Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

A continuació, es presenten una sèrie d'afirmacions sobre la literatura catalana i conceptes literaris generals. Indica si són Veritables o Falses.

• El Noucentisme és posterior a les Avantguardes. (Fals)

• Renaixença i renaixement són sinònims. (Fals)

• El moviment cultural de la Renaixença es va iniciar a la segona meitat del segle XVIII. (Fals)

• Joan Maragall va ser un autor avantguardista. (Fals)

• Terra baixa, d’Àngel Guimerà, és un drama realista. (Veritable)

• Els personatges protagonistes de les novel·les de Mercè Rodoreda solen ser homes. (Fals)

• Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, és una novel·la modernista. (Fals)

• L’Escanyapobres és una obra teatral realista. (Fals)

• El narrador de La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda,

El teatre en català entre els anys 1970 i 2000

Entre 1970 i 2000, el teatre en català es renova gràcies a la fi del franquisme i la recuperació cultural. Destaquen el teatre independent, la innovació escènica i la crítica social. Companyies com Els Joglars o La Fura dels Baus introdueixen nous llenguatges teatrals. També sobresurten autors com Josep Maria Benet i Jornet i Rodolf Sirera, amb obres que tracten conflictes humans, psicològics i socials. El període suposa la consolidació i professionalització del teatre català contemporani.

Context històric i cultural de Mandíbula afilada

Mandíbula afilada s’escriu en la societat valenciana de finals del segle XX i inicis del XXI, en un context democràtic amb consolidació de la... Continuar leyendo "Literatura catalana contemporània: autors i obres clau" »

La censura del llibre i el control de la cultura escrita

La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg a mitjan segle XV va provocar una de les transformacions culturals més importants de la història europea. Fins aquell moment, el control dels textos havia estat relativament senzill, perquè els manuscrits eren escassos i es copiaven principalment en monestirs o centres eclesiàstics. Amb la impremta, en canvi, les idees podien circular amb molta més velocitat i escapar del control tradicional de l’Església i de les monarquies.

El sistema de control entre els segles XV i XVIII

Per aquest motiu, entre els segles XV i XVIII es desenvolupà un sistema molt complex de censura i control del llibre que implicava tant institucions civils... Continuar leyendo "La censura de llibres a l'Edat Moderna (segles XV-XVIII)" »

El Quixot: Més enllà de la paròdia

El Quixot de Miguel de Cervantes és molt més que una simple paròdia dels llibres de cavalleries. L’obra es converteix en una gran reflexió sobre la lectura, la censura, la impremta, el mercat editorial i el poder que poden tenir els llibres sobre les persones.

Cervantes escriu en un moment marcat per la Reforma i la Contrareforma, l'augment del control inquisitorial i les discussions sobre els efectes morals de la lectura. Durant els segles XVI i XVII, molts humanistes i religiosos criticaven les lectures de ficció, considerant que podien corrompre els costums o allunyar els lectors de la realitat.

La bogeria del lector: De la ficció a la realitat

Cervantes construeix el Quixot a partir d'aquestes polèmiques.... Continuar leyendo "El Quixot: Lectura, Censura i el Món del Llibre al Segle d'Or" »

La censura del llibre i el control de la cultura (XV-XVIII)

La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg a mitjan segle XV va revolucionar la circulació de les idees i va dificultar el control dels textos per part de l’Església i les monarquies. Per aquest motiu, entre els segles XV i XVIII es va desenvolupar un ampli sistema de censura destinat a controlar no només les heretgies religioses, sinó també la moral, la política i la cultura.

