Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Cortejo

Las especies a menudo tienen un complejo y único ritual de apareamiento.

El cortejo es una serie de Patrones realizados en forma alternada.

El cortejo asegura que cada pareja se reconozca como una posible pareja reproductiva (no como una amenaza)

Además provee de información de la condición fisiológica, pudiendo elegir entre varios candidatos

Las hembras discriminan mas que los machos ya que Ellas invierten mas en el cuidado parental.

En muchos animales los huevos son grandes, siendo costoso producirlos en comparación con los espermatozoides

Sistemas de apareamiento

Mecanismos de constitución de pares reproductivos el cual es diferente entre especies

Promiscuos

Monogamos

La unión... Continuar leyendo "Busqueda y reconocimiento de la pareja cortejo y apareamiento" »

Acte Quart:
1- Tenen un fill, Ramonet, no entenen perquè té els cabells arrissats i la Senyora Felícia els hi diu que ella de petita els tenia arrissats també. L’Esteve preocupat perquè el seu fill no sembla voler seguir el seu negoci li pregunta que voldrà ser de gran però ell plora sempre. Ja que s’assembla molt al Sant Joan l’Esteve l’obliga a anar amb la processo disfressat d’ell però en ell no li fa molta gracia, només quan li compren el moltó ja que li agrada molt, el disfressen amb la roba de la senyora i a la processó l’acompanya el Senyor Pau (fato, acompanyant) amb el moltó (el be, que no cas). L’avi per primera vegada troba a la botiga un llibre de contes d’en Pau per en Ramonet i s’enfada molt amb en

Al començament dels 70 aparegueren nombrosos grups de teatre independent. Havia canviat el concepte de text dramàtic i ja no era l’escriptor qui elaborava aïlladament un text literari que després s’escenificava, sinó que el conjunt del grup s’involucren va en la creació de l’espectacle i en el procés de producció. Hui en dia els autors s’han implicat més en el procés d’elaboració dels muntatges. D’una banda el text s’ha alliberat d’antigues convencions d’altra s’han posat en qüestió procediments com el diàleg les coordenades temporals i especials el conflicte dramàtic, etc. En la dramatúrgia actual hi ha autors que alhora dirigeixen, com Sergi Belbel.

Amb l’escriptura teatral actual en Català podem observar

La Narrativa de Quim Monzó i la Societat Contemporània

Quim Monzó (Barcelona, 1952), autor prolífic de contes, destaca per la seva prosa precisa i captivadora, evitant l'ús d'una llengua artificiosa. Vuitanta-sis contes (1999) és una obra de referència de la seva narrativa.

Els contes de Monzó sorprenen i pertorben, mostrant un rigor tècnic admirable i un estil uniforme, lluny de la simplificació. La seva prosa, sense ornaments ni retòrica, aconsegueix dotar les paraules d'un valor original, allunyant-se del seu ús quotidià.

Reflex de la Societat Contemporània

L'obra de Monzó reflecteix la societat contemporània a través de diversos temes:

• Conflictes sentimentals: Explora la solitud de les parelles i les dificultats dels individus

Connectors Gramaticals i Tipologies

• Copulatives: i, ni.
• Disjuntives: o, o bé.
• Distributives: ni...ni, ara...ara, o..., adés...adés, no solament...sinó.
• Adversatives: però, sinó, mentre que..., així i tot, tanmateix, no obstant.
• Il·latives: així doncs, per tant, en conseqüència.
• Continuatives: a més, i encara, fins i tot.
• Explicatives: és a dir, això és, vull dir.

Enric Valor: Vida, Obra i Llegat Literari

En el període de la postguerra reïx la figura d'Enric Valor. La seva primera novel·la, L'ambició d'Aleix, planteja una oposició al realisme tremendista de la postguerra. L'acció d'aquesta novel·la està emmarcada en unes precioses i perfectes descripcions del paisatge.

Durant les dècades dels 60 i 70, es dedicà principalment a... Continuar leyendo "Gramàtica Catalana Essencial: Connectors, Preposicions, Conjuncions i Dialectes" »

1. LLENGUATGE I LLENGÜES

1. El llenguatge, un univers d’actes comunicatius

El llenguatge és la facultat que tenen les persones per comunicar-se, la base més característica de la comunicació humana. També alguns animals han desenvolupat aquesta capacitat,però l’espècie humana l’ha concretada en un instrument que la fa diferent, la llengua.
Les persones es distingeixen dels animals perquè es poden comunicar mitjançant un llenguatge articulat, molt més complex que altres sistemes de comunicació.

Tot els éssers humans es comuniquen mitjançant una llengua, que ens és pròpia i que ens permet excpressar idees, sensacions o experiències; amb una llengua organitzem i expressem l’entorn immediat en el què vivim. Al llarg del dia... Continuar leyendo "Perque les llengües s'agrupen en famílies lingüístiques" »

Introducció a les Quatre Grans Cròniques Catalanes

A l’Edat Mitjana, entre els segles XIII i XIV, es van escriure en llengua catalana les anomenades Quatre Grans Cròniques, uns textos fonamentals tant per a la historiografia com per a la literatura catalana.

Aquestes obres relaten els principals esdeveniments polítics i militars de la Corona d’Aragó, especialment la seva expansió territorial. La seva finalitat principal era exaltar la figura dels reis i legitimar les seves actuacions. Tot i que expliquen fets reals, no són textos neutrals, ja que incorporen recursos narratius propis de la literatura, fet que les situa entre la història i la creació literària.

Les Quatre Cròniques Fonamentals

1. Llibre dels fets (Crònica de Jaume

Anàlisi de Fragments de "Llibre de Meravelles" de V. A. Estellés

Fragment de «Els amants»

«ELS AMANTS» (fragment) No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l’amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. […] No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

El fragment... Continuar leyendo "Anàlisi de Fragments de "Llibre de Meravelles" de Vicent Andrés Estellés" »

Anàlisi del Propòsit Didàctic en la Literatura

L'objectiu principal d'aquesta literatura és transmetre la paraula de Déu. La literatura esdevé una eina que, a curt termini, pretén alliçonar els cristians, transmetent un model de conducta del cristià perfecte i, a llarg termini, convèncer els infidels perquè es facin cristians.

Reflexió de l'Esperit Didàctic

Aquest esperit didàctic es reflecteix en les novel·les de diverses maneres:

• La presència de personatges, sovint marginals, que representen la veritat i la raó: animals, tirans, filòsofs o clergues ignorants.
• Una estructura en cercles concèntrics, on uns exemples s’insereixen dins d’altres, per tal d’apuntalar la idea central del discurs. Per exemple: en el Llibre d’Evast