L'auca del senyor esteve pdf gratis

Acte Quart:
1- Tenen un fill, Ramonet, no entenen perquè té els cabells arrissats i la Senyora Felícia els hi diu que ella de petita els tenia arrissats també. L’Esteve preocupat perquè el seu fill no sembla voler seguir el seu negoci li pregunta que voldrà ser de gran però ell plora sempre. Ja que s’assembla molt al Sant Joan l’Esteve l’obliga a anar amb la processo disfressat d’ell però en ell no li fa molta gracia, només quan li compren el moltó ja que li agrada molt, el disfressen amb la roba de la senyora i a la processó l’acompanya el Senyor Pau (fato, acompanyant) amb el moltó (el be, que no cas). L’avi per primera vegada troba a la botiga un llibre de contes d’en Pau per en Ramonet i s’enfada molt amb en Pau i diu que ells no serien el que eren si hagessin llegit tonteries, però pel que semblava en Ramonet no pensa igual ja que a ell li agraden més els llibres que la botiga. Posant un banc d’avant la Puntual i la família s’ha la posa a mirar esperant en Ramonet.
2- Mentre esperant, el senyor
Pau acompanya a Ramonet i de mentre caramel•leres, xuflers, ginesteres els hi venen menjar. Davant dels pares (Puntual) en Ramonet es cansa fent la processo en Pau se’n penedeix d’haver-lo acompanyat i l’Esteve els obliga a seguir i a portar-lo a coll. Al final de la processó comença a ploure i no els deixen refugiar pel moltó, arriben xops a casa amb la disfressa molla, i la mare ben preocupada. Al arribar maten al moltó per menjar-se’l (una de les coses perquè també el compraven) i en Ramonet que s’ha l’estimava molt es posa a plorar, l’avi al veure que el jove desprèn més sentiments del compte per ser un botiguer i fer diners, diu La Puntual trontolla, cosa que a l’acte següent quan l’avi es mori ho recordaran.

Cinquè acte:
1- Ramonet se’n va a llotja per practicar arts, cosa que la seva família mai entendrà, ja que mai han entrar en aquest món i no han vist més enllà que la botiga. Ramonet no li vol dir a la seva mare on va ja que no ho entendria i finalment Pau li diu que va a llotja (Ramonet és un bon noi, educat, però es distreu a la botiga ja que sempre està pendent d’anar a llotja i no dorm quan a de dormir). Un dia venen uns amics i comencen a parlar d’una obra que tenen pendent, la mare s’enfada i els amics se’n van, intenta saber de que parlaven però acaba plorant. Al final se’n va i s’hi posa l’Esteve (aleshores senyor Esteve). Al final de molt de discutir li confessa que no vol ser botiguer, ell mig enfadat intenta arreglar les coses i li diu de que voldria treballar, però al dir-li de ceramista, al recordar la tràgica experiència passada, s’enfada i li diu que ells no han viscut perquè pogués ser un bon home i no un home no honrat (perquè no sigues pobre). Al final Ramonet diu que deixarà l’art i treballarà a la botiga, tot i que el principi el Senyor Esteve ja no vol saber res d’ell acaben quedant així.
2- Al final Ramonet acaba amargat treballant de botiguer i això al Senyor Esteve li sap greu. L’Esteve estava a l’arcoba ja que no es trobava gens bé, (per depressió a causa del seu fill) i veia que estava apunt de morir-se. La Seva mare i la filla el van a veure i els hi explica que ja casi no li queda vida, tot i que elles li donen ànims. (abans avien estat parlant amb el graner). El pare des del llit li diu al fill: que aquí no hem viscut perquè tu poguessis viure i ser felíç i encara que no acabava d’entendre ven bé perquè ho feia li diu que ells han treballat i estalviat per donar-li els diners que necessites per poder complir el seu somni i al final aconsegueix ser escultor. Després amb les seves últimes energies s’aixeca del llit per tornar a veure per últim cop la botiga acompanyat i ajudat pel seu fill.
Tothom pensa quina voluntat que té! I es queden ben parats pensant que es curarà però es mor allà mateix. Mentre el graner consola a la seva filla, la senyora consola a Felícia, Pau plora en un racó, Ramonet besa la mà del seu pare i el Senyor Ramón i el Graner li recorden a Ramonet que ara podrà complir el seu somni ser escultor, però gracies a que el seu pare va treballar durant tota la seva vida i no va viure, perquè ell serà el qui li pagarà el marbre per poder-ho ser i gracies a ell té els diners.