Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Els Trobadors i la Poesia Lírica Medieval

Els trobadors eren poetes i músics que van aparèixer al segle XII al sud de França (Occitània).

• Escrivien en llengua occitana o provençal, la qual va influir posteriorment en la poesia catalana.
• També hi havia trobairitz, dones que feien poesia, tot i que n'hi havia poques.
• Els trobadors escrivien sobretot poesia lírica, però també tractaven temes morals o polítics.

Aquesta poesia era cantada (amb música) i es recitava a les corts dels nobles.

Trobadors Destacats

• Guillem de Peitieu: Considerat el primer trobador.
• Guillem de Berguedà: Trobador català, conegut pels seus poemes agressius i satírics.
• Cerverí de Girona: El més important en català, va escriure moltes obres (més de 120!).

Gèneres

1.5. Anàlisi del "Llibre de Meravelles"

Subgènere, model o corrent

El Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés s'inclou dins del realisme compromès o poesia social. Aquest corrent es caracteritza per la seva preocupació per la realitat social i política, així com per la seva voluntat de denúncia i testimoniatge. Estellés, en aquesta obra, utilitza un llenguatge senzill i col·loquial, reflectint la quotidianitat de la postguerra i mostrant-se com un cronista de les vivències personals i col·lectives. La seva poesia té una clara intenció comunicativa i un fort compromís amb la realitat.

2.1. Context històric i cultural

El Llibre de Meravelles se situa en el context de la repressió cultural del franquisme i l'obertura cultural... Continuar leyendo "Context, característiques i influències del "Llibre de Meravelles"" »

Context de la Postguerra a Catalunya

• Hi va haver una abolició de les institucions democràtiques.
• També hi va haver una reducció de drets civils i llibertats: de premsa, d'expressió, d'associació.
• El català va deixar de ser llengua cooficial.
• Hi va haver un trencament de les aspiracions reformistes i progressistes de l'Espanya.
• Per últim, hi va haver dos exilis: l'interior (silenci i censura temàtica i lingüística) i l'exterior, que va fer que més de mig milió de persones haguessin d'abandonar el país.

Mercè Rodoreda

Biografia

• Va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi.
• Poc temps a l'escola (autodidacta).
• Família catalanista i amb intencionalitat cultural (el pare la va iniciar en el gust per la lectura).
• Influència de l'avi.
• Primeres

L'assaig

L'assaig és el quart gènere literari, al costat de la narrativa, la poesia i el teatre. És un gènere escrit en prosa i té com a referent la realitat. La seua funció és persuadir el lector, el qual té un paper actiu.

Context històric

Un gènere com aquest tenia una cabuda difícil en la censura i control ideològic després de la Guerra Civil i al llarg de la postguerra. A partir dels anys seixanta, hi ha més permissivitat, amb noves editorials i noves possibilitats de publicació. Així, l'any 1962 Edicions 62 publica un assaig sobre temes nacionals i culturals: Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster.

Joan Fuster i l'assaig

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és, com a assagista, una figura capdavantera en la literatura catalana... Continuar leyendo "Literatura, Teatre i Llengua: Fuster, Sirera i Normativa" »

Éxodo 15:8 - La naturaleza de las aguas "cuajadas"

¿Se solidificaron de verdad las aguas del mar Rojo, ya que el texto dice que quedaron cuajadas? El verbo hebreo traducido cuajar quiere decir encogerse o engrosarse. En Job 10:10 se usa el mismo verbo con relación al proceso de cuajar la leche. Por lo tanto, decir que las aguas quedaron cuajadas no significa necesariamente que se congelaron hasta solidificarse. Si el fuerte viento del este, mencionado en Éxodo 14:21, hubiera sido suficientemente frío como para congelar las aguas, sin duda se habría hecho alguna referencia a que hacía mucho frío. Como no había nada visible que contuviera las aguas, daban la apariencia de estar cuajadas, endurecidas o espesadas.

Éxodo 15:25; 16:12 - El

Anàlisi d'Assajos de Fuster: Lectura i 'Gent'

iLectura

Llegir és seguir vivint.

