Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

Ramon Llull, Ausiàs March i la Poesia Trobadoresca: Anàlisi Literària

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,23 KB

L'ideal de vida de Ramon Llull

Ramon Llull tenia un ideal de vida que constava de dos objectius:

  1. La creació de l'Art, un sistema filosòfic molt personal que havia de servir per demostrar les grans veritats de la fe cristiana, és a dir, l'existència de Déu, la creació a partir del no-res, així com l'estructura i el funcionament ideals de la societat i del món.
  2. L'expansió del cristianisme i la formació moral de la població per mitjà de la prèdica directa en places i carrers i de l'elaboració d'obres literàries en una llengua comprensible.

Altres obres de Ramon Llull que no són narratives

Obres poètiques

Llull destaca per ser el creador de la prosa poètica en català. La prosa poètica més destacada és la que trobem en Llibre d’Amic

... Continuar leyendo "Ramon Llull, Ausiàs March i la Poesia Trobadoresca: Anàlisi Literària" »

Josep Carner: Exili, Poesia i Noucentisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,32 KB

L'efecte de la Guerra Civil i l'exili en la poesia de Carner

Quan la Guerra Civil esclata l'any 1936, Carner es manté fidel a la República. Això farà que, quan finalment Franco instauri la seva dictadura, ell hagi d'allunyar-se del país per tal de salvar la seva vida. S'exilia primer a Mèxic entre 1939 i 1945 i després s'instal·la a Bèlgica. Durant l'exili, Carner escriu Nabí (1942) i Poesia (1957). Ambdós llibres contenen un bon grapat de poemes dirigits a Catalunya i referents a l'exili i la distància en què es troba de la seva terra. S'adapta a l'estètica d'origen simbolista i s'apropa al postsimbolisme. En primer lloc, veiem la preocupació per la condició de l'home i, en segon lloc, hi ha la recerca de solucions a aquestes... Continuar leyendo "Josep Carner: Exili, Poesia i Noucentisme" »

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc: Una Anàlisi Completa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 21,76 KB

Vida i obra de l'autor Joanot Martorell

Joanot Martorell va néixer a Gandia (València) a començaments del segle XV. Pertanyia a la petita noblesa valenciana, en un ambient aristocràtic, lligat a la cort ducal de Gandia i, sobretot, a la cort reial de Martí l'Humà. Era parent d'Ausiàs March. Fou un cavaller que coneixia perfectament els usos i l'armament militar. Es barallava contínuament, però no se sap si va ser present al camp de batalla. Tenia un comportament bel·licós i era un escrupolós complidor de la llei del cavaller. Se li coneixen dos afers: un d'econòmic i un altre d'amorós.

  • Econòmic: Reclamava el pagament d'unes terres que havia d'heretar.
  • Amorós: La seva germana, Damiata Martorell, es va casar mitjançant bodes sordes
... Continuar leyendo "Joanot Martorell i Tirant lo Blanc: Una Anàlisi Completa" »

Noucentisme: Orígens, Característiques i Obra de Josep Carner

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,2 KB

Noucentisme: Introducció

El Noucentisme va ser un moviment que va sorgir a Catalunya entre 1906 i 1923, després del Modernisme. El seu objectiu era construir una Catalunya culta i europea, on la ciutat esdevenia l'espai ideal per a la implementació de noves reformes. Els poetes i artistes van passar de l'espontaneïtat i l'amateurisme a la professionalització i el formalisme.

El Noucentisme comparteix amb el Modernisme la voluntat de modernitzar Catalunya i acostar-la a Europa. Els dos moviments volen fer del català una llengua literària, però el programa noucentista és més ampli i pretén:

  • Creació d'una xarxa docent (ensenyament).
  • Normalització de la llengua: Pompeu Fabra va crear el primer diccionari ortogràfic i gramàtic català.
... Continuar leyendo "Noucentisme: Orígens, Característiques i Obra de Josep Carner" »

Gramàtica i Literatura Catalana: Renaixença i Segle XX

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,4 KB

Gramàtica Catalana: L'Apòstrof

Normes de no apostrofació

  • El/En:
    • Davant de H aspirada: el hawaià.
    • Davant de paraules que comencen per I, U consonàntiques: el iogurt.
  • La/Na:
    • Davant de paraules que comencen amb I, U, HI, HU àtones: la indústria.
    • Davant dels mots host, una.
    • Davant de les paraules que comencen amb el prefix A- amb valor negatiu: la asimetria.
    • Davant del nom de les lletres: la e, la essa.
    • Davant d'una H aspirada: la hippy.

