Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Cortejo

Las especies a menudo tienen un complejo y único ritual de apareamiento.

El cortejo es una serie de Patrones realizados en forma alternada.

El cortejo asegura que cada pareja se reconozca como una posible pareja reproductiva (no como una amenaza)

Además provee de información de la condición fisiológica, pudiendo elegir entre varios candidatos

Las hembras discriminan mas que los machos ya que Ellas invierten mas en el cuidado parental.

En muchos animales los huevos son grandes, siendo costoso producirlos en comparación con los espermatozoides

Sistemas de apareamiento

Mecanismos de constitución de pares reproductivos el cual es diferente entre especies

Promiscuos

Monogamos

La unión... Continuar leyendo "Busqueda y reconocimiento de la pareja cortejo y apareamiento" »

Acte Quart:
1- Tenen un fill, Ramonet, no entenen perquè té els cabells arrissats i la Senyora Felícia els hi diu que ella de petita els tenia arrissats també. L’Esteve preocupat perquè el seu fill no sembla voler seguir el seu negoci li pregunta que voldrà ser de gran però ell plora sempre. Ja que s’assembla molt al Sant Joan l’Esteve l’obliga a anar amb la processo disfressat d’ell però en ell no li fa molta gracia, només quan li compren el moltó ja que li agrada molt, el disfressen amb la roba de la senyora i a la processó l’acompanya el Senyor Pau (fato, acompanyant) amb el moltó (el be, que no cas). L’avi per primera vegada troba a la botiga un llibre de contes d’en Pau per en Ramonet i s’enfada molt amb en

Al començament dels 70 aparegueren nombrosos grups de teatre independent. Havia canviat el concepte de text dramàtic i ja no era l’escriptor qui elaborava aïlladament un text literari que després s’escenificava, sinó que el conjunt del grup s’involucren va en la creació de l’espectacle i en el procés de producció. Hui en dia els autors s’han implicat més en el procés d’elaboració dels muntatges. D’una banda el text s’ha alliberat d’antigues convencions d’altra s’han posat en qüestió procediments com el diàleg les coordenades temporals i especials el conflicte dramàtic, etc. En la dramatúrgia actual hi ha autors que alhora dirigeixen, com Sergi Belbel.

Amb l’escriptura teatral actual en Català podem observar

La Narrativa de Quim Monzó i la Societat Contemporània

Quim Monzó (Barcelona, 1952), autor prolífic de contes, destaca per la seva prosa precisa i captivadora, evitant l'ús d'una llengua artificiosa. Vuitanta-sis contes (1999) és una obra de referència de la seva narrativa.

Els contes de Monzó sorprenen i pertorben, mostrant un rigor tècnic admirable i un estil uniforme, lluny de la simplificació. La seva prosa, sense ornaments ni retòrica, aconsegueix dotar les paraules d'un valor original, allunyant-se del seu ús quotidià.

Reflex de la Societat Contemporània

L'obra de Monzó reflecteix la societat contemporània a través de diversos temes:

• Conflictes sentimentals: Explora la solitud de les parelles i les dificultats dels individus

Connectors Gramaticals i Tipologies

• Copulatives: i, ni.
• Disjuntives: o, o bé.
• Distributives: ni...ni, ara...ara, o..., adés...adés, no solament...sinó.
• Adversatives: però, sinó, mentre que..., així i tot, tanmateix, no obstant.
• Il·latives: així doncs, per tant, en conseqüència.
• Continuatives: a més, i encara, fins i tot.
• Explicatives: és a dir, això és, vull dir.

Enric Valor: Vida, Obra i Llegat Literari

En el període de la postguerra reïx la figura d'Enric Valor. La seva primera novel·la, L'ambició d'Aleix, planteja una oposició al realisme tremendista de la postguerra. L'acció d'aquesta novel·la està emmarcada en unes precioses i perfectes descripcions del paisatge.

Durant les dècades dels 60 i 70, es dedicà principalment a... Continuar leyendo "Gramàtica Catalana Essencial: Connectors, Preposicions, Conjuncions i Dialectes" »

1. LLENGUATGE I LLENGÜES

1. El llenguatge, un univers d’actes comunicatius

El llenguatge és la facultat que tenen les persones per comunicar-se, la base més característica de la comunicació humana. També alguns animals han desenvolupat aquesta capacitat,però l’espècie humana l’ha concretada en un instrument que la fa diferent, la llengua.
Les persones es distingeixen dels animals perquè es poden comunicar mitjançant un llenguatge articulat, molt més complex que altres sistemes de comunicació.

Tot els éssers humans es comuniquen mitjançant una llengua, que ens és pròpia i que ens permet excpressar idees, sensacions o experiències; amb una llengua organitzem i expressem l’entorn immediat en el què vivim. Al llarg del dia... Continuar leyendo "Perque les llengües s'agrupen en famílies lingüístiques" »

Registres Lingüístics: Definició i Usos

Els registres lingüístics defineixen la manera en què adaptem el nostre llenguatge segons la situació comunicativa, el tema i el receptor.

Registre Col·loquial

Llenguatge informal, espontani i quotidià. Característiques principals:

• Ús d'expressions subjectives i frases fetes.
• Menys control gramatical.
• Lèxic senzill.

Registre Periodístic

Llenguatge clar i entenedor, destinat a informar o analitzar. Característiques:

• Estil objectiu, tot i que pot incloure opinió.
• Ús de titulars i dades.
• Funció principal: informar.

Registre Publicitari

Funció apel·lativa, orientada a persuadir o convèncer. Característiques distintives:

• Ús de metàfores, exageracions i eslògans.
• Recursos que criden l’atenció.

Registre

La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana. Abraça aproximadament el miler d'anys que van des de la caiguda de l'Imperi Romà l'any 476 (s.v.) fins a l'inici del Renaixement italià (a finals del segle XIV, inicis del segle XV).

CART. Poesia culta: Textos elaborats amb una mètrica concreta i ús de figures retòriques. Poesia lírica: Expressa els sentiments de l’autor pel que fa a l’amor, la mort o la religió. Poesia en llengua occitana o provençal: A.CORTES. L’amor cortès, també anomenat fin’amors, està lligat a la societat feudal, en què el codi feudal del pacte de vassallatge es traspassa a l’experiència amorosa: El trobador

Context Històric i Cultural de La plaça del Diamant

En quin context històric i cultural se situa l’escriptura de La plaça del Diamant (escrita el 1960, publicada el 1962)?

L'escriptura de La plaça del Diamant (1959-1960, publicada el 1962) se situa en el context de la dictadura franquista i la postguerra.

Històricament, cau en la segona etapa de la literatura catalana de postguerra (a partir de 1959), caracteritzada per una certa tolerància cap a la cultura catalana, buscant millorar la imatge internacional del règim. Això va permetre una ampliació editorial i una normalització relativa, encara amb una fèrria censura. Rodoreda va escriure l'obra des de l'exili a Ginebra, i culturalment, l'obra s'inscriu en la narrativa psicològica.... Continuar leyendo "Context Històric i Narrativa de La plaça del Diamant de Rodoreda" »