat de la qual emergeixen trets
... Continuar leyendo "Literatura Catalana Postguerra: Monzó, Poesia i Espriu" »