Gramàtica Catalana: La Preposició "de"

Casos de no contracció

  • Davant de I/U consonàntiques: de Huelva.
  • Davant de H aspirada: de Hollywood.
  • Davant del nom de les lletres: de la o, de la ela.
  • Davant de mots començats pel prefix A- negatiu: de anormalitat.

Dígrafs en Català

Un dígraf és un conjunt de dues lletres que... Continuar leyendo "Gramàtica i Literatura Catalana: Renaixença i Segle XX" »

Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà: Figures Clau de la Renaixença Catalana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,93 KB

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Gran poeta de la Renaixença, considerat la figura cabdal del romanticisme català. Verdaguer era aficionat a recollir i transcriure llegendes i rondalles, creant un estil propi que combina elements populars i cultes.

Troba en la sensibilitat romàntica els elements per expressar el seu temperament idealista, apassionat i rebel. En les seves obres trobem:

  • El protagonisme de la natura, els mites i els símbols.
  • La imaginació i la nostàlgia pel passat.
  • El sentimentalisme i l'interès per la cultura popular.
  • El nacionalisme.

Poesia Èpica de Verdaguer

Verdaguer és el creador dels poemes èpics més importants de la literatura catalana, que narren les proeses d'uns herois que s'enfronten a accions i fenòmens de caràcter... Continuar leyendo "Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà: Figures Clau de la Renaixença Catalana" »

De l'Humanisme al Romanticisme: Un Recorregut per la Literatura Catalana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,11 KB

De l'Humanisme al Renaixement

L'humanisme és un fet de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es va desenvolupar a partir del segle XVI, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement, que allibera l'ésser humà. L'Humanisme havia de facilitar l'entrada de la llengua i de la literatura. Quan va començar aquest fet a Itàlia va comportar el redescobriment de les obres clàssiques perdudes, el seguiment de la gramàtica llatina com a model, i és quan això dóna lloc al Renaixement. Pel que fa a la llengua... havia d'haver un interès... Continuar leyendo "De l'Humanisme al Romanticisme: Un Recorregut per la Literatura Catalana" »

Literatura Catalana Postguerra: Franquisme i Autors Claus

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,04 KB

Context Sociopolític i Narrativa Catalana (1939-1975)

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l'època.

La conseqüència de la Guerra Civil és una cruel dictadura sota el control del general Franco, qui imposarà una ideologia falangista, monàrquica, tradicionalista, conservadora, catòlica, espanyolista i militar, amb el nom de "Movimiento Nacional", únic partit creat per Franco amb la intenció de centrar en la seva persona tot el poder de l'estat.

El franquisme anà adoptant diverses formes en funció de les conjuntures internacionals. Així que podem distingir dos períodes:

1r. (1939-1959) Es caracteritza per l'autarquia econòmica,... Continuar leyendo "Literatura Catalana Postguerra: Franquisme i Autors Claus" »

Modernisme Català: Origen, Corrents i Gèneres Literaris

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,57 KB

Modernisme: Definició i Objectius

El Modernisme és el moviment que va sorgir a Catalunya entre els segles XIX i XX, amb la voluntat de transformar la cultura tradicionalista catalana en una cultura moderna. Els impulsors d'aquest moviment volien acostar Catalunya a Europa. Per això, consideraven que calia allunyar tots els aspectes tradicionalistes de la cultura catalana, referents encara a la Renaixença, i introduir-hi idees renovadores.

Corrents Europeus que Influeixen en el Modernisme

El Simbolisme

El Simbolisme és un corrent literari que va néixer al voltant dels grans poetes francesos del segle XIX. Es caracteritza pel fet de considerar que el món real no és sinó el reflex d'una realitat que el transcendeix. Els seguidors d'aquest... Continuar leyendo "Modernisme Català: Origen, Corrents i Gèneres Literaris" »

Tipologies Textuals: Guia Completa amb Característiques i Exemples

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,21 KB

Tipologia Textual

Text Expositiu

És aquell que ens explica conceptes per entendre el món. El seu objectiu és fer comprendre els fenòmens de la natura i la humanitat partint d'una realitat que ens envolta.

Característiques:

Estructurals
  • Introducció: S'informa del tema a tractar. De vegades, es fa referència als motius.
  • Desenvolupament: S'hi expressen les idees. Pot ser inductiu (del particular al general) o deductiu (del general al particular).
  • Conclusió: Es referencia allò de què s'ha parlat.
Gramaticals
  • Llenguatge especialitzat: xefs, maîtres...
  • Oracions subordinades: causals, consecutives i finals.
Tipus de textos:

Manuals, enciclopèdies, revistes especialitzades, monografies, memòries, documentals, reportatges, diccionaris, treballs de... Continuar leyendo "Tipologies Textuals: Guia Completa amb Característiques i Exemples" »