Els inicis del control institucional

Les primeres mesures apareixen molt aviat:

• 1478: Els Reis Catòlics creen la Inquisició espanyola.
• 1485: L’arquebisbe Berthold von Henneberg exigeix la revisió dels llibres a la Fira de Quaresma.
• 1486: Es crea a Mainz i Frankfurt el primer organisme civil de

Anàlisi de l'obra "El verí del teatre"

Elements de la realitat a l'obra

A El verí del teatre es poden identificar diversos referents i elements de la realitat que connecten amb el context històric i social del París de 1784, just abans de la Revolució Francesa. Entre aquests, destaquen:

• Espais: Un palau rococó.
• Figures il·lustrades: Al·lusions a Diderot, Rousseau o Racine, així com a l'Enciclopèdia.
• Convencions socials: El tractament de "tu" i "vós", que reflecteix la jerarquia de l'època.
• Objectes escènics: Una copa de vi, una ampolla amb antídot o un armari, que aporten realisme.

Argument i estructura de l'obra

La ubicació exacta d'un fragment concret depèn de la selecció per a l'examen, però es pot situar dins de la trama general... Continuar leyendo "Anàlisi d'El verí del teatre: Trama, Personatges i Context" »

Evolució de l'ensenyament de la llengua escrita

a) Els primers usos de l'escriptura

• L'escriptura s'ensenyava i s'aprenia en els gremis: finalitat d'utilitzar-la únicament en l'àmbit econòmic, fiscal i comercial.
• L'activitat escolar: l'escriptura (realització de llistes).

b) Grècia, l'alfabet vocàlic i el lletreig

• Una lletra a cadascuna de les cinc vocals.
• Creació d'un sistema d'instrucció per tal de crear en el cervell un hàbit per reconèixer les lletres, les seues combinacions i la relació que aquestes tenien amb els sons de manera inconscient.
• L'aprenentatge de l'alfabet seguia una evolució que anava des de la pronunciació del nom de cada lletra, lectura de textos breus, la pronunciació de les síl·labes i paraules.

c) Ruptura del

Els textos periodístics

Distingim tres tipus de textos periodístics:

• 1. Informatius: Informen de manera objectiva.
• 2. Interpretatius: Combinen informació i opinió.
• 3. D’opinió: Manifesten l’opinió de l’emissor.

La notícia

• Definició: La notícia és un relat periodístic, oral o escrit, que narra un fet d’actualitat.
• Característiques: Actualitat, novetat, objectivitat i claredat.
• Estructura: Titular, entrada i cos.
• Les 6 preguntes: Què, qui, quan, on, com, per què.

La convivència de les llengües

Si tenim en compte que hi ha més de 5.000 llengües al món i menys de 200 països, el més habitual és que en un estat convisquin diverses llengües i que no tinguin el mateix nivell de rellevància. Per tant, distingim entre:

• Llengua minoritària:

Els prejudicis lingüístics

La sociolingüística és la disciplina que estudia l’ús que fan els parlants de la llengua i el seu comportament lingüístic. Això ha dut a observar una sèrie de factors extralingüístics que motiven el parlant a canviar de llengua en segons quin context, així com a estudiar les situacions de contacte lingüístic que es produeixen en la societat actual i els fenòmens que aquestes provoquen.

En relació amb els comportaments lingüístics, en situacions de conflicte lingüístic hi sol haver prejudicis lingüístics, és a dir, judicis de valor que es fan sobre una llengua (normalment la minoritzada). Per tant, es tracta d’afirmacions que no es poden comprovar científicament; no pot haver-hi consens sobre... Continuar leyendo "Prejudicis lingüístics, mite del bilingüisme i la llengua catalana" »

Karl Marx: Materialismo, Trabajo y Emancipación

Karl Marx fue el creador de una visión materialista de la realidad. Para Marx, el ser humano pertenece a la naturaleza material. El ser humano es un ser natural viviente que se define por sus necesidades, pero se distingue de otras especies animales por su capacidad de producir lo que necesita a través del trabajo. La forma en que se organiza el trabajo y la relación de los seres humanos con los medios de producción determinan el modo concreto en que se relacionan entre sí. El trabajo puede ser un medio para que los individuos vivan plenamente, se relacionen armónicamente entre sí y con la naturaleza, o puede conducir a la esclavitud.

Sociabilidad Humana según Marx

Los seres humanos han... Continuar leyendo "Explorando la Condición Humana: Perspectivas de Marx y Freud sobre Sociedad y Libertad" »