Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

L'Humanisme i el Renaixement a Catalunya

L'humanisme és un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural, lligat al Renaixement. Busca l'Antiguitat Clàssica i reprèn l'antic humanisme grec del Segle d'Or, mantenint la seva hegemonia en bona part d'Europa fins a finals del segle XVI.

A Catalunya, que tenia grans contactes amb Itàlia perquè en dominava políticament bona part, l'Humanisme es nota ja en el segle XIV, en el si de la Cancelleria Reial (les oficines del rei) i en la seva llengua: el català cancelleresc. Aquesta era una llengua elegant, rica i uniforme, amb marcada influència del llatí i de l'estil dels autors clàssics.

Bernat Metge i l'Humanisme Català

Bernat Metge, un alt funcionari de la Cancelleria, fou qui millor assimilà... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval i Renaixentista: Obres Clau" »

El Modernisme: Art, Cultura i Renaixement Català

El Modernisme va ser un moviment cultural d'abast europeu que es va desenvolupar a finals del segle XIX i principis del segle XX. A Catalunya, el seu inici va estar marcat per l'aparició de la revista L'Avenç, que va actuar com a òrgan literari i ideològic, i pel debut de Joan Maragall com a periodista.

Tot i que el 1906 va irrompre una nova generació d'intel·lectuals, els noucentistes, el Modernisme va coincidir amb el triomf de la Lliga Regionalista (1911) i la mort de Joan Maragall. Aquest moviment buscava la creació d'una cultura pròpia, allunyada dels principis estètics del Romanticisme, que encara estava supeditat als models castellans.

Normalització Lingüística en el Modernisme

Un... Continuar leyendo "Modernisme i Noucentisme: Moviments Culturals Clau a Catalunya" »

Context Històric i Social del Modernisme

• Finals del segle XIX i principis del segle XX.

• Revolució Industrial: creixement de la burgesia i desenvolupament urbà.

• Consolidació del catalanisme cultural i polític.

• Reacció contra el Realisme i el Naturalisme.

• Influència de corrents artístics europeus: Art Nouveau, Simbolisme, Parnassianisme, Prerafaelitisme.

Context Detallat del Modernisme (1892-1911)

• Període: 1892-1911.

• Moviments europeus equivalents:

  • Art Nouveau (França)

  • Modern Style (Anglaterra)

  • Jugendstil (Alemanya)

• Objectiu: Modernitzar la cultura catalana.

Situació Històrica i Social

• Conflicte colonial (pèrdua de les darreres colònies) → conseqüències:

  • Inestabilitat econòmica.

  • Reducció de la producció.

  • Increment de l'atur.

  • Èxode rural (

Gèneres Literaris

Gènere Poètic

Lírica: Alguns exemples

• Oda: Composició en vers de caràcter elevat, destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea.
• Elegia: Poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua, que pot ser la mort d'algú estimat.
• Sàtira: S'exposen ximpleries, abusos o defectes humans individuals al públic a través del ridícul, paròdia, ironia, etc., amb la intenció de produir millores.

Gènere Èpic: Alguns exemples

• Epopeia: Narra les gestes dels herois barrejant elements reals i llegendaris.

Gènere Narratiu

• Conte: Narració escrita en prosa, generalment breu.
• Novel·la: Text relativament extens on s'expliquen fets de ficció.
• Faula: Relat breu de ficció amb protagonistes animals o plantes que parlen.
• Crítica: Judici

Glosario de Locuciones Latinas y su Significado

Este glosario presenta una recopilación de locuciones latinas comunes, explicando su significado y uso en el contexto actual.

A

• A contrariis: Por el contrario.
• A contrario sensu: Por la razón contraria, en sentido contrario.
• A divinis: Lejos de lo divino.
• A fortiori: Con más motivo.
• A posteriori: Con posterioridad, luego de los hechos.
• A priori: Previo a la experiencia.
• Ab aeterno: Desde la eternidad, desde la antigüedad.
• Ab initio: Desde el inicio.
• Ab intestato: Sin haber hecho testamento.
• Accésit: Se ha acercado.
• Ad calendas graecas: Para las calendas griegas, para una fecha indeterminada, para nunca.
• Ad eternum: Para siempre.
• Ad hoc: Para esto.
• Ad hominem: Dirigido a la persona.
• Ad honorem: Cargo cuyo

