Història de la Literatura Catalana: Dels Orígens al Barroc

Els orígens de la literatura catalana

Primers textos: les Homilies d'Organyà i el Forum Iudicum.

La poesia trobadoresca (segles XI-XIII)

Durant els segles XI, XII i XIII s'utilitzava la llengua neoromànica-provençal. Era una literatura culta, produïda als castells i a les corts, que reflectia els ideals d'una societat feudal. Era composta pels trobadors i trobairitz i recitada pels joglars.

Es basava en l'amor cortès i comprenia diferents gèneres:

• Cançó: gènere amorós típic.
• Sirventès: expressió de rebuig cap a una persona.
• Albada: separació dels amants després de passar la nit junts.
• Pastorel·la: trobada amb una pastora.
• Plany: composició que mostra tristesa per la mort d'algú.
• Balada: similar a la cançó però amb refrany.

Tenia un estil clus (ric, amb figures retòriques i estructura complexa) o lleuger. Entre els autors destaquen: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona i Ramon Vidal de Besalú.

El triangle de la poesia trobadoresca

Aquest esquema es componia de la Midons (la dama) a la part superior, el Gilós (el marit cornut) a la part inferior i el Trobador (l'amant). Al mig se situaven els Lausengiers (els espies de la dama).

Les quatre grans cròniques

Tenien l'objectiu de justificar els fets dels monarques o els seus fracassos, netejant la seva imatge. Els autors de les quatre grans cròniques foren Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Les seves característiques principals són:

• Monàrquiques i patriòtiques.
• Intenció política i voluntat didàctica.
• Retrat d'un moment històric amb trets d'oralitat.

Ramon Llull: el pare de la prosa catalana

Fou el primer autor no anònim a escriure prosa en català. Volia propagar la fe cristiana mitjançant escoles d'idiomes i va crear l'Ars Lul·liana (un mètode d'ensenyament per demostrar que la fe s'havia d'expandir). Entre les seves obres destaquen el Llibre del gentil e dels tres savis i l'Arbre de la ciència.

L'Humanisme i l'impacte de la impremta

Comença a Itàlia i arriba al segle XIV, passant del teocentrisme a l'antropocentrisme. La burgesia guanya importància i els cavallers s'adapten per ser cultes: «en una mà l'espasa i en l'altra un llibre»; si no ho feien, quedaven fora de la societat. L'home destaca en tots els moviments.

L'aparició de la impremta va modificar la literatura de l'època i va facilitar l'accés a la cultura. El món cavalleresc entra en crisi perquè molts no sabien llegir; en canvi, els burgesos guanyen poder, ja que tenien més temps i formació.

Bernat Metge i la prosa llatinitzant

Autor i funcionari que treballava per a la Cancelleria Reial, institució clau per entendre l'humanisme en un autor. Les seves característiques inclouen:

• Visió burgesa de les obres.
• Reinterpretació dels clàssics (Ovidi, Horaci).
• Aire didàctic i estil culte amb prosa llatinitzant (elaborada i rica).
• Pensament racionalista.

La seva obra principal és Lo Somni.

Ausiàs March: la veu del segle XV

Autor culte del 1400 que escrivia en valencià. Representava l'ideal de «l'espasa i el llibre». Tenia un estil propi on barrejava elements medievals i cultes. Gaudia de la confiança del rei i es va poder jubilar amb les propietats cedides per la corona. La seva obra es divideix en quatre cants: moral, amor, mort i espiritual.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

La seva obra principal és Tirant lo Blanc, que presenta un heroi amb accions realistes i cavalleresques, on la dona té un paper fonamental. Cal distingir entre les novel·les cavalleresques (realistes) i els llibres de cavalleries (fantasiosos).

La Decadència (segles XVI-XVIII)

Malgrat la voluntat d'avançar literàriament, es va produir una decadència política que va portar a l'ús del castellà en l'àmbit culte, deixant el català per a l'ús popular. Les corts es traslladen al centre d'Espanya i s'aprova el Decret de Nova Planta, que suprimeix les institucions catalanes.

Causes: desaparició de la Corona d'Aragó, pèrdua de privilegis sota Felip V i crisi econòmica.

El Renaixement (segle XVI)

Primer moviment cultural de la Decadència. Sorgeix a Itàlia i arriba a Espanya al segle XVI, destacant la cultura clàssica grega i llatina, l'antropocentrisme i la consolidació de les llengües romàniques. Autors europeus destacats: François Rabelais (Gargantua i Pantagruel) i Ludovico Ariosto (Orlando furiós).

En el Renaixement català, la cort imitava models castellans. Els escriptors podien ser humanistes (llatí) o bilingües. Destaca Pere Serafí (poeta i pintor), que recupera trets del classicisme sense trencar amb la tradició medieval.

El Barroc (segle XVII)

Moviment oposat al Renaixement que busca impressionar alternant el català i el castellà. Es caracteritza per una actitud pessimista i desenganyada, l'ús de contrastos (vida i mort) i l'exageració. Autors destacats:

• Miguel de Cervantes: l'autor més cèlebre, conegut per l'ús de l'humor.
• Francesc Fontanella: autor de Lo desengany (Culteranisme).
• Conceptisme.

La Il·lustració (segle XVIII)

Davant el fracàs del Barroc, la Il·lustració recupera els ideals del Renaixement basats en la raó, les obres didàctiques i les normes grecollatines. A Europa, la literatura difonia els ideals del liberalisme contra l'absolutisme. A Catalunya, s'expressava sovint en castellà, amb Joan Ramis i Ramis com a figura destacada.

La literatura popular

Sempre ha coexistit amb la cultura culta. És difícil de datar per la seva evolució lenta. Es caracteritza per ser anònima, presentar múltiples variants, ser poc innovadora i utilitzar fórmules que faciliten la memorització i la composició oral.