Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

Locuciones latinas y etimología: vocabulario, mitos y obras artísticas

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 7,36 KB

Locuciones latinas

  • In vitro – “en vidrio”: reacción realizada fuera del organismo, en laboratorio.
  • Ipso facto – “por el mismo hecho”: inmediatamente, de forma automática por el hecho ocurrido.
  • Iunior / Senior – “más joven / más viejo”: se usa en deportes para categorías de edad o para diferenciar familiares con el mismo nombre.
  • Lapsus – error involuntario: lapsus linguae (al hablar), lapsus calami (al escribir).
  • Locus amoenus – “lugar agradable”: entorno paradisíaco o ideal.
  • Mare magnum – “gran mar”: confusión o situación abrumadora.
  • Mea culpa – “por mi culpa”: reconocimiento de responsabilidad por un error.
  • Memorandum – “lo que hay que recordar”: nota, resumen de hechos importantes o escrito formal.
... Continuar leyendo "Locuciones latinas y etimología: vocabulario, mitos y obras artísticas" »

Evolució de la Literatura Catalana: Del Modernisme a la Postmodernitat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,94 KB

Modernisme (1892-1911)

Corrents paral·lels: Art Nouveau (França) i Modern Style (Anglaterra).

Objectius i Ideologia

  • Transformar la societat, orientada cap a la burgesia, deixant enrere la noblesa i les formes antigues.
  • Lema: A èpoques noves, formes d'art noves.
  • Gran presència de la natura.

Autors Destacats

Maragall, Víctor Català i Santiago Rusiñol.

Tendències

  • Regeneracionisme (Vitalisme): L'artista transforma la societat des del mig.
  • Esteticisme (Decadentisme): L'artista s'aferra a l'art com a darrer consol, amb un cert allunyament social.

Conflicte

Individu vs societat. L'artista es percep com a incomprès i rebutjat per la societat. Referents: Maeterlinck, Ibsen.

Noucentisme (1906-1923)

Ideologia i Cultura

  • Centrat en la nacionalitat catalana (Prat
... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Catalana: Del Modernisme a la Postmodernitat" »

Gèneres textuals i Realisme simbòlic: guia i context literari

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,5 KB

Narratiu

Finalitat: Contar una successió de fets en un temps determinat. Gènere: fragment de 7. Desenvolupament temporal (per contrastar amb el passat). Incorpora parts conversades (diàlegs) i descripcions. Punt de vista omniscient/3a persona. Connectors temporals i causals. Elements lingüístics: verbs amb valor perfectiu.

Descriptiu

Finalitat: Informar detallant. Característiques:

  • Informació jerarquitzada.
  • Abunden adjectius i adverbis de lloc.
  • Oracions de predicat nominal, coordinades i juxtaposades.
  • Temps atemporal: imperfet i present.
  • Ús de figures retòriques com la comparació.
  • Sinònims i antònims, frases fetes i locucions per fer-se entendre.

Expositiu

Finalitat: Fer entendre una cosa, concepte o fet. Intencionalitat didàctica (7).

Estructura

... Continuar leyendo "Gèneres textuals i Realisme simbòlic: guia i context literari" »

Literatura Valenciana del Segle XX: Estellés, Fuster i Sirera

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,79 KB

Vicent Andrés Estellés: Poeta Contemporani Valencià

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià. El seu caràcter renovador radica en la recerca de la singularitat poètica, que trenca amb els cànons establerts.

Característiques de la Poesia d'Estellés

  • Llenguatge poètic: Elaborat i vàlid artísticament, però alhora arrelat en la parla quotidiana del poble. De vegades, aquesta expressió replega un registre col·loquial.
  • Comparacions: Empra comparacions amb clar sabor arcaic i d’influència ausiasmarquiana.
  • Adjectivació: Peculiar, ja que d’una banda utilitza la qualificació doble, anteposada i postposada al substantiu.
  • Repetició: És habitual la
... Continuar leyendo "Literatura Valenciana del Segle XX: Estellés, Fuster i Sirera" »

Sexualitat i Art: Desafiament de Normes i Censura Històrica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,85 KB

Sexualitat i Emancipació: Solitud i Shape of Water

Les obres literàries i cinematogràfiques analitzades, Solitud de Víctor Català i Shape of Water de Guillermo del Toro, comparteixen un element comú en la seva representació de la sexualitat: el qüestionament de les estructures tradicionals de poder i desig, així com la reivindicació de la llibertat sexual i emocional de les seves protagonistes.

La Descoberta Sexual a Solitud

A Solitud, la sexualitat de la Mila és una qüestió de descoberta personal, però també una forma de resistència davant les expectatives de la societat i el matrimoni imposat. La jove es veu atrapada en un matrimoni que no la satisfà, vivint en un aïllament geogràfic i emocional profund. És en el moment en... Continuar leyendo "Sexualitat i Art: Desafiament de Normes i Censura Històrica" »

Modernisme Català: Origen, Etapes i Figures Clau (1890-1912)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,32 KB

Modernisme: Origen i Característiques (1890-1912)

El Modernisme fou un moviment cultural, literari, artístic i ideològic que es va desenvolupar entre el 1890 i el 1912. Va ser promogut per joves pintors, escultors i escriptors, i els seus protagonistes principals foren burgesos catalans. El seu origen es troba a la revista L'Avenç i a l'exposició de la Sala Parés de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Aquest moviment va aportar canvi, progrés i una revolució del pensament de l'Antic Règim, rebutjant els Jocs Florals.

