Les Quatre Grans Cròniques Catalanes: Anàlisi i Estil

El Llibre dels Fets de Jaume I

Les característiques d'aquesta crònica són les següents:

• To personal: El llibre comença amb referències als pares del rei abans del seu naixement. Narra els desacords amb el seu gendre castellà, el rei Alfons el Savi, i amb els seus fills. Continua amb la seua infantesa i joventut fins al casament amb Elionor de Castella, arribant fins a la malaltia del rei i els seus últims dies.
• Fets bèl·lics: Narra els enfrontaments interns amb els nobles, les conquestes de Mallorca i de València, i les revoltes sarraïnes. El rei es mostra com un gran guerrer que lidera, encoratja i ajuda els vassalls; és ferit en batalla i, tot i que els nobles el volen refrenar, ell insisteix a entrar en combat.
• Relació amb Déu i amb els regnes: Jaume I narra els fets com si la seua vida haguera estat beneïda sempre per Déu. També apareix una relació molt afectuosa amb els territoris de la Corona, especialment amb els regnes que ell hi va incorporar: Mallorca i el Regne de València.
• Detallisme: El rei recorda anècdotes concretes esdevingudes en les batalles i en els viatges, reprodueix converses reals i mostra afectes i odis cap a persones concretes, cosa que confereix a la crònica un to realista i personal.

Crònica del rei Pere de Bernat Desclot

La crònica de Bernat Desclot, funcionari reial de la cúria, al·ludeix als regnats de Ramon Berenguer IV, Alfons el Cast, Pere el Catòlic, Jaume el Conqueridor i, sobretot, Pere el Gran, monarca que centra l'interès de l'obra.

• To objectiu: Desclot va fer ús de diversa documentació que tenia al seu abast com a funcionari àulic. Narrada en tercera persona, té un to més objectiu i distant.
• To cavalleresc: Les gestes dels cavallers i del rei Pere apareixen destacades. Bernat Desclot va fer ús de cançons de gesta populars, que en la crònica es presenten prosificades.
• To bèl·lic: Destaca la figura del rei Pere i no estalvia detalls en les cruentes batalles contra els francesos, mostrant la fidelitat de l'autor a la seua terra.
• Perfil psicològic: El protagonista, el rei Pere, apareix ben perfilat psicològicament, aproximant-nos a les seues virtuts com a persona propera i no com un monarca distant.

Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner va ser una persona propera a la monarquia que va ostentar càrrecs de responsabilitat. Segons narra, estant en una masia a Xirivella, va experimentar l'aparició d'una figura que l'encoratjà a deixar per escrit tot el que havia viscut.

• Reis: Fa la crònica dels regnats de Jaume el Conqueridor, Pere el Gran, Alfons el Franc, Jaume el Just i Alfons el Benigne, combinant textos historiogràfics, relats èpics i la seua experiència personal.
• Almogàvers: Muntaner va estar present en la conquesta de Menorca i en l'expedició a Orient liderada per Roger de Flor. Reporta les gestes d'aquesta companyia de mercenaris imbatibles que va sembrar el terror entre els enemics de la Corona d'Aragó i va estendre els seus dominis fins a la fundació dels ducats d'Atenes i de Neopàtria.
• Estil: La crònica de Muntaner és èpica, fins al punt que Joan Fuster la va batejar com «el millor llibre d'aventures de l'edat mitjana».