Lectura: Reflexió sobre la Condició Humana

Tema: La lectura. Fuster reflexiona sobre la condició humana i la visió de la vida; la manera com llegim és un reflex de la nostra manera de ser.

Estructura de l'Assaig

Forma part dels assajos més extensos i consta de deu paràgrafs. Presenta una estructura inductiva, ja que la tesi apareix al final.

• Introducció: Des de “Jo no hi entenc…” fins a “…evitar la cara més inamistosa de la realitat immediata”. Explica que la societat viu amb por i busca evadir-se d’una realitat dolorosa.
• Argumentació: Des de “Així s’esdevé, per exemple, amb les lectures…” fins a “…l’alcohol, el cinema o el que

El teatre en català (1970-2000)

Entre 1970 i 2000, el teatre català es renova després del franquisme. Predominen la crítica social, l’experimentació escènica i el teatre independent. Companyies com Els Joglars i La Fura dels Baus incorporen llenguatges innovadors. Josep Maria Benet i Jornet i Rodolf Sirera destaquen pels conflictes humans, psicològics i socials contemporanis.

Mandíbula afilada: Context i trajectòria

Context històric i cultural

Mandíbula afilada s’escriu en una societat valenciana democràtica, marcada pel consum cultural, els mitjans audiovisuals i l’humor urbà contemporani. El teatre professional es consolida progressivament, encara amb dificultats de difusió i mercat. L’obra reflecteix la normalització parcial... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Autors i Obres Clau (1970-2000)" »

Llengües Oficials a Catalunya

• Català

  Llengua romànica pròpia, sorgida entre els segles VIII i X. Parlada a Catalunya, Andorra, les Illes Balears, el País Valencià, l'Alguer, etc. Cooficial en territoris d'Espanya, França i Itàlia, i oficial a Andorra.

• Castellà

  Llengua romànica originària del Regne de Castella. Present a Catalunya des del segle XV. Oficial a tot Espanya.

• Aranès

  Variant de l'occità, pròpia de la Vall d'Aran. Parlada per aproximadament 5.000 persones. Oficial a Catalunya.

• Llengua de Signes Catalana (LSC)

  Llengua visual de la comunitat sorda catalana. Reconeguda oficialment a Catalunya.

Altres Llengües a Catalunya

• Caló Català

  Llengua de la comunitat gitana catalana, present des del segle XV i adaptada al català.

• Llengües

Evidencia Científica y Tasas de Mortalidad

La evidencia científica disponible no respalda los argumentos de que la curación por fe puede curar dolencias físicas. Una revisión publicada en 1998 examinó 172 casos de muertes de niños tratados por curación por la fe en lugar de los métodos convencionales. Los investigadores estimaron que, si se hubiera administrado el tratamiento convencional, la tasa de supervivencia para la mayoría de estos niños habría sido superior al 90 por ciento, y el resto también habría tenido una buena oportunidad de sobrevivir. Un estudio más reciente encontró que más de 200 niños habían muerto de enfermedades tratables en los Estados Unidos durante los últimos treinta años debido a que sus padres... Continuar leyendo "Sanación Espiritual vs. Medicina Convencional: Evidencia y Consecuencias" »

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Gran poeta de la Renaixença, considerat la figura cabdal del romanticisme català. Verdaguer era aficionat a recollir i transcriure llegendes i rondalles, creant un estil propi que combina elements populars i cultes.

Troba en la sensibilitat romàntica els elements per expressar el seu temperament idealista, apassionat i rebel. En les seves obres trobem:

• El protagonisme de la natura, els mites i els símbols.
• La imaginació i la nostàlgia pel passat.
• El sentimentalisme i l'interès per la cultura popular.
• El nacionalisme.

Poesia Èpica de Verdaguer

Verdaguer és el creador dels poemes èpics més importants de la literatura catalana, que narren les proeses d'uns herois que s'enfronten a accions i fenòmens de caràcter... Continuar leyendo "Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà: Figures Clau de la Renaixença Catalana" »