Guia de Literatura Catalana: Gèneres, Història i Gramàtica

Què és la literatura?

La literatura és l’art que té com a finalitat l’expressió de la bellesa mitjançant paraules i que produeix un plaer en el nostre ànim.

Gèneres literaris

La narrativa

Un narrador explica fets (reals o imaginaris), que duen a terme uns personatges, en un temps i un espai determinats. Les novel·les i els relats formen part d’aquest gènere.

La poesia

• L’autor expressa de manera més evident les seves emocions i sentiments.
• Hi predominen els recursos literaris.
• Normalment s’estructura en versos i estrofes amb un ritme, una rima i un metre. Cal recordar que originàriament era un text cantat.
• De vegades, però, trobem poemes visuals o en prosa.

El teatre

Presenta un fet per mitjà d’una escenificació.

• El diàleg acostuma a ser el principal recurs expressiu.
• Les acotacions informen dels detalls de l’escenificació.

Estructura de l'obra teatral

• Actes: Parts en què es divideix un text teatral. Normalment corresponen al plantejament, nus i desenllaç de la trama.
• Escenes: Parts que indiquen l’entrada o sortida dels personatges. Cada acte comprèn diverses escenes.

Gèneres teatrals clàssics

• La comèdia: Vol ensenyar divertint. Sovint mostra les febleses humanes d’una manera crítica.
• La tragèdia: Reflecteix un conflicte que desemboca en un final dolorós.
• El drama: A mig camí entre la comèdia i la tragèdia, mostra un conflicte dolorós proper a l’espectador.

Recursos literaris

Tenen com a finalitat potenciar l’expressivitat del missatge. A part de l’àmbit literari, també els podem trobar en altres àmbits com la publicitat. Els podem dividir en tres apartats:

• Recursos de caràcter formal: Tenen relació amb l’estructura, la morfologia o la fonètica (al·literació, anàfora, asíndeton, hipèrbaton...).
• Recursos de pensament: Intervenen a nivell semàntic sense modificar el significat de les paraules (antítesi, epítet, hipèrbole...).
• Recursos de significat: Alteren el significat dels mots (comparació, metàfora, metonímia...).

Tòpics literaris

Motius que s’utilitzen des del temps dels grecs i romans i que han esdevingut fórmules tipificades.

• La vida, el pas del temps i la mort: Vita flumen, homo viator, tempus fugit, Ubi sunt, Carpe diem...
• L’amor: Vulnus amoris, donna angelicata...
• Natura: Locus amoenus, beatus ille...

Història de la llengua catalana

Des de quan es parla català?

• Els lingüistes diuen que al segle IX ja es devia parlar català.
• No hi ha cap text escrit íntegrament en llengua catalana fins al segle XII, però una de les proves que ens fa pensar en aquest fet és un text del segle IX anomenat Capbreu (resum de l’Acta de Consagració de la catedral de la Seu d’Urgell): text escrit en llatí, però que conté la toponímia en català.

Segle XII: Primers textos conservats

• Són del segle XII i no són literaris.
• Un és de l’àmbit religiós i l’altre del jurídic. No és casual: al poder li convé ser entès.
• Àmbit religiós: Homilies d’Organyà (sermó d’un capellà).
• Àmbit jurídic: Forum Iudicum (traducció d’un codi de lleis visigot escrit originalment en llatí).

Literatura trobadoresca

Període i context

• Del segle XII al segle XIV, a Catalunya i a Europa, es du a terme una literatura lírica (poesia), culta i profana escrita en una llengua que no és el llatí, sinó el provençal.
• Aquesta literatura lírica sempre va acompanyada de música.
• Els autors d’aquestes composicions són els trobadors i les trobadores o trobairitz.

La llengua dels trobadors

Les causes que expliquen que els trobadors catalans emprin el provençal en les seves creacions són:

• Prestigi de la literatura trobadoresca d’Occitània (bressol d’aquesta literatura).
• Llaços polítics i econòmics entre Catalunya i Provença.
• Similitud entre el català i l’occità.

Gèneres trobadorescs

• Cançó: De temàtica amorosa (amor cortès).
• Sirventès: Composició satírica de contingut polític.
• Tensó o joc partit: Debat que posava a prova l’enginy de dos trobadors.
• Plany: Forma elegíaca.
• Albada: Es refereix a la separació dels amants en arribar l’alba.
• Pastorel·la: Trobada d’un cavaller i una pastora.

L’amor cortès

És el tema que vehicula el gran gènere de la cançó. Representa un trasllat a nivell amorós i literari de l’estructura de la societat feudal.

Diferència entre trobador i joglar

• Trobadors o trobairitz: Compositors de la lletra i la música. Acostumaven a pertànyer a la noblesa o a la cort. Noms destacats: Alfons I el Cast, Berenguer de Palol, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Hug de Mataplana, Ramon Vidal de Besalú, Cerverí de Girona.
• Joglars: Eren els que interpretaven i transmetien les obres. Acostumaven a pertànyer a classes populars.

Una literatura innovadora (Ed. Cruïlla)

Utilitza la llengua vulgar, és lírica i d’autor conegut. Aporta una nova visió de l’amor (amor cortès).

Dubtes ortogràfics i gramaticals

• Per què: S’escriu separat quan introdueix frases interrogatives, tant si són directes com indirectes. Equival a per quin motiu.
• Només: Significa "solament". / No més: Adverbi + quantificatiu.
• Potser: Adverbi que significa "tal vegada" (quizás). / Pot ser: Combinació verbal que indica possibilitat.
• Sobretot: Significa "principalment". / Sobre tot: Preposició + quantificatiu (damunt de tot).
• Pertot: Significa "a totes bandes". / Per tot: Preposició + quantificatiu.
• Tampoc: Contrari de "també". / Tan poc: Indica una quantitat petita.
• També: Contrari de "tampoc". / Tan bé: Contrari de "tan malament".
• Què: Pronom interrogatiu (quina cosa) o pronom relatiu precedit de preposició.
• Que: Pronom relatiu (el qual), adverbi quantitatiu (molt) o conjunció (que vindràs?).