Conceptes Clau de Literatura Catalana

• Isabel de Villena: Escriptora i monja clarissa.
• Obres hagiogràfiques: Tracten sobre la vida de Jesucrist i dels sants.
• Paradoxa: "He morint creix e creixent mor tot el dia".
• Mercè Rodoreda: Empra el registre oral de manera magistral.
• Ausiàs March: Utilitza principalment la hipèrbole i la comparació.
• Segles XIII i XIV: La cultura surt dels monestirs i esdevé un fenomen cortesà.
• Desprovençalització: Procés de transició lingüística i literària.
• Gèneres literaris: Lírica, èpica i dramàtica.
• El gelós: Personatge arquetípic que representa el malvat.
• Sirventès: Gènere de la literatura trobadoresca que expressa el vituperi.
• Lírica trobadoresca: La primera lírica escrita en llengua romànica.
• Litote:

La Variació Lingüística i els Registres

La llengua és un concepte abstracte que inclou la gramàtica i el lèxic. En la pràctica, però, parlem varietats lingüístiques, que es classifiquen en:

Tipus de Varietats Lingüístiques

• Diatòpica: depèn del lloc d’origen o residència del parlant.
• Diacrònica: depèn de l’edat i del moment històric.
• Diastràtica: depèn de l’estatus social i la formació.
• Diafàsica: depèn del tema, canal, intenció i grau de formalitat (relació entre emissor i receptor).

Els Registres Lingüístics

Segons l’àmbit i la formalitat, trobem els següents registres:

• Col·loquial: àmbit privat, amb familiars i amics. Permet incorreccions (barbarismes, vulgarismes...).
• Estàndard: model comú que respecta la normativa,

Context històric i cultural de l'escriptura de l'obra

La Guerra Civil Espanyola marca de manera tràgica i profunda la història contemporània d’Espanya, afectant no sols els tres anys de conflicte (1936-1939), sinó també el període posterior. La postguerra, amb la instauració de la dictadura franquista, es caracteritza per la voluntat d’esborrar tot rastre de l’etapa republicana mitjançant la repressió política i la instauració d’una censura fèrria que vigilava el compliment de les directrius del règim. En les nacionalitats històriques, la repressió s’estengué també a les llengües i institucions pròpies.

El general Franco derogà l’Estatut de Catalunya, i la llengua catalana perdé el seu caràcter oficial: es prohibí... Continuar leyendo "Context històric i evolució de la narrativa catalana: Anàlisi de l'obra de Rodoreda" »

Pronoms Febles: Funcions Sintàctiques

A continuació es detallen les formes pronominals segons la funció que realitzen:

• Complement Directe (CD):
  • Determinant: EL / LA / ELS / LES
  • Indeterminant: EN
  • Neutre: HO
• Complements de Persona: EM / ENS / ET / US / ES
• Complement Indirecte (CI):
  • A persona (singular): LI
  • A persona (plural): ELS
• Complement Circumstancial (CC):
  • De lloc (amb preposició 'de'): EN
  • De lloc (sense 'de'): HI
• Complement de Règim Verbal (CRV):
  • Amb preposició 'de': EN
  • Amb preposicions 'a', 'en', 'amb': HI
• Atribut:
  • Determinant: EL / LA / ELS / LES
  • Indeterminant: HO
• Complement Predicatiu (CPred): HI

El Romanticisme a Europa (Segle XIX)

Moviment cultural europeu de la primera meitat del segle XIX. Neix a Alemanya i a la Gran Bretanya i des d’allà s’escampa... Continuar leyendo "Romanticisme, Renaixença i Literatura Catalana del S. XIX" »

HISTÒRIA DE LA PALEOGRAFIA Europa:::Antecedents.///Orígens paleografia com a disciplina científica. Període fundacional (1681- 1750):::Mabilon i De re diplomàtica libris ex (1681), és un monge benedictí. Mabilon i altres feien l’acta sanctorum, i per això treballaven amb escriptures. L’ordre Benedicte estava elaborant la seva història de sants, però entren en conflicte amb els jesuïtes, que també estaven elaborant un acte de sants. Encapçalada per Jean Bolland, els bol·landistes van qüestionar l’altre ordre de sants, acusant-los de basar-se en documents falsos. D’aquesta disputa va sorgir De re diplomàtica libris ex per ensenyar els documents. Es considerat base de paleografia perquè conté totes les idees de l’estudi... Continuar leyendo "Paleografia: Història, Anàlisi i Transcripció de Textos Antics" »