Cap al 1900, es va percebre una certa decadència del Modernisme, ja que la societat començava a buscar un art més de moda. Així, el 1906, va sorgir el Noucentisme com a nova tendència dominant.

Primera Etapa del Modernisme:

... Continuar leyendo "Modernisme Català: Origen, Etapes i Figures Clau (1890-1912)" »

Literatura Catalana: De la Pronominalització al Barroc

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,39 KB

Pronominalització en Català

Complements Directes (CD)

  • Demostratius/Possessius: el, la, els, les
  • Numerals/Indefinits: en
  • Allò/Això/Oracions subordinades: ho

Complements Indirectes (CI)

  • Singular: li
  • Plural: els, les

Complements Predicatius (CPRED)

  • Sintagma Adjectival (SN, SPrep): hi
  • Verbs "fer"/"dir": en

Complements Atributius (CATR)

  • Verbs "ser"/"semblar": hi
  • Verb "estar": ho
  • Atributs determinats: el, la, els, les

Complements de Règim Verbal (CRV)

  • General: hi
  • Preposició "de": en

Complements Circumstancials (CC)

  • General: hi
  • Lloc amb "per"/"de": en

Literatura Catalana: Autors i Períodes Clau

Joanot Martorell (1410-1468)

  • Escriptor valencià del segle XV.
  • Noble amb formació militar i cultural.
  • Autor de Tirant lo Blanc, publicada el 1490 després de la seva mort.

Tirant

... Continuar leyendo "Literatura Catalana: De la Pronominalització al Barroc" »

Lírica Trobadoresca, Ausiàs March i Ramon Llull: Anàlisi i Context

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,19 KB

Lírica Trobadoresca: Orígens i Característiques

La lírica trobadoresca neix a les corts d'Occitània (S. XII), amb una temàtica amorosa. Els trobadors catalans aprenen l'occità. Distingim entre trobadors i joglars. Les característiques principals són la poesia culta i lírica en occità.

Gèneres de la Lírica Trobadoresca

  • Cançó: tema amorós.
  • Sirventès: expressa la ira i la polèmica, denuncia contra algun enemic.
  • Alba: separació dels enamorats després d’haver passat la nit junts.
  • Pastorel·la: trobada entre una pastora i un cavaller.
  • Plany: tristesa per la mort d’algú.
  • Dansa i balada: tema amorós per a balls.
  • La tençó i el partiment: diàleg per debatre un tema amorós, literari o moral.

Tòpics: amor per la mort, domna sense mercè... Continuar leyendo "Lírica Trobadoresca, Ausiàs March i Ramon Llull: Anàlisi i Context" »

Bioética y Doctrina Social de la Iglesia: Perspectivas y Desafíos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 5,46 KB

T12: Bioética: Perspectivas desde la Doctrina Social de la Iglesia

Introducción: La afirmación central del cristianismo es que "todo es creación de Dios", y el ser humano es lo único "creado a su imagen y semejanza". La defensa de la dignidad no es posible sin la defensa de toda la creación. El derecho a la vida es un pilar de la Doctrina Social de la Iglesia (DSI), pero problemático en el contexto del nacimiento de la bioética.

Hitos en el Surgimiento de la Bioética (Siglo XX)

En el siglo XX, nuevas inquietudes sobre la vida impulsaron el surgimiento de la bioética. A continuación, se presentan algunos hitos clave:

  1. Revancha de la Autonomía

    La ética médica tradicional era paternalista, pero surgió una demanda de libertad y subjetividad.

... Continuar leyendo "Bioética y Doctrina Social de la Iglesia: Perspectivas y Desafíos" »

El Modernisme Català: Història, Teatre i Figures Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,48 KB

El Modernisme Català (1892-1911)

El Modernisme es va desenvolupar aproximadament entre 1892 (Festa Modernista al Cau Ferrat de Sitges) i 1911 (Mort de Joan Maragall).

Objectiu Principal

L’objectiu principal era modernitzar i europeïtzar la cultura i la llengua catalanes.

Característiques

  • Una reacció contra la cultura burgesa.
  • El divorci entre l'artista rebel i individualista i la societat, que considera grisa i conservadora.
  • La Bohèmia com a nova forma de vida (negra i daurada).
  • Elevada consciència de modernitat (ruptura amb el passat, amb les idees burgeses i regionalistes de la Renaixença).

Punts de contacte amb moviments europeus

  • Simbolisme: Moviment francès que reacciona contra el realisme, busca veritats en allò vaporós i imaginari.
  • Decadentisme:
... Continuar leyendo "El Modernisme Català: Història, Teatre i Figures Clau" »